L'obertura dels col·legis electorals a Catalunya es desenvolupa amb normalitat i sense cap incident remarcable

{"name":"2023/05/28/11/27/c553ccab-42c9-4439-a0d9-8b6a62743522.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":1258964}

La jornada electoral a tot Catalunya ha començat amb tranquil·litat i sense incidències significatives, en uns comicis en què s’escullen els representants de 947 ajuntaments catalans, al Conselh Generau d’Aran, als 40 Consells Comarcals i a la presidència de les 65 entitats municipals descentralitzades de Catalunya. Així ho han explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que aquest matí han comparegut des del Palau de la Generalitat.

La consellera Vilagrà ha informat que a les 10 hores s’han constituït totes les meses i que els endarreriments en algunes d'elles s’han produït perquè alguns membres han arribat amb retard o hi ha hagut alguna una incidència amb el president o presidenta o bé amb els vocals, tot i que “s’ha pogut restablir la situació de forma ràpida”. Ha puntualitzat que en algun col·legi s’ha hagut de retirar propaganda electoral a prop dels col·legis, hi havia algun pany forçat o s'ha fet algun canvi de seu d’última hora.

Per tant, les 8.946 meses s’han pogut constituir, una xifra que representa un 7% més que el 2019 quan van ser-ne 8.365, distribuïdes de la següent manera:

Vilagà ha explicat que la jornada electoral es desenvolupa “de forma absolutament normalitzada” en tots els col·legis i que enguany en tots els ajuntaments, municipis i Entitats Municipals Descentralitzades hi ha presentades llistes electorals, “això vol dir que en cap cas s’hauran de repetir les eleccions atès que no hi hagués representació”, en aquest sentit, “ara en 109 municipi ja se sap qui serà l’alcalde o alcaldessa de l’ajuntament”.

Per últim, Vilagrà ha fet una crida a la “mobilització” per tal que la ciutadania “s’expressi a través del vot, màxim símbol de la democràcia”.

Per la seva banda, la portaveu del Govern ha informat que està en marxa l’habitual dispositiu de seguretat que garanteix que qualsevol ciutadana i ciutadà de Catalunya pugui exercir el seu dret a vot amb total normalitat i ha donat les dades dels diversos comicis que se celebren avui.

Dels 947 municipis que escullen els seus representants, 179 tenen fins a 250 habitants i d’aquests, 6 funcionen com a consell obert.

Segons les dades publicades a l’Oficina del Cens Electoral (OCE), a Catalunya, el cens de persones cridades a votar és de 5.489.711, un 1,2% més que en els darrers comicis de 2019 quan la xifra era de 5.422.553 persones. Per demarcacions, a Catalunya el cens es distribueix de la següent manera:

En total, avui s’escullen 9.139 regidors i regidores, 68 més que el 2019, i hi participen 3.562 candidatures, un 0,6% més que el 2019, quan en van ser 3.542.

Han sol·licitat el vot per correu 78.911 persones des de l’Estat espanyol i 244 des de l’estranger, un total de 79.155 persones, xifra que representa un 1,44% sobre el cens:

Pel que fa al sistema electoral, en els municipis de més de 250 habitants (en tot al són 768 municipis de 947, un 81%), les circumscripcions electorals són els municipis i les candidatures es presenten en llistes tancades i bloquejades. Hi ha una barrera electoral del 5% dels vots vàlids i el repartiment d’escons es fa segons la fórmula d’Hondt.

En el cas dels municipis de fins a 250 habitants i que no funcionen en consell obert, que en són 173, s’escullen 3 regidors o regidores en els municipis de fins a 100 habitants; i 5, en els municipis d’entre 101 i 250 habitants. Les candidatures presenten llistes de fins a 3 candidats o candidates, en els municipis de fins a 100 habitants; i de fins a 5, en els municipis d’entre 101 i 250 habitants. El vot no és a la llista, sinó individual al candidat o candidata, en aquest sentit, es poden votar un màxim de 2 candidats o candidates, en els municipis de fins a 100 habitants; i un màxim de 4, en els municipis d’entre 101 i 250 habitants. El recompte es fa per majoria relativa, és a dir, es proclamen electes els candidats o candidates amb el nombre més elevat de vots.

D’altra banda, en els 6 municipis que funcionen en consell obert les candidatures són uninominals i el recompte es fa per majoria simple, és a dir, és proclamat alcalde o alcaldessa el candidat o candidata amb més vots.

