Cultura

Logo

El Teatre Bartrina de Reus acollirà 'Versar el cançoner', l'acte de cloenda de l'Any de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

query_builder   17 abril 2023 09:47

event_note Nota de premsa

El Teatre Bartrina de Reus acollirà 'Versar el cançoner', l'acte de cloenda de l'Any de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya


  1. L’esdeveniment te tindrà lloc el pròxim 28 d’abril, a les 19 hores
  2. Hi Intervindran quatre formacions d’arreu dels territoris de parla catalana expertes en la transmissió oral i la cançó improvisada, juntament amb el poeta Josep Pedrals


LOGOANY{"name":"2023/04/17/09/45/6d1c9891-a337-446f-8ddf-bc688d53a396.png","author":"cultura ","type":"0","location":"0","weight":36556}


El Departament de Cultura clou l’Any Commemoratiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb l’acte Versar el cançoner al Teatre Bartrina de Reus el 28 d’abril a les 19 hores, amb les intervencions de diversos músics experts en la transmissió oral i la cançó improvisada així com amb els versos del poeta Josep Pedrals. 

Tots ells posaran veu als informants de les missions de recerca que es van dur a terme en aquest gran projecte de recuperació de la cançó popular.

Jaume Ayats, comissari de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya obrirà l’acte explicant els punts claus de les activitats que s’han dut a terme durant l’any.

Quatre formacions musicals de Catalunya Nord, País Valencià, Mallorca i Terres de l’Ebre, juntament amb la col·laboració del reconegut poeta Josep Pedrals, oferiran una mostra en homenatge a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a través de la cançó improvisada.

  1. Catalunya Nord

Glosat a càrrec de Laia Pedrol, Carles Belda (Associació Cor de Carxofa) i del poeta Josep Pedrals


  1. País Valencià

Cant Valencià d’Estil, a càrrec de Veus i Paraules i del poeta Josep Pedrals


  1. Mallorca

Gloses, a càrrec de Maribel Servera i Mateu “Xurí” (Glosadors de Mallorca) i del poeta Josep Pedrals


  1. Terres de l’Ebre

Jotes, a càrrec Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i del poeta Josep Pedrals.


La reserva d’entrades es pot fer a través del web del Teatre Bartrina de Reus.


Al llarg d’aquest any commemoratiu, s'han realitzat un gran nombre d'activitats acadèmiques, concerts i itineràncies de l’exposició, a més dels corresponents actes oficials i representatius i dels divulgatius.

Entre les diferents activitats acadèmiques, s'han dut a terme un parell de tallers, una jornada d'estudi celebrada a l'Escola Superior de Música de Catalunya i una quinzena de conferències i presentacions.

L’exposició "100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya" ha itinerat per una desena d’entitats en diversos municipis d’arreu del territori. Fins al desembre de 2023, està previst que es duguin a terme 30 itineràncies més a diverses localitats.

D'altra banda, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana ha presentat el concert El cançoner popular contemporani – 100 anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb un repertori de peces basades en el Cançoner. Inclou obres amb arranjaments fets prèviament i set de nova creació encarregats a joves compositors per a l'ocasió. Des de l'estrena al mateix Palau fins a l’actualitat, s'han dut a terme 4 concerts. Estan previstes a prop d'una desena d'actuacions fins al pròxim mes d'octubre. Així mateix, també s'han programat 3 concerts més a càrrec d'altres agrupacions.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la primera meitat del segle XX, amb l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. L’oralitat té moltes facetes, però la musical és de gran importància per conèixer i estudiar la vida, els costums, les tradicions locals i més generals de Catalunya i de tots els Països Catalans. Aquesta iniciativa va permetre recollir materials de gran valor que, agrupats sota el títol d’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, completen un dels arxius més valuosos del país. El concepte no era només fer un cançoner sinó instaurar una Obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.

A proposta del mecenes Rafael Patxot, a l’octubre de l’any 1921 es van començar a fer els primers contactes amb persones del sector cultural i musical per establir les bases de l’Obra. Patxot va confiar la direcció de l’obra als músics de l’Orfeó Català, dels quals Francesc Pujol en fou el màxim estructurador. L’Obra del Cançoner depenia, jurídicament i econòmicament, de la Fundació Concepció Rabell i Civils, de la qual Rafael Patxot n’era marmessor. L’àmbit geogràfic va abastar totes les terres de parla catalana, inclòs l’Alguer, especialment el Principat de Catalunya i l’illa de Mallorca. El dia 6 de gener de 1922 es va constituir oficialment.

Els musicòlegs, lingüistes i folkloristes més reconeguts del moment van respondre a la crida i es van organitzar per dur a terme aquesta tasca tan ambiciosa. Higini Anglès, Francesc Pujol, Lluís Millet, Joan Amades, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti, Baltasar Samper i tants i tants d’altres van participar en les recerques. També Marià Aguiló i Rossend Serra i Pagès van aportar els seus materials al fons de l’Obra. El treball de camp s’organitzava en “missions”, compostes de dues persones que recorrien el territori. Un filòleg o folklorista s’ocupava de la part literària i feia les memòries de la missió i un musicòleg s’encarregava de la notació musical. En alguns casos van poder disposar d’un fonògraf per enregistrar els informants, però en la majoria, no fou possible.

A causa de la Guerra Civil Espanyola, el fons del projecte es va dispersar per preservar-lo. Un cop acabada, l’Orfeó Català volia continuar el projecte però Rafel Patxot en fou reticent i hi va entrar en litigi. El 1954 el plet es va resoldre a favor de la família Patxot, la qual esdevingué propietària única del fons. La documentació va quedar distribuïda entre Suïssa (lloc d’exili de Rafael Patxot) i Catalunya. Un cop calmada la situació política es van iniciar les gestions per tornar a reunir tota la documentació. La família va acceptar que l’Abadia de Montserrat en fos la propietària a tots els efectes i el 1991 hi va dipositar gran part de la documentació. Posteriorment, es va completar el fons amb noves trameses de Suïssa, de Barcelona i d’altres procedències diverses. El pare Josep Massot i Muntaner va ser, des dels inicis, el responsable de la seva conservació, gestió i divulgació.



El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia