1. El president Aragonès, que ho ha anunciat aquesta tarda, ha destacat el “pragmatisme econòmic transformador” de Stiglitz
  2. El jurat l’ha distingit per “haver articulat una visió de l'economia que l'ha convertit en un referent mundial d’una economia més ètica, centrada en el Sud global, en la lluita contra la desigualtat, i en la sostenibilitat”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquesta tarda que l’economista nord-americà Joseph E. Stiglitz ha estat guardonat amb el XXXV Premi Internacional Catalunya. El cap de l’Executiu ha posat en relleu el “pragmatisme econòmic transformador” del guardonat i ha afirmat que Stiglitz “ens ensenya com des de l’economia és possible construir un món més just, més pròsper, més verd, més feminista i, per tant, més lliure”.

El president, durant la presentació del Premi (foto: Rubén Moreno)
El president, durant la presentació del Premi (foto: Rubén Moreno)
{"name":"2023/05/11/14/12/482a0606-85c5-49a9-b46d-0e445b8bcd9e.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":75326}

Pere Aragonès s’ha referit al guardonat com “un economista de referència a nivell global i per a tots aquells que creiem que la política econòmica s’ha d’orientar cap a la dignitat de les persones i al benestar col·lectiu en la construcció d’un món més just i més lliure”. També ha remarcat que Joseph E. Stiglitz considera que les desigualtats no són inevitables sinó que són una elecció” i “com l’economia avança millor si hi ha igualtat d’oportunitats, que vol dir més igualtat d’ingressos i de distribució de la riquesa”. “I de com les desigualtats econòmiques acaben provocant desigualtats polítiques amb el deteriorament de la democràcia que això comporta”, ha reblat.

Per la seva part, la presidenta delegada del jurat del Premi, Mary Ann Newman, que ha intervingut en l’acte per mitjà d’un vídeo, ha assenyalat que el Jurat ha concedit el guardó a Joseph E. Stiglitz per “haver articulat una visió de l'economia, en tots els seus aspectes, que l'ha convertit en un referent mundial d’una economia més ètica, centrada en el Sud global, en la lluita contra la desigualtat, i en la sostenibilitat”.

L’acta del jurat també ha valorat que Stiglitz, “des de l’inici de la seva carrera, tant acadèmica com professional, ha excel·lit sempre, arribant al pinacle del Premi Nobel d’Economia l’any 2001” i que des de llavors “ha continuat desenvolupant, amb la força intel·lectual i el rigor que el caracteritzen, tota una segona etapa com a articulador d’una visió de l’economia global més compromesa amb la lluita contra la desigualtat, amb la sostenibilitat i amb el Sud global”.

Així mateix, el jurat del premi ha fet notar que “recentment s’ha posicionat a favor de polítiques econòmiques que combatin l’evasió d’impostos per part de les grans multinacionals i que fomentin la creació d’un registre global d’actius per a detectar la riquesa oculta individual, accions totes dues que permetrien reequilibrar la desigualtat global”. “Un economista brillant, independent de qualsevol servitud economicista o empresarial i d'una integritat exemplar”, conclou el jurat.

L’acte de lliurament del XXXV Premi Internacional Catalunya, tindrà lloc el 22 de juny, en una cerimònia presidida pel president Aragonès, que es farà al Palau de la Generalitat.

El Premi, dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. Institucions de tot el món i els membres del jurat poden presentar candidatures, d’acord amb les bases que es publiquen cada any amb la convocatòria del guardó. En les darreres edicions, les guardonades van ser l’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx (2022); la filòsofa Judith Butler (edició 2021); les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, la infermera Tijana Postic, i la doctora i investigadora Özlem Türeci (2020).

Apunt biogràfic

Joseph Stiglitz va néixer el 1943 a Gary, Indiana, als Estats Units. Llicenciat a l’Amherst College, el 1967 es va doctorar en econòmiques al MIT (Massachusetts Institute of Technology) i, després d’un parell d’anys a la Universitat de Cambridge, el 1970 va esdevenir professor titular a Yale. Ha ensenyat també a Princeton, Stanford, Òxford i al MIT, i des de 2001 és catedràtic a la Universitat de Columbia de Nova York, on també va fundar i copresideix la Iniciativa per al Diàleg Polític. Així mateix, és copresident del grup d'experts d'alt nivell sobre la mesura del rendiment econòmic i el progrés social de l'OCDE i l’economista en cap de l’Institut Roosevelt.

Entre 1993 i 1995, durant l’administració del president Bill Clinton, va ser membre del Consell d’Assessors Econòmics (CEA) dels Estats Units, un òrgan que va presidir de 1995 a 1997, any que va esdevenir economista en cap i vicepresident sènior del Banc Mundial, fins al 2000. El 2008 el president francès Nicolas Sarkozy li va demanar que presidís la Comissió per a la Mesura del Rendiment Econòmic i el Progrés Social, que va publicar l’informe final, Mismeasuring Our Lives, el setembre de 2009. Va ser aleshores nomenat president de la Comissió d’Experts sobre la Reforma del Sistema Financer i Monetari Internacional de les Nacions Unides, que va publicar el seu informe, anomenat Informe Stiglitz, el mateix any 2009. Des de la crisi de 2008, ha tingut un paper important en la creació de l’Institut de Nou Pensament Econòmic (Institute for New Economic Thinking, INET), que pretén reformar l’economia per tal de dotar-la d’eines que trobin solucions als grans reptes del segle XXI.

Durant la seva trajectòria, el Stiglitz ha rebut molts reconeixements i distincions, com la Medalla John Bates Clark, de l’American Economic Association (1979), el Nobel d’Economia (2001), el Premi Bruno Kreisky de llibres polítics (2002), el Premi Loeb (2010) i el Robert F. Kennedy Book Award (2013). El 2011, Time el va nomenar una de les 100 persones més influents del món. És membre de nombrosos consells i acadèmies, com les nord-americanes National Academy of Sciences, l’American Philosophical Society i l’Econometric Society, i és membre corresponent de la Royal Society i de l'Acadèmia Britànica. Ha estat investit doctor honoris causa a més de 40 universitats arreu del món, i ha estat condecorat per diversos governs, entre d’altres amb la Legió d'Honor francesa.

S'adjunta dossier de premsa.

2  

Imatges

XXXV Premi Internacional Catalunya (fotografia 1)

XXXV Premi Internacional Catalunya (fotografia 1) 917101

XXXV Premi Internacional Catalunya (fotografia 2)

XXXV Premi Internacional Catalunya (fotografia 2) 751718

1  

Fitxers adjunts

Dossier de premsa del XXXV Premi Internacional Catalunya

Dossier de premsa del XXXV Premi Internacional Catalunya
PDF | 932737