A l’hora de votar, hi haurà una sola mesa electoral per a tots els processos convocats, per tant, els electors trobaran a la mesa una urna per a les eleccions municipals (paperetes i sobres de color blanc), una altra urna per a les eleccions al Conselh Generau d’Aran, en els municipis d'Aran (paperetes i sobres de color groc ataronjat) i una altra per a les eleccions a la presidència de les Entitats Municipals Descentralitzades, en cas que la mesa formi part d'una EMD (paperetes i sobres de color verd clar).

Per a més informació es pot consultar el web locals2023.cat

Eleccions al Conselh Generau d’Aran

Pel que fa a les xifres de les eleccions a l’Aran, el cens electoral és de 7.309 persones, dada que suposa un augment del 2,7% respecte de la darrera convocatòria de 2019, en què eren 7.114. Hi participen 24 meses, el mateix nombre que el 2019, i s’han presentat 18 candidatures, que representen la suma de candidatures de tots els terçons.

En les eleccions s’escullen els 13 consellers i conselleres generals que formen el Consell General d’Aran. Concretament, Pujòlo, escull 2 consellers; Arties e Garòs, 2 consellers; Castièro, 4 consellers; Marcatosa, 1 conseller; Lairissa, 1 conseller i Quate Lòcs, 3 consellers.

El Consell General d’Aran es constitueix en sessió pública el primer dia laborable després dels quinze dies naturals següents a l’endemà de la proclamació d’electes. En la sessió constitutiva, el Ple del Consell General escull d’entre els seus membres el Síndic o Síndica.

Sobre el sistema electoral, Plaja ha detallat que les circumscripcions electorals a l’Aran són els sis terçons (Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs) i les candidatures es presenten en llistes tancades i bloquejades. El repartiment d’escons es fa segons la fórmula d’Hondt i hi ha una barrera electoral del 5% dels vots vàlids en la circumscripció.

Per a més informació es pot consultar el web aran2023.cat. El seguiment de l’obertura de meses, la participació i l’escrutini es pot consultar a:

·https://resultats.oc.aran2023.cat (aranès)

1. https://resultats.aran2023.cat (català)

·https://resultados.aran2023.cat (castellà)

Eleccions a les EMD

Avui també s’escull la presidència de 65 Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) distribuïdes en 40 municipis i 18 comarques. La major part (54 de les 65) es concentren a les comarques del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell, i a Aran.

El cens és de 22.493, un 0,5% més de les darreres eleccions de 2019 quan va ser de 22.377 persones.

Hi participen 79 meses i s’han presentat 111 candidatures, quatre menys que el 2019, quan en van ser 115. De les candidatures, 32 són dones i 79 són homes. S’han presentat candidats a totes les EMD i en totes elles es vota una persona i no un partit polític.

L’òrgan de govern de les EMD és la Junta de Veïns, formada pel president i els vocals. El sistema electoral és dual, és a dir, el president o presidenta de l’EMD és escollit/da directament pels/les veïns/es de l’entitat pel sistema majoritari i les candidatures són unipersonals.

Els vocals són designats entre els veïns de l’entitat pels partits, coalicions, federacions o agrupacions d’electors/es, de conformitat amb els resultats de les eleccions municipals en la secció o les seccions electorals constitutives de l'entitat. El repartiment de vocalies es fa segons la fórmula d’Hondt i el nombre de vocals equival al terç dels regidors que integren l'ajuntament del municipi d’adscripció de l’EMD.

Per a més informació es pot consultar el web locals2023.cat

Eleccions als Consells Comarcals

Per últim, en aquestes eleccions també s’escullen els representants dels 40 consells comarcals i els 1.028 consellers i conselleres, les mateixes xifres que el 2019. Cal tenir en compte que Barcelona és l’única comarca que no té consell comarcal i, actualment, el Lluçanès està pendent.

Hi participen 3.562 candidatures, que a efectes de consells comarcals s’agrupen en 56 agrupacions(3.542, que a efectes de resultats comarcals s’agrupaven en 67 agrupacions diferents, el 2019). A banda d’aquestes agrupacions, també hi ha centenars de candidatures que també participen a les eleccions als consells comarcals i que no s’integren en cap agrupació.

A continuació es detallen les formacions polítiques que es presenten a 10 municipis o més:

Pel que fa al sistema electoral, s’escullen per elecció indirecta, a partir dels resultats de les eleccions municipals i hi ha un llindar del 3% de vots a la comarca. Per al càlcul, s’aplica la fórmula d’Hondt i per a cada formació política se suma un terç del percentatge de regidors obtinguts i dos terços del percentatge de vots vàlids

Per a més informació es pot consultar el web locals2023.cat i l’escrutini es podrà veure en temps real als webs:

1. https://resultatscc.locals2023.cat (en català)
2. https://resultadoscc.locals2023.cat (en castellà)