La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE - Objectiu UE 2030) a Catalunya és del 24,7% l’any 2022, 1,2 punts menys respecte de l’any 2021, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest indicador mesura la proporció de població que es troba o bé en situació de risc de pobresa (19,9%, la mateixa que l’any anterior), o bé en situació de privació material i social severa (8,0% enfront del 9,0% del 2021), o bé que viu en llars amb una intensitat en el treball molt baixa (6,8% enfront del 9,6% de l’any anterior).

Cal tenir en compte que l’Enquesta de condicions de vida 2022 recull les condicions de vida en el moment de l’entrevista, mentre que la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball fa referència a l’any 2021. En aquest sentit, els resultats de l’Enquesta mostren que els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 36.163 euros i de 14.692 euros per persona l’any 2021, dada que suposa un augment del 3,4% i del 3,8% respectivament, respecte de l’any anterior.

{"name":"2023/04/24/08/01/07bd5e05-817a-4853-84e7-2bca6cd8b401.png","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":11534}

Pel que fa als indicadors del nivell de privació de les llars (que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida), la privació que ha experimentat el major augment ha estat la relativa a la capacitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, un 19,2% l’any 2022, xifra que suposa un increment de 3,3 punts percentuals respecte del 2021 (15,9%). També augmenta la població que declara no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any (el 30,9% al 2022 i el 27,8% al 2021) i la que diu no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (34,8% el 2022 enfront del 32,9% de l’any anterior).

D’altra banda, el nombre de persones que viuen en llars i que declaren arribar a final de mes amb molta dificultat és del 8,0% el 2022, mentre que l’any 2021 era del 8,8%. El nombre de persones que declaren arribar a final de mes amb molta facilitat és del 2,7% el 2022, mentre que l’any 2021 era del 3,8%.

Distribució de la renda i índexs de desigualtat

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 36.163 euros i de 14.692 euros per persona l’any 2021, dada que suposa un augment del 3,4% i del 3,8% respectivament, respecte de l’any anterior.

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 37,1% l’any 2021, mentre que l’any anterior ho van fer en un 42,7%. El 67,3% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia invalidesa, entre d’altres). Del total de llars que han rebut prestacions l’any 2021, un 52,5% han estat per vellesa i supervivència (45,9% l’any 2020), un 39,3% per atur (52,6% l’any 2020) i un 30,7% han estat beneficiaris d’algun altre subsidi o prestació (29,6% l’any 2020). En aquest sentit, cal destacar que les prestacions per atur que incloïen els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la covid-19, són les que han disminuït en major mesura, amb una baixada de 13,4 punts percentuals respecte del 2020.

Finalment, els indicadors de desigualtat s’han reduït l’any 2022. L’indicador S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,1 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l’any anterior era del 5,4. Pel que fa a l’índex de Gini, aquest és del 30,0 el 2022, mentre que l’any anterior era del 30,9 (cal recordar que un índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat i igual a 100, la desigualtat més extrema).

Llindar de risc de pobresa

L’any 2021, el llindar de risc de pobresa ha augmentat un 4,8% i se situa en 11.841 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes.

El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars del territori considerat. En el cas de Catalunya, com a referència es pot utilitzar el llindar propi de Catalunya (que només té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya) o el llindar del conjunt d’Espanya. L’Idescat aplica el llindar de Catalunya (11.841 euros en les llars formades per una sola persona), del qual s’obté una taxa de pobresa del 19,9%, mentre que l’INE aplica el llindar del conjunt d’Espanya (10.088 euros en les llars formades per una sola persona), del qual s’obté una taxa de pobresa del 14,5% per a Catalunya.

Taxa de risc de pobresa

La població en risc de pobresa és un indicador relatiu que mesura la desigualtat, és a dir, quantes persones tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt d’una determinada població.

La taxa de risc de pobresa del 2022 (tenint en compte els ingressos del 2021) se situa en el 19,9% i es manté respecte de l’any anterior. La taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferències socials és del 42,4%. Aquesta taxa passa a ser del 26,8% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència, i del 19,9% quan es comptabilitzen totes les transferències socials (incloent-hi els ERTOs). L’any 2021 aquests percentatges eren del 45,5%, del 29,6% i del 19,9%, respectivament.

Principals variables de la taxa AROPE (Objectiu UE 2030)

Per edats, la població de menys de 16 anys presenta una taxa AROPE del 32,5% (amb una disminució de 0,1 punts en relació amb l’any anterior). La població de 16 a 64 anys presenta una taxa AROPE del 24,3% (amb una disminució d’1,9 punts) i, finalment, el grup de més de 65 anys presenta una taxa AROPE del 19,6% (amb un augment de 0,5 punts percentuals respecte de l’any anterior).

Segons la composició de la llar, la taxa AROPE de les llars amb fills dependents se situa en 28,1% i disminueix 0,5 punts percentuals; en canvi les llars sense fills dependents presenten una taxa AROPE del 20,8% i assoleix una disminució molt superior a les llars amb fills dependents, de 2,5 punts percentuals respecte a l’any anterior.

Segons la nacionalitat, les persones de més de 16 anys de nacionalitat estrangera presenten una taxa AROPE del 50,0%, amb un descens d’1,7 punts respecte a l’any anterior; en canvi les persones de nacionalitat espanyola presenten una taxa AROPE del 19,5%, amb una disminució d’1,3 punts percentuals.

En relació amb l’activitat econòmica, les persones aturades presenten una taxa AROPE més elevada (53,6%), mentre que la taxa de les persones ocupades és del 16,3%.

El lloguer imputat com a part de la renda

L’any 2021, la inclusió del lloguer imputat entès com el component no monetari de la renda de la llar que estima el valor de l’ús que la llar fa de l’habitatge quan és de propietat, representa un increment d’un 13,9% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. Així mateix, la seva consideració també contribueix a millorar els indicadors de desigualtat, atès que l’índex S80/S20 passa del 5,1 al 4,6 i l’índex de Gini, del 30,0 al 28,2 amb el lloguer imputat.

Si es comptabilitzen els lloguers imputats com si es tractessin d’un ingrés més, la taxa AROPE es redueix i passa del 24,7% al 22,6%. En el cas dels col·lectius amb una propensió més alta a disposar d’habitatge en propietat (com és el cas de les persones més grans de 65 anys), la disminució de la taxa és més evident, i disminueix del 19,6% a l’11,2%.