Direcció General de Comunicació

Embassament de Darnius Boadella

L'ACA defineix l'entrada en l'escenari d'excepcionalitat de set noves àrees del territori de les conques internes

query_builder   2 maig 2023 15:13

event_note Nota de premsa

L'ACA defineix l'entrada en l'escenari d'excepcionalitat de set noves àrees del territori de les conques internes


  1. Les unitats d’Anoia-Gaià, la capçalera del Ter, l’embassament de Darnius Boadella, l’Empordà, el Llobregat Mitjà, Prades-Llaberia i la Serralada Transversal entren en aquest nou escenari, i la capçalera del Llobregat passa de la prealerta a l’alerta
  2. Amb aquest canvi, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, tres unitats estan en situació de normalitat, dues en prealerta, dues en alerta i onze en excepcionalitat
  3. Arran d’aquesta actualització, 495 municipis se situen en l’escenari d’excepcionalitat, 38 en alerta, 54 en prealerta i 43 en normalitat

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la situació de sequera a les conques internes i ha decidit que set noves unitats entrin en l’escenari d’excepcionalitat, concretament l’Anoia-Gaià, la capçalera del Ter, l’embassament de Darnius Boadella, l’Empordà, el Llobregat Mitjà, Prades Llaberia i la Serralada Transversal. Pel que fa a la capçalera del Llobregat, aquesta unitat passa de la prealerta a l’alerta. La resta d’unitats continuen sense canvis.

Amb aquest canvi, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, tres unitats estan en situació de normalitat, dues en prealerta, dues en alerta i onze en excepcionalitat. D’aquesta manera, 495 municipis se situen en l’escenari d’excepcionalitat (els quals representen una població de 6.632.000 habitats), 38 en alerta, 54 en prealerta i 43 en normalitat.

Mesures en l’escenari d’excepcionalitat

L’escenari d’excepcionalitat suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). També es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable. També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia.

Poca repercussió de les pluges del cap de setmana

La resposta hidrològica de les pluges de dissabte i diumenge ha estat, en general, poc significativa, ja que només ha aportat fins ara una mica més de 2 hectòmetres cúbics d’aigua als embassaments del sistema Ter-Llobregat, xifra que representaria el consum d’entre una setmana i mitja a dues.

Les aportacions han estat destacables principalment el dissabte a les capçaleres del Llobregat i el Cardener. Cabal punta de 20 m³/s a Guardiola de Berguedà, 5 m³/s a Guixers (Aigua de Valls). A la capçalera del Ter, 12 m³/s a Ripoll.

Encara que poc importants, les aportacions generades per l'episodi de precipitacions han servit per trencar la tendència decreixent de les reserves.

Màxima producció dels recursos no convencionals

En 16 mesos, les dessalinitzadores catalanes han produït més de 80 hm³ d’aigua. Aquesta quantitat equival a l’embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès.

A més de la dessalinització, en els darrers mesos s’està potenciant la producció d’aigua regenerada, amb una producció entre 2022 i 2023 de 80 hm³. En les darreres setmanes, s’ha incrementat fins els 1,5 m³/s l’aportació d’aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Això permet disposar de més recurs en l’àmbit metropolità i preservar més reserves als embassaments. Es preveu que en els pròxims sis mesos (entre abril i setembre), aquesta aportació d’aigua regenerada sigui superior als 16 hm3.

També s'està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat (0,2 m³/s), per garantir les demandes de reg.

A més, s’han extret més de 57 hm3 d’aigua dels pous de sequera. Per tant, la suma d’aquests recursos (dessalinització, regeneració i pous) ha aportat més de 217 hm3 al sistema, l’equivalent als tres embassaments de la conca del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç).

Entre els mesos de maig i juny, es preveu haver enllestit les obres per a incrementar la producció d’aigua de la potabilitzadora del Besòs, aprofitant una part de l’aigua del Rec Comtal i fent que la planta passi d’una capacitat de 100 a 400 litres per segon. En una segona fase d’aquesta actuació, que estaria enllestida a finals d’any, la capacitat de producció pujarà fins als 860 litres per segon.

sequera
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia