El programa d’agrupament i vigilància es desenvolupa en col·laboració amb la Federació Catalana d’Oví i Cabrum (FECOC). Aquesta mesura, iniciada el 2007, ha demostrat ser molt efectiva, ja que està evitant pèrdues entre el bestiar
Aquest any s’ha certificat la presència en el conjunt del territori català de, com a mínim, 14 exemplars d’ós bru, i s’espera que aquest nombre s’incrementi durant el que queda de tardor
Aquesta setmana, prop de 35.000 caps de bestiar, entre ovelles i cabres, baixen de la muntanya on han pasturat al llarg de l’estiu en zones de presència d’ós bru del Pirineu. Així, finalitza el quart any consecutiu del programa d’agrupament i vigilància de ramats, sense que s’hagin produït atacs d’ós bru als ramats de les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, i tampoc de gossos ensalvatgits. Aquest programa, que es realitza en col·laboració amb la Federació Catalana d’Oví i Cabrum, arriba a un total de 50 ramaders, sense incloure la Val d’Aran, on aquest programa el coordina el Conselh Generau (amb una trentena més de ramaders acollits).
Durant l’ any 2010, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural, va donar suport a l’agrupació de 32.689 ovelles i cabres, reunits en 19 ramats. Aquesta mesura, iniciada el 2007, ha demostrat ser molt efectiva, ja que està evitant pèrdues d’animals. L’agrupació de ramats permet disposar d’una vigilància contínua i potenciar l’ofici de pastor. Així mateix, els ramats passen les nits en cercats i, en alguns casos, també s’acompanyen amb gossos de protecció. El programa disposa del cofinançament del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, i a la Val d’Aran l’aplica el Consell Generau d’Aran.
La importància de la prevenció de danys
Actualment, la Direcció General del Medi Natural té dues línies obertes per a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l’ós bru:
El programa d’assistència als ramaders i propietaris d’arnes que es puguin veure afectats per l’acció depredadora d’algun ós bru (dades del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça).
|
Any 2007
|
Any 2008
|
Any 2009
|
Any 2010
|
Caps d’oví i cabrum acollits
|
32.010
|
34.415
|
34.061
|
32.689
|
Nombre de ramats
|
17
|
21
|
19
|
18
|
Nombre de propietaris
|
19
|
53
|
51
|
50
|
Municipis beneficiats
|
12
|
15
|
12
|
12
|
Comarques
|
3
|
3
|
3
|
3
|
Núm. d’atacs a ramats agrupats
|
0
|
0
|
0
|
0
|
Evolució dels quatre anys del projecte d’agrupació de ramats al Pirineu
El treball conjunt amb els ramaders fa disminuir els atacs, tot i augmentar el nombre d’ós bru al Pirineu
L’estudi genètic que realitza el Departament de Medi Ambient, en col·laboració amb el Servei de Genètica molecular de la Facultat de Veterinària (UAB) i el seguiment amb càmeres fotogràfiques o de filmació han incrementat notablement la qualitat del coneixement de la població d’ós bru. De la col·laboració del Departament de Medi Ambient i l’administració aranesa amb els Governs espanyol, andorrà i francès, i els de les Comunitats d’Aragó i de Navarra sabem que en el conjunt dels Pirineus hi pot haver prop de 30 individus. D’aquests, almenys 14 han estat trobats enguany en algun moment a Catalunya (dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge i del Conselh Generau d’Aran), tot i que aquest nombre es podria veure lleugerament incrementat d’aquí a final d’any. Cal recordar que una part d’aquests exemplars no hi és de forma permanent al nostre territori, i que poden passar a França, Andorra i l’Aragó.
Malgrat aquest increment en el nombre d’óssos el nombre d’atacs d’ós bru als ramats segueix una tendència a la baixa, gràcies al programa de protecció de ramats. Aquest programa es desenvolupa en col·laboració amb la Federació Catalana d’Oví i Cabrum (FECOC) i els ramaders de la zona. La incidència d’atacs s’ha reduït a mínims. En quatre anys de programa només un cap de bestiar dels ramats agrupats i vigilats al Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça ha estat mort per l’ós. En el cas de la Val d’Aran, les dades del Conselh Generau d’Aran també demostren una important disminució dels caps morts per l’ós.