La conselleria de Justícia, Drets i Memòria i la família de Cipriano Martos han acordat que el lliurament de les restes del difunt es faci el 3 de juny, a Huétor Tajar (Granada), localitat d’origen de la família. El Departament ha comunicat a Antonio Martos, germà del militant antifranquista, que el Govern està a disposició de la família i s’encarregarà del trasllat de les restes. En aquest sentit, la família i el seu entorn decidiran el fons i la forma de l’acte de retorn. Amb tot, l’objectiu final és fer efectiva la vigència plena i prioritària dels drets a la veritat, la justícia i la reparació, i de les garanties de no repetició.

Treballs arqueològics i identificació

El Departament, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, va iniciar les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos, a la fossa de beneficència del cementiri de Reus, el desembre de 2022, com a part del Pla de fosses 2020-2022.

Després d’una intervenció prou complexa, que va incloure el condicionament de l’espai i l’excavació amb maquinària per part de l’equip arqueològic, i de l’anàlisi posterior de les restes antropològiques i genètiques, el 22 de febrer el Departament va confirmar la identificació del cos de Cipriano Martos.

Cipriano Martos

Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir, el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu estat de salut pèssim, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.