El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presidit aquest migdia a la Universitat de Lleida (UdL) l’acte de presentació pública de la nova Llei de l’occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de setembre passat, una llei amb la qual “ens convertim en un referent internacional de protecció i promoció de l’occità”. I és que la llei és, segons ha dit, “una mostra que el poble de Catalunya és sensible al respecte a la diferència i la diversitat idiomàtica com a patrimoni positiu”. “Ens enriquim a partir de la diferència, a Catalunya no tenim al·lèrgia a la diferència, la diversitat no ens fa por, perquè som diversos”, ha sentenciat Josep-Lluís Carod-Rovira. En l’acte han participat el Síndic de l’Aran, Francesc Xavier Boya; el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo; el rector de la UdL, Xavier Viñas, i representants dels grups parlamentaris que van donar suport a la llei.

 

El vicepresident del Govern ha qualificat d’“històrica” i “de país” la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, ja que dota la llengua d’una “estructura institucional pròpia” que garanteix el seu coneixement, ús i foment, “amplia els drets dels ciutadans, dignifica l’aranès i l’estableix com a llengua d’ús preferent de totes les institucions de l’Aran”. Amb aquesta llei, ha dit el vicepresident, “Catalunya ha fet un gest de justícia amb els ciutadans de l’Aran, un gest de germanor amb els territoris de parla occitana i un gest de consciència democràtica i de valorització positiva de la diversitat lingüística”. De fet, ha recordat, amb aquesta llei “Catalunya esdevé, junt amb Luxemburg, l’únic territori de la Unió Europea amb un sistema de triple oficialitat lingüística en un mateix territori”.

 

En aquest context ha mostrat el seu convenciment que la llei posa també les bases per col·laborar amb la resta d’occitània a l’hora de treballar per la unitat de la llengua: “és un instrument, un pont de relació entre Catalunya i els pobles”, ha manifestat. I en aquest sentit ha considerat “curiós que el territori més petit de llengua occitana, l’Aran, sigui el territori on hem trobat la dignitat més gran, allò que no hem trobat a la resta del territori lingüístic, no només reconeixement oficial, sinó també consideració i prestigi institucional i social”.

 

El vicepresident ha aprofitat l’acte per anunciar que la primera edició del Premi Robert Lafont s’entregarà enguany a l’intel·lectual occità Pière Bèc, pel seu compromís amb la defensa de la llengua i la cultura occitana, mentre que un dels premis Pompeu Fabra s’ha atorgat al traductor francès Bernat Lesfargues.

 

En els mateixos termes s’ha expressat el síndic d’Aran, Francesc Xavier Boya, qui ha situat la llei com un acte de “justícia històrica amb tots aquells que durant tants anys han lluitat per mantenir la llengua, en un combat que ha estat difícil, complicat i de vegades amb molta sol·litud”. La llei, ha dit, és “un punt d’inflexió després de 800 anys de persecució de la llengua per garantir el seu futur”. En aquest sentit ha encoratjat les institucions i els territoris a “continuar treballant, amb més coratge si cap, perquè la nostra llengua sigui una llengua viva en l’Europa del segle XXI”.

 

En l’acte han participat els ponents dels grups parlamentaris de CiU, ERC i ICV, Carme Vidal, Maria Àngels Cabasés i Francesc Pané, respectivament, així com el rector de la UdL, Joan Viñas.

 

La llei, aprovada al Parlament el 22 de setembre, regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement.

La norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania.

 

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a ser atesos en aquesta llengua en les relacions orals. L’aranès serà també la llengua d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran, mentre que als centres educatius de Catalunya s’inclouran continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes. En l’àmbit universitari, el Govern també fomentarà la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana.

 

Pel que fa a la protecció de l’aranès, regula l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. La Generalitat i el Conselh Generau podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran i fer així efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès.