IDESCAT

Imatge decorativa rfdb2020

Renda familiar disponible bruta territorial. 2020

La renda per habitant disminueix a totes les comarques l'any 2020, excepte al Pla d'Urgell, la Ribera d'Ebre i el Pla de l'Estany

query_builder   10 maig 2023 10:34

event_note Nota de premsa

Renda familiar disponible bruta territorial. 2020

La renda per habitant disminueix a totes les comarques l'any 2020, excepte al Pla d'Urgell, la Ribera d'Ebre i el Pla de l'Estany

Les prestacions socials són els únics ingressos de les famílies que augmenten, amb un 15,3%

La renda per habitant ha disminuït a gairebé totes les comarques de Catalunya, tot i que amb diferents intensitats, l’any 2020, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). A dotze comarques i Aran la renda per habitant ha disminuït més que la mitjana catalana (‑3,8%), encapçalades per l’Alta Ribagorça (-8,3%), seguida d’Aran (-6,1%), l’Alt Urgell (‑5,9%), el Pallars Sobirà (-5,6%), el Barcelonès (-5,3%) i el Gironès (-5,1%). A l’altre extrem, hi ha una comarca amb creixement positiu, el Pla d’Urgell (1,4%) i dues amb una renda que s’ha mantingut estable: la Ribera d’Ebre i el Pla de l’Estany (totes dues 0,0%).

Aquesta disminució de la renda familiar a pràcticament tot el territori ha estat condicionada pels efectes econòmics derivats de la crisi sanitària de la covid-19 i trenca la tendència de creixement dels darrers sis anys,

Pel que fa als principals components de la renda respecte de l’any anterior, la remuneració d’assalariats i l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) han disminuït un 4,2 % i un 10,6%, respectivament, mentre que les prestacions socials han incrementat un 15,3%. Cal remarcar el notable increment de les prestacions d’atur, fruit de les prestacions derivades dels ERTOs per l’efecte de la covid-19, mentre que les prestacions de jubilació mostren un creixement moderat. Respecte als usos, les cotitzacions socials han incrementat un 0,4% i els impostos han disminuït un 1,8%.

Renda familiar disponible bruta. Principals recursos (%). 2020{"name":"2023/05/10/09/41/9df7072b-f387-47dc-9de3-95e4d8671658.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":697842}

Per comarques, totes han incrementat els ingressos procedents de les prestacions socials en relació amb l’any anterior i els majors augments s’han registrat a Aran i la Cerdanya, per sobre del 25%. Amb augments per sobre de la mitjana catalana també hi ha un grup de 17 comarques, situades majoritàriament al litoral, especialment afectades per la davallada del turisme.

Pel que fa a la remuneració d’assalariats, hi ha sis comarques on aquests ingressos han augmentat en relació amb l’any anterior, encapçalades per la Ribera d’Ebre (4,2%) i, amb menor intensitat, per les Garrigues, el Pallars Jussà, la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell. La resta de comarques han disminuït els ingressos procedents de la remuneració d’assalariats i la reducció més intensa ha estat a la Selva i l’Alt Empordà (-8,2% i -7,2%, respectivament).

En relació amb els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació, han disminuït a totes les comarques amb molta intensitat: des del -7,9% del Pla de l’Estany al -21,4% de l’Alta Ribagorça.

El Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada

El Barcelonès, amb 19.400 euros l’any 2020, supera en un 10,4% la mitjana catalana (17.600 euros) i continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada. La segueixen el Baix Llobregat (18.300 euros), el Vallès Occidental (18.100 euros), el Garraf (18.000 euros), el Maresme (17.900) i el Vallès Oriental (17.600 euros). La resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana i n’hi ha cinc amb un nivell de renda inferior al 20%: el Montsià (12.900 euros), l’Alt Urgell i la Noguera (ambdues, amb 13.800 euros), i l’Alt Empordà i la Terra Alta (ambdues amb 14.000 euros).

A 36 comarques les prestacions socials són el segon ingrés amb més pes en la renda familiar

La diferent evolució dels principals ingressos de les famílies l’any 2020 en relació amb l’any anterior ha modificat la seva participació en el total de la renda. La remuneració d’assalariats continua sent el principal ingrés de les famílies (57,7%) i, per primera vegada, les prestacions socials són el segon ingrés (23,2%), seguides de les rendes empresarials i professionals (19,1%).

Per comarques, la remuneració d’assalariats és el principal component de renda a totes les comarques. La Segarra i el Gironès són les comarques amb una proporció més alta d’ingressos procedents dels salaris (61,8% i 61,4%, respectivament). En canvi, la Terra Alta (43,8%) i el Berguedà (48,6%) presenten les proporcions més baixes de remuneració d’assalariats.

A 36 comarques les prestacions socials són el segon ingrés amb més pes l’any 2020 (18 comarques al 2019) i destaca el Berguedà, on els ingressos procedents de les prestacions socials s’eleven fins al 32,9%, gairebé més de 10 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. També destaquen amb una alta proporció la Terra Alta (29,9%) i el Ripollès (29,5%).

Finalment, la Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (30,6%), seguida pel Pallars Sobirà (27%) i la Terra Alta (26,3%).

Matadepera i Sant Just Desvern es mantenen com els municipis de més de 5.000 habitants amb la renda per habitant més elevada

Matadepera (28.100 euros) és el municipi de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals amb la renda per habitant més elevada; el segueixen Sant Just Desvern (26.800 euros) i Alella (26.400 euros), tots amb un nivell de renda per sobre del 50% de la mitjana catalana.

Si s’amplia l’anàlisi amb els municipis de més de 1.000 habitants (459 municipis), Riudarenes és el que té un nivell de renda per habitant més elevat, amb 52.900 euros, i un increment de la renda del 160,4% respecte de l’any anterior. Tanmateix, cal tenir present la major variabilitat de les dades dels municipis de menys de 5.000 habitants, que s’explica pel comportament més irregular d'alguns components de la renda. Així, per exemple, les rendes de la propietat, que depenen de la percepció de dividends o altres ingressos, poden tenir una influència major en el càlcul global de la renda d’alguns d'aquests municipis de menys grandària.

A l’altre extrem, Lloret de Mar (11.400 euros) és el municipi amb menys renda per habitant l’any 2020, seguit d’Ulldecona (11.700 euros) i Roses (11.900 euros).

En relació amb l’any anterior, la majoria dels municipis estudiats (397 dels 459) han registrat una disminució de renda familiar disponible bruta per habitant, 4 s’han mantingut estables i 58 l’han incrementat.

L’anàlisi de la distribució dels recursos de les famílies situa Guissona com el municipi amb el percentatge més elevat d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats (el 73,8%). El segueixen els municipis dels Pallaresos (69,4%), Celrà i Fornells de la Selva (en tots dos casos, el 69,1%) i Sant Cugat (69,0%).

Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, la Vall de Boí (36%), Batea (33,5%) i Cadaqués (32,8%) són els municipis que registren els percentatges més alts.

Finalment, pel que fa a les prestacions socials, la Pobla de Lillet és el municipi on el pes d’aquest component sobre el total dels principals ingressos és més elevat (43,1%) i és l’únic on representa el principal ingrés de les llars. El segueixen Cercs (39,3%), Cardona (36,6%) i Portbou (35,2%). A l’altre extrem, els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Vallromanes (13,1%) i Sant Cugat del Vallès (13,2%).

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 260577

Taules

Taules
XLSX | 30089

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia