1. La llei de memòria democràtica supera les esmenes a la totalitat i segueix el tràmit parlamentari
  2. La norma preveu incloure l’estudi de la memòria als currículums educatius, penalitzar l’enaltiment del franquisme i ordenar la retirada dels símbols franquistes de l’espai públic en un termini màxim de dos anys
  3. “Es tracta d’un projecte de país que ens pot tornar a posar a l’avantguarda de les polítiques de memòria de l’àmbit estatal i del marc europeu”, ha afirmat Ubasart

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha defensat al Parlament el Projecte de llei de memòria democràtica que va aprovar el març el Consell Executiu. El Ple ha començat amb el debat parlamentari i, posteriorment, s’han votat les esmenes a la totalitat, que finalment han estat rebutjades.

La consellera ha interpel·lat el conjunt dels diputats i ha insistit en la necessitat “d’entomar un debat serè i rigorós, lluny dels partidismes i ple de matisos rellevants”. A més, ha asseverat que “aquest projecte de llei neix amb una vocació clarament inclusiva”. “Espero que tots els grups parlamentaris facin aportacions per enriquir-lo i millorar-lo”, ha afegit.

En paraules seves, la llei és “un projecte de país”, en tant que “ens pot tornar a posar a l’avantguarda de les polítiques de memòria de l’Estat i del marc europeu”, i es tracta d’una proposta que ha estat construïda amb la participació de diferents actors, com ara les entitats memorialistes.

Ubasart també ha destacat la importància d’entendre el moment actual en què s’ha presentat la llei: “adaptem les accions a un moment de canvi generacional, en què moltes persones no han viscut la Guerra Civil, la dictadura franquista, la transició i ni tan sols les primeres dècades de la democràcia”. En aquesta línia, ha assegurat que cal insistir “en la centralitat de la memòria col·lectiva, més que no pas en la individual o familiar”.

El fil conductor del Projecte de llei són els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició, basats en els preceptes del dret internacional. En aquest sentit, les novetats més destacables que proposa el text són la introducció de l’estudi de la memòria als currículums educatius i formatius, l’obligació de retirar tota la simbologia franquista de l’espai públic en un termini màxim de dos anys, la penalització de l’enaltiment feixista o la inclusió de dies de reconeixement i d’homenatge, com són la celebració del dia de la proclamació de la República (14 d’abril) i el dia de la constitució de l’Assemblea de Catalunya (7 de novembre).

El text legislador s’estructura en deu títols, els quals inclouen vuitanta articles, quinze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

Fins ara, Catalunya disposava de diverses normatives en matèria de memòria democràtica, com són la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de fosses (2009) o la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb la nova llei, per una banda, es refondran en un únic text totes les normes prèvies, la qual cosa generarà un marc normatiu estable, predictible i integrat; per l’altra, la legislació s’estendrà a nous àmbits legislatius.

El text complet del projecte de llei es pot consultar aquí.

3  

Imatges

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González. 101997

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González. 122419

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González 111110