Aquest cap de setmana el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha entregat les restes de tres dels quatre soldats republicans morts durant la Guerra Civil. Es tracta de Ricardo García Labaleta, Jaume Sabaté Saurat, Francesc Font Faure i Albert Mateu Ros. Amb ells ja son 24 les persones identificades gràcies al Programa d’identificació genètica impulsat pel Departament.

Ricardo García Labaleta, identificat a la fossa del Mas de Santa Magdalena

Entre el desembre del 2020 i el juliol del 2021, la Generalitat de Catalunya va dur a terme una intervenció arqueològica a la fossa del Mas de Santa Magdalena, al terme municipal de Móra d’Ebre. En aquesta intervenció es van exhumar les restes de 177 persones. Una de les persones que van ser inhumades a la fossa del Mas de Santa Magdalena era el senyor Ricardo García Labaleta. Havia nascut el 1921 a Barcelona i era fill de José i Francisca.

L’any 2006, a través de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, la seva neboda en va sol·licitar la recerca a la Generalitat de Catalunya. Segons la informació facilitada, durant la Guerra Civil el senyor Ricardo García Labaleta va formar part de l’exèrcit republicà, va desaparèixer el 1938 al front de l’Ebre i podria haver mort en un hospital.

Tres identificats més a Isavarre

El març de 1938 l’exèrcit franquista va trencar el front d'Aragó, que fins aleshores s’havia mantingut estable, i va avançar en direcció a l’est. Les operacions van acabar el 20 d’abril, quan l’exèrcit franquista va arribar a la frontera franco-espanyola.

Entre el 16 i el 18 d’abril de 1938, poc després d’ocupar Isavarre, l’exèrcit franquista va assassinar deu homes d’Isavarre, Borén i Àrreu. Els van afusellar a Prat de Fuster, entre Isavarre i Sorpe.

En aquest cas, la Direcció General de Memòria Democràtica va reunir informació sobre la fossa a partir de l’encàrrec de dos treballs de recerca encarregats a la historiadora Noemí Riudor: el primer, de l’any 2010, va ser un estudi sobre fosses del Pallars Sobirà mentre que el segon va ser un treball d’estudi específic sobre la fossa de Prat de Fuster i de cerca de familiars de les víctimes, els anys 2018 i 2019.

Les restes dels tres individus es van trobar a poca fondària juntament amb restes d’altres individus que no s’han pogut identificar perquè el pas del temps ha erosionat la qualitat de l’ADN.

L’èxit del Programa d’identificació genètica

El programa és fruit de la col·laboració, vigent des de 2016, entre el Departament de Justícia, Drets i Memòria (mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica) i el Departament de Salut (a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron). És una mostra del compromís que el Govern de la Generalitat té amb la recerca i la identificació de les persones desaparegudes i el retorn de la dignitat a aquestes persones i a les seves famílies.

L’encreuament de les bases de dades de perfils genètics de familiars i la dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques permet posar la ciència a disposició de la memòria i ja ha aconseguit la identificació de 24 persones des que es va iniciar, el 2016.