Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), amb col·laboració de la Policia Nacional, han detingut a Lloret de Mar dos germans de 24 i 27 anys com a presumptes autors de cinc estafes a través del mètode del RIP DEAL. La quantitat estafada, basades en suposades inversions immobiliàries, articles de luxe i compres en criptomonedes, ascendeixen a 2,5 milions d'euros.

Els agents de l'Àrea Central de Delictes Econòmics van iniciar una investigació després de detectar un augment de denúncies d'estafes a través del mètode del RIP DEAL en els últims mesos. L'estudi del fenomen va permetre establir una línia d'investigació que apuntava a un mateix clan familiar. Els investigats havien utilitzat el mateix modus operandi en cinc fets delictius.

Els investigats són professionals en estafes amb aquest mètode i no residien durant molt de temps en un mateix lloc. Els investigadors els van localitzar en un domicili de lloguer a Lloret de Mar. Amb el mateix objectiu movien molt ràpidament els diners que obtenien de les estafes i es desfeien dels objectes que els poguessin incriminar en cas de detenció.

A través dels mecanismes de coordinació interpolicial, els investigadors van acreditar una sisena estafa relacionada amb la compra de criptomònades a la ciutat de València i es va consolidar un equip conjunt amb Policia Nacional. Durant el dispositiu de localització i detenció es va dur a terme una entrada i perquisició a un domicili de la localitat de Lloret de Mar el dia 12 del mes passat.

Els detinguts, que tenen antecedents policials per fets similars, van passar a disposició judicial els dies 13 i 25 d'abril i es va decretar la seva llibertat amb càrrecs i mesures cautelars, consistents en la retirada de passaport.

La investigació continua oberta.

L'estafa RIP DEAL, una modalitat especialitzada

Els dos germans, que acrediten molta experiència en aquest tipus d'estafa, contactaven amb les víctimes a través d'anuncis, o fins i tot a través d'aplicacions de missatgeria. Principalment, escollien persones que mostraven interès a canviar criptomonedes per divisa fora dels circuits convencionals, tot i que també podien bescanviar joies, articles de luxe o diners en efectiu.

Un cop escollida la millor opció de negoci, es mostraven interessats a fer grans inversions. Els investigats es feien passar per empresaris d'èxit i no dubtaven a vestir i dur peces de roba cara, objectes de luxe o allotjar-se en hotels cars fent-se càrrec de les despeses dels primers dinars que serveixen com a reunions per fer els primers contactes, per impressionar les víctimes i ensarronar-les.

Abans de tancar el tracte de compra o inversió, plantejaven a les víctimes la possibilitat de fer un intercanvi, ja fos de moneda en efectiu, bitllets de valor facial gran (500 €) per bitllets més petits (200, 100 o 50 €), criptomonedes, o altres objectes. Per augmentar el suposat guany en el negoci de les víctimes, també els oferien fins a un 20% de comissió per l'operació.

El moment clau de l'estafa era l'intercanvi de diners. Normalment, els estafadors convocaven una reunió en un reservat d'hotel, o en un centre de negocis, on s'havia de realitzar l'intercanvi dels diners, la criptodivisa o allò que reclamaven. En algun moment de la reunió, un cop fet el recompte dels diners en efectiu, és on es produïa el canvi de bitllets reals per les fotocòpies que acabaven rebent les víctimes.

Àrea de Comunicació

Barcelona, 7 de maig de 2023