{"name":"2023/04/27/12/05/63a5fabf-08d0-4a7a-a841-7db7b635cfda.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":306787}

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, ha obert aquest dijous una jornada sobre els impactes del canvi climàtic en les infraestructures viàries i ferroviàries de Catalunya que han organitzat els departaments d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de Territori a la seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. En aquest marc s’han presentat els resultats d’una assistència tècnica que va encarregar l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic l'any 2021 que completés la resta d'infraestructures viàries i ferroviàries de les demarcacions catalanes d’acord amb un estudi previ sobre impactes del canvi climàtic elaborat per l'ATM de Barcelona en el marc dels treballs del Pla Director d'Infraestructures de Transport de l'àmbit Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB) 2021-2030. Les principals conclusions de l'assistència tècnica han estat integrades a l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 (ESCACC30), que va aprovar el Govern el passat gener de 2023, en l'àmbit de les infraestructures de mobilitat.

Riscos del sistema de mobilitat

El projecte ha identificat i caracteritzat els principals riscos que afecten el sistema de mobilitat terrestre català, ha proposat un conjunt d’accions per fer front a aquests riscos, i ha generat una cartografia específica, combinant diferents projeccions climàtiques amb la xarxa d’infraestructures de transport terrestre, a partir de la qual s’identifiquen trams potencialment més vulnerables davant els diferents perills. Ho fa partint de la constatació que els efectes del canvi climàtic ja estan afectant Catalunya a múltiples nivells, entre els quals sectors estratègics com el de la mobilitat, tant en la seva dimensió física (infraestructures), com funcional (mobilitat de persones i mercaderies). Aquestes afectacions, més enllà de l’impacte directe que suposen, es tradueixen en costos socials i econòmics.

{"name":"2023/04/27/12/07/628fd0f0-a3cd-4738-ae77-7e07aa24559c.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":268728}

Amb tot això, per al període 2021-2050, s’han identificat 24 impactes potencials sobre el sistema de mobilitat, 17 dels quals incideixen sobre la infraestructura i els 7 restants sobre l’operació. La major part d’aquestes afectacions es relaciona amb temperatures elevades, una precipitació abundant i/o ratxes de vent fort. Dels diferents impactes, 16 són compartits pels modes viari i ferroviari i, dels 8 restants, 4 són específics d’un mode i els altres 4 de l’altre.

El 30% de la xarxa, a 35ºC de màxima

Entre molts altres, els resultats de l’anàlisi cartogràfica indiquen que, d’acord amb els escenaris més desfavorables (escenaris RCP8.5 de l’IPCC), a l’entorn d’un 30% de les xarxes viària i ferroviària catalanes es trobaria exposada a temperatures màximes diàries a l’estiu superiors a 35ºC i un percentatge equivalent en zones on la precipitació acumulada en 24 hores a la tardor superaria els 60 mm. En concret, pel que fa a l’increment de temperatura, l’àrea més afectada seran les Terres de Ponent i les Terres de l’Ebre. Cap al Cap de Creus i a l’interior de les Terres de l’Ebre, existeix un clar solapament amb zones d’alt risc d’incendi forestal.

{"name":"2023/04/27/12/09/21b96815-1ce0-4134-979f-95aecbe12a6a.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":105789}

Altres afectacions importants se situen a la costa. De l’Empordà fins al Baix Camp i el Delta de l’Ebre existeix risc per inundabilitat. A més, la pujada del nivell del mar amenaça carreteres locals, com la T-340 al Delta de l’Ebre i la C-260 al Golf de Roses, i alguns trams deprimits de la B-10 a Barcelona, a la Ronda Litoral (Port Vell). A la xarxa ferroviària, el risc més elevat està a la R1 de Rodalies i en passos soterrats del Masnou.

{"name":"2023/04/27/12/10/e46f903e-6050-413a-bdcc-e7c724618f2c.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":114022}

L’informe planteja 16 estratègies d’actuació, dividides en 26 tipologies d’accions o solucions tipus, adreçades a les diferents fases del cicle de vida de les infraestructures viàries i ferroviàries, per tal d’incrementar-ne la capacitat adaptativa.

Aquestes solucions passen per: millorar la capacitat de drenatge amb solucions tècniques i de manteniment; millorar la capacitat de gestió de les instal·lacions subterrànies envers les inundacions; reforçar l'estanqueïtat de sales de control i armaris tècnics; reforçar l'estabilitat dels talussos; incrementar la protecció d’infraestructures situades en zones costaneres; prevenir els danys produïts per elevades temperatures sobre la infraestructura; millorar la protecció solar a les instal·lacions a l'aire lliure; millorar el confort climàtic en el transport públic; aplicar protocols d'actuació per onades de calor; millorar i reforçar la robustesa del subministrament elèctric; reforçar les mesures de prevenció d'incendis; millorar la capacitat predictiva a molt curt termini d’incidències climàtiques; millorar la coordinació entre els organismes implicats per fer front als riscos climàtics; registrar les incidències de manera integrada per part dels diferents operadors; revisar la normativa tècnica sobre les infraestructures; i millorar la comunicació sobre les afectacions al sistema de mobilitat.

Estratègia per a l’adaptació

Dels resultats de l’avaluació han derivat unes mesures d’adaptació que el sector de les infraestructures ha d’incorporar en la seva planificació sectorial, tal com preveu la Llei de canvi climàtic, i que s’han agrupat d’acord amb els següents objectius operatius de reducció de la vulnerabilitat a l’ESCACC30: integrar l’adaptació al canvi climàtic en la planificació d’infraestructures de mobilitat i en els projectes constructius (5 mesures); integrar l’adaptació al canvi climàtic en els programes de revisió i manteniment de les infraestructures existents (4 mesures); i millorar el coneixement dels impactes del canvi climàtic sobre el sistema de mobilitat viari i ferroviari de Catalunya (4 mesures).

L’ESCACC30 té com a objectiu reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic i millorar la capacitat d’adaptació mitjançant l’establiment de 76 objectius operatius que es despleguen en 312 mesures d’adaptació per als diversos sistemes naturals, àmbits socioeconòmics i territoris de tot el país. L’àmbit d’infraestructures i mobilitat és un dels àmbits socioeconòmics contemplats a l’ESCACC30.

Podeu consultar tota la documentació a:

https://canviclimatic.gencat.cat/ca/oficina/publicacions/vulnerabilitat-de-les-infraestructures-de-transport/