El Departament d’Acció Climàtica proposa aquesta mesura per a la gestió sostenible de la pesca recreativa emprant els nous models de governança basats en la implicació dels principals actors afectats: el sector, la comunitat científica, la societat civil i l’Administració
La primera tasca que durà a terme aquest òrgan serà la redacció d’un esborrany de la normativa que regularà l’activitat i establirà el futur marc de gestió
Els dies 5 i 6 de maig, es faran unes jornades que aplegaran pescadors recreatius de diferents modalitats, per debatre sobre la futura gestió de la pesca maríta recreativa
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, ha presidit avui la constitució de la Taula de Cogestió de la Pesca Marítima Recreativa de Catalunya. La finalitat d’aquesta Taula és crear un espai de diàleg constructiu entre tots els actors involucrats en la pesca marítima recreativa de Catalunya i treballar junts en la gestió sostenible d'aquesta activitat en un marc de cogestió.
La cogestió és un model de governança que va de baix a dalt, fomenta la coresponsabilitat de tots els actors i impulsa l’assessorament científic d’excel·lència i la gestió adaptativa. Amb la creació de la Taula de Cogestió de la Pesca Marítima Recreativa, la Generalitat contribueix a la implementació de l’àmbit d’actuació de governança de l’Estratègia marítima de Catalunya.
Aquest nou òrgan sorgeix a partir del Grup de Treball de la Pesca Marítima Recreativa de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), creat l’any 2018 per dissenyar i implementar un sistema de recollida de dades continu de l’activitat a llarg termini que permeti a la Generalitat avançar en la millora de la gestió de l’activitat i incorporar els actors que mancarien en un espai de cogestió.
Així, la Taula està integrada per representants del sector pesquer recreatiu (ACPR, FECDAS i IFSUA), Administració pesquera (DGPMPS), comunitat científica (ICATMAR) i una entitat sense ànim de lucre de caràcter ambiental (WWF). La Taula es podrà ampliar amb altres entitats i administracions si així es considera.
Redacció d’un primer esborrany de la futura normativa
En aquest sentit, aquest nou ens esdevindrà un espai on abordar preocupacions i reptes, discutir i definir objectius comuns, debatre i concretar mesures de gestió, i, en definitiva, establir les bases per a la implementació consensuada d’un nou model de cogestió de l’activitat a les nostres aigües. Per tot això, la primera tasca que es preveu encarregar a la Taula és la redacció d’un primer esborrany de la futura normativa que regularà l’activitat i establirà el marc de governança.
Per elaborar aquest esborrany fomentant espais participatius, els pròxims 5 i 6 de maig de 2023 es duran a terme les Primeres Jornades de Treball per a la Cogestió de la Pesca Marítima Recreativa a Catalunya, que tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. Aquestes jornades volen oferir un lloc de diàleg i debat entre tots els actors involucrats al món de la pesca marítima recreativa de Catalunya per avançar conjuntament en un enfocament més sostenible i responsable de l’activitat, i, en definitiva, en una gestió més fidel a la realitat diària del pescador recreatiu.
Les jornades es plantegen com un punt de trobada entre pescadors recreatius de les tres modalitats (pesca des de costa, pesca des d’embarcació i pesca submarina), membres de l’Administració i científics investigadors en l’àmbit de la pesca. Al llarg dels dos dies que durarà l’esdeveniment, es presentaran ponències d’experts en la matèria procedents d’altres entitats i territoris i s’obriran dinàmiques participatives on les persones assistents tindran l’oportunitat de participar, opinar i debatre sobre la futura gestió de la pesca marítima recreativa a Catalunya.
La pesca recreativa a Catalunya
La pesca recreativa té un impacte econòmic indirecteen el conjunt de l’Economia Blava de Catalunya d’uns 88 milions d’euros anuals (s’hi inclouen les despeses fora del sector de serveis de la pesca recreativa, com ara vacances de pesca, àpats, transport, lloguer d’embarcacions i servei de manteniment i de ports), uns 23 milions d’euros dels quals corresponen a l’impacte directe sobre botigues i distribuïdores de materials per a realitzar l’activitat.
Pel que fa al nombre de pescadors, segons les llicències emeses a Catalunya els anys 2020 i 2021, s’estima que hi ha un total d’uns 50.000 practicants de pesca marítima recreativa a Catalunya, dels quals, principalment, un 72% practiquen la pesca des de costa, un 20% la pesca des d’embarcació i un 8% la pesca submarina. Tot i així, gairebé un 20% de les persones declaren que en practiquen més d’una modalitat.
Les dades recopilades també indiquen que la captura total anual de l’activitat a Catalunya és de 780 t anuals; 239 t correspondrien a la pesca des de costa, 340 t a la pesca des d’embarcació i 200 t a la pesca submarina.
Són dades extretes del darrer informe del programa de seguiment de la pesca marítima recreativa a Catalunya dut a terme per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR).
