- Conseller Nadal: “És inacceptable el plantejament que fa el govern espanyol de no recollir l’especificitat i la singularitat de la llengua catalana en l’àmbit dels estudis universitaris”
- No disposar d’un àmbit específic per a la Filologia Catalana representa un greuge comparatiu respecte a la Filologia Hispànica i una pèrdua d’estatus
- La pervivència dels departaments universitaris de Filologia Catalana també està amenaçada per la proposta del Ministeri espanyol d’eliminar tots els que estiguin integrats per menys de 35 membres
El Departament de Recerca i Universitats ha presentat aquest matí les al·legacions contra els dos projectes del govern espanyol que discriminen la Filologia Catalana, tal i com va avançar ahir el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, que considera “inacceptable el plantejament que fa el govern espanyol de no recollir l’especificitat i la singularitat de la llengua catalana en l’àmbit dels estudis universitaris”. Les al·legacions presentades són contra dos projectes de reial decret del Ministeri d’Universitats que regulen d’una banda, els nous àmbits de coneixement d’adscripció del professorat universitari i, de l’altra, la composició mínima que han de tenir els departaments universitaris per poder-se constituir com a tals. El Govern considera una greu amenaça per a la supervivència dels departaments de Filologia Catalana de les universitats i un menyspreu a la llengua catalana la possible aprovació d’aquests decrets.
Aquests dos reials decrets de desplegament de la nova llei d’universitats espanyola, la LOSU, presentats pel Govern espanyol no han estat consensuats i suposen una contradicció contra la pròpia normativa que pretenen desplegar, tal i com recullen les al·legacions presentades pel Departament de Recerca i Universitats. Així, la LOSU estableix en el seu preàmbul que "les universitats es configuren com a actors clau en la promoció i el foment de la diversitat i riquesa lingüística de l’Estat, en el desenvolupament local i en la cohesió territorial”. Igualment, en l’article 20, sobre universitat i diversitat lingüística, estableix que “les universitats han de fomentar i facilitar el coneixement i l’ús com a llengua de transmissió universitària de les llengües oficials pròpies dels seus territoris, de conformitat amb el que disposen els seus Estatuts i cada normativa autonòmica”.
El primer projecte de decret, que en la nova regulació substitueix les àrees de coneixement pel concepte més restrictiu d’àmbits de coneixement, no inclou un àmbit específic per a la Filologia Catalana i estableix únicament entre els àmbits regulats el de “Filologies hispànica, clàssica i del món antic” i el de “Llengües modernes i les seves literatures”. En aquest esquema no s’especifica en quin àmbit s’inscriuria la Filologia Catalana però, en qualsevol dels dos casos, la pèrdua d’un àmbit propi i la seva adscripció al de la Filologia hispànica o de les llengües modernes implicaria la seva assimilació i invisibilització. Davant aquesta regulació, el conseller Nadal denuncia que el decret significa “un retrocés històric inacceptable que combatrem des de totes les posicions possibles”.
Sense un àmbit propi la Filologia Catalana quedaria relegada a un segon terme i patiria una greu pèrdua d’estatus atès que es veuria obligada a competir en condicions d’inferioritat en un mateix àmbit amb el castellà o l’anglès i amb la resta de llengües estrangeres per optar a recursos, malgrat tractar-se d’una llengua oficial en els territoris de l’Estat espanyol on es parla. En aquest sentit, el titular de Recerca i Universitats ha avisat que “qualsevol iniciativa de caràcter governamental espanyol que tracti d’invisibilitzar, ocultar o fer desaparèixer del panorama general la Filologia Catalana trobarà l’oposició radical del govern de Catalunya”.
El segon projecte de reial decret del Ministeri pretén reduir el nombre de departaments universitaris i estableix un mínim de 35 membres per departament per tal que aquests es puguin constituir. Actualment, molts departaments de les universitats no compleixen amb aquest requisit, inclosos els de Filologia Catalana. En aquesta qüestió, el conseller Nadal afirma que “s’ha de defensar l’autonomia universitària i s’ha de permetre que cada universitat fixi les dimensions dels seus departaments per tal de poder acollir en la dimensió que correspongui els departaments de Filologia Catalana”.
La defensa del català, prioritària per al Govern
En la defensa del català, prioritària per al Govern, el Departament de Recerca i Universitats ha treballat el text de les al·legacions coordinadament amb el Departament de Cultura, per liderar la defensa de la Filologia Catalana. Així mateix, s’ha coordinat amb el professorat universitari afectat per aquests dos projectes normatius espanyols –que també s’ha mobilitzat per presentar al·legacions– i amb les entitats en defensa de la llengua catalana. El Govern també s’ha posat a disposició dels altres executius de territori de parla catalana i, en aquest sentit, el de les Illes Balears ha confirmat que presentaria al·legacions.
El reconeixement d’un àmbit de coneixement únicament per a la Filologia Hispànica suposa, de retruc, l’exclusió d’altres filologies que es corresponen amb àmbits de coneixement de llengües oficials a l’Estat com són la Filologia Catalana, la Filologia Basca i la Filologia Gallega i Portuguesa, a més de la Filologia Romànica, que inclou l’aranès. Així, el Govern del País Basc va informar en converses amb el Departament de Recerca i Universitats que probablement també presentaria al·legacions.
L’adscripció del professorat universitari a l’àmbit científic de la Filologia Catalana és una realitat en tres territoris on el català és llengua oficial: Catalunya, Illes Balears i País Valencià. La llengua catalana gaudeix, així mateix, d’un ampli reconeixement en l’àmbit internacional amb universitats de diferents països europeus que disposen d’estudis de grau i màster de llengua, literatura i cultura catalanes. El manteniment d’un àmbit propi per a la Filologia Catalana és, a més, l’única garantia possible per tal que les universitats disposin de docents experts en la matèria que puguin donar la formació adequada en els camps de les llengües, literatures i cultures específiques.
