Un 30% dels projectes analitzats arran de l’aplicació del Decret d’ecoeficiència incorporen la utilització de façanes o cobertes ventilades com a mesura d’estalvi energètic
La majoria de solucions obligatòries d’estalvi d’aigua i energètic les compleixen quasi tots els projectes
Els ajuts a la rehabilitació que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge per als edificis d’habitatge de primera residència han permès un estalvi en el període d’anys comprès entre el 2006 i el 2009 (ambdós inclosos) de 8.284.396 kwh, 2.791 tones de CO2 i 712 tones equivalents de pretroli
Els nous edificis d’habitatges construïts sota els paràmetres que dicta el Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat, en vigor des de fa tres anys, estalvien entre un 60% i un 70% d’energia. Aquesta és una de les conclusions de l’aplicació d’aquest Decret, pioner a l’Estat en el seu moment. Les dades les ha presentat aquest matí la directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Núria Pedrals, en el Congrés internacional “Rehabilitació i Sostenibilitat. El futur és possible”. El Congrés l’ha tancat al migdia la secretària d’Habitatge, Carme Trilla.
Aquest Decret responia, entre altres objectius, a la necessitat de fer front als reptes que l’assumpció del compromís de Kioto suposava per a la Comunitat Europea i els seus estats membres. I és que les emissions de CO2 de l’edificació suposen al voltant d’un 40% de la totalitat d’emissions que emeten els països.
El Decret d’ecoeficiència regula altres aspectes a més dels estalvis energètics. Sabent que el món de l’edificació és complex, sobre el qual pivoten molts components, es va creure necessari actuar en els diferents camps reconeguts que intervenen en els conceptes, no només d’estalvi energètic sinó també de sostenibilitat en general, així doncs, es regulen temes relatius als estalvis d’aigua, residus, i materials.
Anàlisi de les dades recollides
Per analitzar els resultats que ha donat el Decret s’han extret dades de 26.316 projectes. D’aquests, un 87% són projectes d’habitatge, i la resta són projectes d’altres usos.
Les mesures obligatòries, d’estalvi d’aigua o d’estalvi energètic, les compleixen gairebé la totalitat dels projectes. S’incorporen aixetes de cabal reduït, cisternes amb doble descàrrega i separació d’aigües grises d’aigües pluvials. Pel que fa a estalvis energètics, augmenta l’exigència d’aïllament respecte a anteriors normatives i obliga a la protecció solar dels paraments.
Pel que fa a les mesures optatives, que fan referència a sistemes constructius i materials, es constata que les d’eficiència energètica han estat les més utilitzades, tant les que afecten el disseny de l’edifici com les que milloren el grau d’aïllament.
A) De les mesures que afecten el disseny de l’edifici destaquen:
|
Façana ventilada en orientació sud-oest
|
12% dels projectes
|
|
Coberta ventilada
|
18% dels projectes
|
|
Una hora d’asolellament entre les 10-12 a l’hivern
|
43% dels projectes
|
|
Ventilació creuada natural
|
68% dels projectes
|
La utilització de façanes i cobertes ventilades és molt aconsellable en el nostre clima, perquè millora moltíssim l’aïllament de l’element constructiu i es comporta molt bé tant a l‘hivern com a l’estiu. I el percentatge és significatiu: un 30% dels projectes han incorporat alguna de les dues solucions.
B) De les mesures que afecten directament l’eficiència energètica, l’aïllament tèrmic, els resultats són:
|
Millorar en un 10% el coeficient d’aïllament de les parets
|
35% dels projectes
|
|
Millorar en un 20% el coeficient d’aïllament de les parets
|
15% dels projectes
|
|
Millorar en un 30% el coeficient d’aïllament de les parets
|
7% dels projectes
|
Segons Pedrals, aquestes dades són extraordinàriament interessants perquè posen de manifest diverses coses:
- En primer lloc, signifiquen que la majoria dels tècnics projectistes són conscients de la importància de l’aïllament a l’hora de construir l’envolupant de l’edifici.
- I, en segon lloc, signifiquen que la ràtio cost-benefici-puntuació del Decret és molt bona. I també, que el cost de l’increment de l’aïllament és assumible per un 57% de les promocions, en diferent grau.
L’aplicació estricta del Decret d’ecoeficiència suposa una reducció de la demanda energètica d’un 56% respecte a l’anterior normativa. L’augment del grau d’aïllament entre un 10% i un 30% com a mesura optativa pot representar un estalvi mitjà de la demanda del 63%, amb un màxim del 70%.
