- Es tracta d’un cotxe de viatgers i tres locomotores, que expliquen la història del ferrocarril urbà i rural a Catalunya
- La declaració forma part d’un projecte de protecció dels elements de patrimoni ferroviari més destacats del territori
El Govern ha aprovat la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) d’un cotxe de viatgers i tres locomotores que formen part de la història del transport ferroviari a Catalunya. Es tracta d’un conjunt de vehicles que amb la seva tipologia, cronologia i procedència expliquen la història ferroviària urbana i rural del territori des de finals del segle XIX.
La declaració com a BCIN s’inclou dins d’un projecte conjunt per protegir els elements més emblemàtics i singulars del patrimoni ferroviari de Catalunya. L’any 2018, la Direcció General del Patrimoni Cultural, conjuntament amb la Comissió del Patrimoni Històric Ferroviari de Catalunya, va promoure el projecte de protecció dels elements ferroviaris més destacats del territori, prenent com a punt de partida l’Inventari de béns ferroviaris d’interès històric elaborat l’any 2015 pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Tant les locomotores com el cotxe de viatgers són de gran transcendència històrica i tècnica per al patrimoni català perquè es conserven pocs elements d’aquests tipus. Altres trets que les fan singulars són haver circulat dins la via estreta del país, actualment desapareguda, o ser un vehicle representatiu, per les seves reduïdes dimensions i escasses prestacions, a les línies rurals de finals del segle XIX i principis del XX.
Locomotora de vapor 031T PGB 7
És una de les poques locomotores que va funcionar als ferrocarrils de via estreta del país. Va ser construïda a Munich l’any 1890 per encàrrec del ferrocarril d’Onda al Grau de Castelló i a Borriana, amb capital majoritàriament català. Es tracta de l’única locomotora de vapor OGC 7 que va circular per l’antic Tramvia del Baix Empordà (línia Girona a Palamós i a Banyoles).
Aquesta tipologia de locomotores funcionava amb vapor reescalfat i sistema de doble expansió vapor Compound. En aquest cas, la injecció de vapor no entrava directament des de la caldera de dos cilindres, sinó que entrava primer en el cilindre de la dreta, el d’alta pressió, per passar després al cilindre de baixa pressió, on acabava el procés d’expansió. La seva complexitat en el manteniment i la dificultat de la seva conducció van fer que aquest sistema fos molt poc utilitzat en les línies secundàries catalanes, malgrat que suposés un estalvi d’un 30% en carbó.
L’empresa Explotación de Ferrocarriles del Estado va traslladar als anys cinquanta aquesta màquina a la línia Palamós-Girona i Banyoles, fins a la clausura de la línia, moment en el qual es ca traslladar al País Valencià. Aquí hi va ser fins al 1965 quan va passar a formar part del Carrilet de Sant Feliu, però el mal estat de conservació va fer que es retirés el 1969.
Locomotora dièsel Estado 20
Construïda per Metalurgia San Martín, va entrar en servei l’any 1935 i va ser l’única dièsel que va circular pels carrilets de Catalunya. És una locomotora del tipus 030 DM, per tant, amb tres eixos tractors acoblats i un eix fals, sota la cabina, que transmet la força d’un motor dièsel Kaelbe tipus F-125 de sis cilindres.
Des de l’inici de la guerra civil fins al 1938, va servir a la línia Girona-Banyoles. Després de patir un incendi, va ser apartada i reconstruïda el 1952 per seguir en actiu fins al 1956. Va ser més tard quan Explotación de Ferrocarriles por el Estado (E.F.E.) va portar la locomotora a Valdepeñas-Puertollano, moment en què li van substituir el motor per un Barreiros de 80 CV. El 1963, la locomotora va ser retornada al ferrocarril de Sant Feliu a Girona, on es va tornar a canviar el motor, aquesta vegada per un Mack de 130 CV, provinent d’un carro de combat americà de la Segona Guerra Mundial.
Successives avaries van fer que quedés abandonada a l’estació de Girona, després a un magatzem de ferro vell, fins que el 2000 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols el va comprar.
Locomotora de vapor 220T FESA1
Pertany a una sèrie de 12 locomotores, construïdes per la Hunslet Engine company de Leeds d’Anglaterra per a la Companyia de Tranvias y Ferrocarriles de Valencia (CTFV) entre 1890 i 1906. Es tracta d’una locomotora de vapor característica dels ferrocarrils de via estreta d’origen britànic. Porta dos eixos tractors acoblats i amb els dipòsits d’aigua i de carbó incorporats. El diàmetre de les rodes acoblades és de 740 mm i la suspensió està feta amb motlles de ballesta tant als eixos motrius com als portadors. Només disposa d’un fre mecànic que únicament actua a la mateixa locomotora. El tipus d’enganxalls, bell-and-hook, està constituït per un conjunt de topall i balda complementat per cadenes.
Aquesta locomotora és molt representativa d’aquests tipus de línies rurals de finals del segle XIX i primera meitat de segle XX, però el pas dels anys i les diferents avaries en van fer desaparèixer algunes, fins que l’any 1968 l’Ajuntament de Tortosa en va preservar una que va col·locar com a monument al parc municipal Teodor González. El 2015 l’Associació Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre la va restaurar i retornar a Tortosa.
Cotxe de viatgers OG C-10
Construït l’any 1901 per l’empresa Cravens Ltd. del Regne Unit per la companyia del ferrocarril Olot a Girona (OG). És un cotxe amb un disseny molt característic dels exemplars britànics colonials de finals de segle XIX, dels quals només s’han conservat exemplars al Regne Unit i a Catalunya. Consta de dos eixos amb bastidor d’acer reblat i muntants i sostre de fusta de teca. El fre de servei és d’aire comprimit i accionat des de la locomotora. El fre d’estacionament és mecànic i s’acciona des dels testers.
El tren està dividit en quatre compartiments que no es comuniquen i els accessos són per portes laterals. Aquest fet comportava que el revisor hagués de recórrer el tren per l’estrep exterior. L’interior dels compartiments disposa de dos bancs de fusta amb capacitat per a 5 persones cadascun i una capacitat total de 40 viatgers.
El Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) va adquirir tant el cotxe de viatgers OG C-10 com la locomotora de vapor 031T PGB 7, i els va ubicar a les seves instal·lacions fins que l’any 2005 l’Ajuntament de Fornells els va comprar i restaurar i que va col·locar davant l’estació de la localitat, sobre un pedestal.
