- La consellera Serret ha inaugurat els MedCat Days 2023, les jornades de diàleg sobre l’agenda euromediterrània
- Durant dilluns 12 i dimarts 13 es debat a Barcelona sobre les relacions euromediterrànies arran de la guerra a Ucraïna, la governança multinivell, la sequera i la gestió de l’aigua o la promoció d’aliances a la regió
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha inaugurat al Palau de Pedralbes de Barcelona la tercera edició dels MedCat Days, unes jornades de diàleg organitzades pel Govern de la Generalitat i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) per abordar els reptes de la regió mediterrània, com el canvi climàtic i l’actual crisi de la sequera, o l’impacte de la guerra d’Ucraïna.
En aquesta tercera edició, els MedCat Days es consoliden com a punt de trobada dels actors catalans i internacionals a la Mediterrània per repensar les relacions euromediterrànies i identificar mecanismes innovadors de governança multinivell. A les jornades hi participen líders polítics, econòmics i socials de la regió per debatre sobre l’agenda euromediterrània i repensar les relacions a les tres ribes de la Mediterrània arran de la guerra a Ucraïna, la governança multinivell com a motor de transformació, o com es fa front a la crisi de la sequera a la regió, una de les més afectades al món.
“La Mediterrània és el nostre marc natural històric, cultural, de desenvolupament i de relació i forma part de la nostra manera ser, i el futur d’Europa passa per la Mediterrània”, ha dit la consellera Serret en el seu discurs inaugural. Serret també ha parlat de la necessitat de trobar solucions conjuntes als reptes comuns, com és ara la lluita contra la crisi climàtica i, més concretament, la sequera, que afecta especialment la conca mediterrània. “Compartim reptes i hem de compartir solucions”, ha assegurat. “Calen més polítiques euromediterrànies pensades conjuntament. Polítiques veritablement transformadores”, ha conclòs la consellera.
Reunions bilaterals amb Tànger i la Regió Sud per impulsar la macroregió mediterrània
En el marc dels MedCat Days 2023, la consellera Serret s’ha reunit amb la vicepresidenta de la Comissió de Cooperació Internacional del Consell Regional de Tànger-Tetuan-Al-Hoceima, Fatima Zohra El Bakkali Boutaliha, d’una banda, i amb el vicepresident de la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava, Jean-Pierre Colin. Amb tots dos ha pogut compartir l’estratègia per impulsar la macroregió mediterrània, una iniciativa que ha de servir per afrontar conjuntament els reptes comuns, com la lluita contra la crisi climàtica, especialment greu a la regió. Catalunya lidera amb Provença-Alps-Costa Blava aquest projecte, alhora que busca en els seus socis preferents de la riba sud, com Tànger-Tetuan-Al-Hoceima, aliances per assolir la implicació de la societat civil.
Serret, a més, també ha rebut una representació del Mediterranean Youth Council, l’assemblea de 30 joves mediterranis compromesos amb la construcció conjunta d’un model d’òrgan representatiu de la joventut a escala mediterrània.
Posicionament de l’Euroregió sobre la sequera i la gestió de l’aigua
La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, i la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya e Busquet, han posat l’èmfasi aquesta tarda en la necessitat d’un compromís de l’Euroregió Pirineus Mediterrània en la lluita contra la sequera, un dels principals efectes del canvi climàtic a la conca mediterrània. De fet, els perills climàtics més evidents al territori de l’Euroregió són l’increment de la temperatura mitjana, així com una major irregularitat en la precipitació amb majors períodes de sequera i precipitacions més intenses, que causen una greu afectació en la disponibilitat de l’aigua.
En el marc dels MedCat Days 2023, els membres de l’Euroregió Pirineus Mediterrània —els governs d’Occitània, les Illes Balears i Catalunya— han signat un posicionament conjunt sobre la sequera i la gestió de l’aigua. El document fa una crida a la Unió Europea perquè creï línies específiques en els actuals instruments de finançament i impulsi espais polítics com la macroregió mediterrània per pal·liar i adaptar-se a la manca de garantia en la disponibilitat d’aigua.
També subratlla la necessitat d’un canvi de paradigma en la gestió dels recursos hídrics, promovent-ne la gestió circular; l’impuls de l’aigua regenerada, i la dessalinitzada en les zones urbanes costaneres; el foment de la modernització del reg en l’agricultura; la integració de l’escassetat d’aigua en els diferents planejaments sectorials i territorials; la implementació efectiva dels cabals ambientals, de manteniment o ecològics; la integració d’una gestió forestal adaptativa en la planificació hidrològica i en la revisió dels plans de gestió de conca fluvial; i el foment de la creació d’un model compartit i no compartimentat de la gestió de l’aigua.
2
Imatges