Els ajuts del Pla d’habitatge de Catalunya
El Pla d’habitatge de Catalunya inclou, com una de les seves línies importants, els ajuts a la rehabilitació dels edificis d’habitatge de primera residència. Dins dels programes de rehabilitació, es donen ajuts a la millora de l’envolupant dels edificis i dels habitatges sempre que compleixin uns requisits mínims d’eficiència en la línia del que marca la directiva europea. És a dir, no és obligat fer-ho tot, però el que es faci, s’ha de fer complint uns requisits mínims.
Des de la Direcció General de Rehabilitació, s’han establert uns criteris d’obligat compliment i requisits d’exigència que han de complir els elements que es rehabilitin per accedir als ajuts establerts. Aquests criteris s’han establert de comú acord amb Institut Català de l’Energia i eleven considerablement el nivell d’exigència sobre la normativa a fi i efecte de garantir la seva eficiència. I s’han difós per totes les oficines locals d’habitatge i Serveis Territorials d’Habitatge de Catalunya.
Per justificar els imports de subvenció concedits, s’ha fet un estudi en el qual es relacionen el pressupost de les obres, la subvenció concedida i els estalvis obtinguts, tant en KWh/any, com en tones de CO2 i tones equivalents de petroli.
Els resultats il·lustren el benefici d’aquest tipus de línies d’ajuts. Així, entre els anys 2006 i 2009 ambdós inclosos:
|
Pressupost d’obres destinat a rehabilitació energètica
|
32.074.216 euros
|
|
Subvenció atorgada per aquest concepte
|
11.935.262 euros
|
|
Nombre d’habitatges beneficiats
|
6.568 hab
|
|
Subvenció per habitatge
|
1.817 euros
|
|
Estalvi de KWh/any
|
8.284.396 KWh
|
|
Estalvi de tones de CO2/any
|
2.791 Tones
|
|
Estalvi de tones equivalents de petroli/any
|
712 TEPs
|
Si els estalvis energètics es tradueixen en percentatges d’estalvi respecte als consums actuals, estem al voltant del 63% de mitjana respecte a anteriors normatives.
Analitzant el destí d’aquestes subvencions, s’observa que la major part dels imports de subvenció van destinats a intervencions que s’han fet per part d’empreses o societats públiques o semipúbliques que actuen sobre parcs públics d’habitatge, i, per tant, repercuteixen positivament sobre famílies d’economies mitjanes, o mitjanes baixes, atenent al perfil socioeconòmic que els ajuntaments han definit. La majoria d’aquests edificis estan inclosos en conjunts d’especial interès de rehabilitació, que prèviament han signat conveni amb la Direcció General de Rehabilitació, i que precisament es delimiten seguint criteris socioeconòmics, entre d’altres.
El benefici d’aquest tipus d’intervenció és múltiple:
- Es millora la qualitat de vida dels usuaris, els quals, a més a més, veuen estalvis en la seva factura energètica de finals de mes.
- Col·loca els beneficiaris d’aquest tipus de rehabilitació en millor posició d’autonomia i, per tant, menor dependència respecte als canvis climàtics, i respecte a les variacions dels preus de l’energia. És una rehabilitació, doncs, que compleix una funció social, ja que afavoreix a les famílies amb economies més dèbils que són les que poden arribar a tenir problemes per pagar les despeses energètiques, és a dir, és una línia que ajuda a evitar les situacions de pobresa energètica.
- Aquest tipus de rehabilitació encaixa perfectament en la línia proposada per la Comunitat Europea d’intervenció sobre el parc existent.
Inspeccions obligatòries als edificis
Amb l’objectiu de verificar l’estat del parc existent, el Govern té previst aprovar el decret sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges (ITE) i el certificat d’aptitud. L’objectiu d’aquesta normativa és instituir un sistema de control periòdic de l’estat dels edificis d’habitatges, portant a la pràctica un procediment per confirmar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles.
La realització de les inspeccions permetrà:
- Evitar situacions de risc.
- Identificar i quantificar les patologies existents indicant la necessitat d’actuació.
- Proporcionar als usuaris informació que els permeti orientar i prioritzar les seves inversions.
- Fomentar la cultura del manteniment per allargar la vida útil dels edificis.
- Evitar la degradació del parc d’habitatges.
- Donar informació a l’Administració sobre la situació real del parc a fi de poder orientar i valorar correctament les polítiques de rehabilitació.
Els edificis d’habitatges que hauran de passar aquesta inspecció són els plurifamiliars que tinguin una antiguitat de 45 anys o més en el moment de l’entrada en vigor del Decret, així com la resta d’edificis plurifamiliars d’habitatges a mida que vagin assolint aquesta antiguitat.
L’Administració també podrà prioritzar les ITE en el cas d’existència de deficiències estructurals, constructives o en les instal·lacions; existència de situacions de risc per les persones o els béns o en qualsevol altra causa degudament justificada.
