- S’hi han sumat una àmplia majoria de grups parlamentaris i organitzacions professionals de l’àmbit de la comunicació
- Consellera Vilagrà: “Treballem perquè la societat catalana s’enforteixi des d’un punt de vista de llibertats i de justícia, un model de governança amb valors republicans entesos com a més participació, les persones al centre, especialment les més vulnerables, aquelles que pateixen atacs injustificats per raó de raça, sexe, gènere, ideologia o religió”
- Consellera Verge: “Hi ha una majoria social i política al país que no està disposada a intentar rascar un sol vot ni obtenir un clickbait vulnerant els drets humans de les persones migrades. Els grups parlamentaris que subscriuen aquest pacte representen el 85% dels escons al Parlament de Catalunya”
Una àmplia majoria de grups parlamentaris i organitzacions de professionals del periodisme i la comunicació han signat aquest dijous un acord de país, impulsat pel Govern, per una campanya electoral lliure de discursos racistes i estigmatitzadors de les persones migrants. L’objectiu del pacte és “salvaguardar la democràcia” i "blindar espais de debat polític rigorós”, en els quals es respectin els drets fonamentals, durant la campanya per a les pròximes eleccions municipals.
En concret, el pacte busca refermar quatre principis: els valors democràtics de foment de la convivència i respecte a la diversitat; la funció pedagògica de la política, que ha d'explicar les causes de les transformacions socials i explorar solucions als reptes que aquestes plantegen; la responsabilitat pel que fa als efectes dels discursos polítics que s’emeten, i el compromís per un discurs que contribueixi a construir una societat cohesionada.
L’acord s’estructura en deu punts, encapçalats per la protecció de la qualitat democràtica davant l’increment dels discursos racistes i excloents. També s’estableix el compromís per contrarestar aquests discursos amb dades i informació veraç, així com per visibilitzar les aportacions de les persones migrants i racialitzades al conjunt de la societat. El text posa de manifest que el fet migratori és una realitat estructural i no una amenaça o problema social. Al mateix temps, subratlla la importància de no confondre característiques i comportaments d’individus i dels col·lectius amb els quals poden ser identificats per origen, creences o etnicitat. A més, l’acord inclou la garantia del dret de representació de les persones migrants i racialitzades en els espais de discussió i debat.
Durant l’acte de signatura, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha subratllat que l’acord signat avui és per a una “societat catalana més inclusiva, més igualitària, lliure de discursos d’odi i xenòfobs o excloents”. En aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és “que la societat catalana s’enforteixi des d’un punt de vista de llibertats i de justícia, un model de governança amb valors republicans entesos com a més participació, les persones al centre, especialment les més vulnerables que pateixen atacs injustificats per raó de raça, sexe, gènere, ideologia o religió”. “Volem un país obert, amb qualitat institucional, on els dretsfonamentals i les llibertats individuals i col·lectives estiguin al centre i ens preocupa l’afebliment dels valors democràtics”, ha reblat.
La titular de Presidència també ha destacat que “el perill és real. L'auge del radicalisme, del racisme, de l'extrema dreta, els atacs a les identitats, a les persones migrants. Aïllar aquests comportaments és una missió que tenim des del Govern, des del Parlament, des dels ens locals i els mitjans”.
Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha afirmat que l’acord demostra que “hi ha una majoria social i política al país que no està disposada a intentar rascar un sol vot ni obtenir un clickbait vulnerant els drets humans de les persones immigrades”. La consellera ha destacat que “els grups parlamentaris que subscriuen aquest pacte representen el 85% dels escons al Parlament de Catalunya”, i ha insistit també que "la llibertat d’expressió és manifestament incompatible amb els discursos d’odi, que inclouen els discursos xenòfobs i els discursos racistes que busquen estigmatitzar persones i col·lectius sencers."
Verge ha subratllat la necessitat de fer front a “missatges amb vocació de trencar el nostre teixit social i comunitari”, i ha recordat que “assenyalar col·lectius és una pràctica del feixisme”. “Per això avui, com ahir, cal seguir reivindicant que ‘no passaran’”, ha reblat. La consellera ha remarcat també que “aquest acord va més enllà d’afirmar que en campanya electoral no tot s’hi val”. “És un compromís d’una àmplia majoria parlamentària amb l’antiracisme, amb un debat polític lliure d’odi, perquè la xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i qualsevol altra forma o expressió de racisme són un atemptat contra la democràcia i als drets humans", ha conclòs.
La professió periodística se suma al pacte
L’acord compta amb l'adhesió dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. Reedita el pacte que ja es va establir en el marc dels comicis de maig de 2019 i incorpora com a novetat la participació de les principals organitzacions de professionals de la comunicació (Sindicat de Periodistes de Catalunya – Sindicat de Professionals de la Comunicació, Col·legi de Periodistes de Catalunya i Grup de Periodistes Ramon Barnils), que tindran una implicació directa en la confrontació i desarticulació dels discursos racistes i estigmatitzadors.
A la signatura de l’acord hi han assistit també representants d’entitats municipalistes, dels agents socials, d’organitzacions antiracistes i de defensa dels drets humans, i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Es tracta d’organitzacions observadores de la signatura, agents imprescindibles en la difusió i el seguiment del compliment del pacte.
Per part del Govern, a més de les conselleres Verge i Vilagrà, han assistit a l’acte la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona; el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l’Aran, David Rodríguez González; la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls Carol; i la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera.
3
Imatges
1
Fitxers adjunts
