- L’estudi, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), aposta per un escenari objectiu en què s’assoleix la neutralitat climàtica del sector energètic, però adverteix que no s’aconseguirà si no s’apliquen de manera intensiva i coordinada una vintena d’estratègies
- L’estalvi i l’eficiència energètica són l’eix fonamental per descarbonitzar la societat catalana, i per això es preveu una reducció del 30,3% en el consum d’energia final l’any 2050
- L’anàlisi calcula que caldrà instal·lar 12.000 MW renovables nous fins l’any 2030 i 58.400 MW fins l’any 2050 per assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat, xifra que requerirà l’ocupació del 2,5% del territori per a usos energètics
- La descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros
El Consell Executiu ha aprovat la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), el document que orienta la transició energètica del país cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català. L’estudi assegura que aquest repte és possible si s’apliquen de forma intensiva un conjunt d’estratègies destinades a transformar la totalitat de l’àmbit de l’energia, des de la demanda d’energia final fins a la generació d’energia elèctrica passant pel paper que hi tenen els ciutadans. S'estima que la descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros.
La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, de la qual ja s’havien fet públiques les línies mestres i les principals magnituds, és la referència a l’hora de dissenyar i aplicar les polítiques energètiques del país. En l’actualitat, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb el cicle energètic són de 34 milions de tones de CO₂, xifra que representa el 72% del total de Catalunya. A l’escenari objectiu, les emissions de CO₂ relacionades amb el cicle energètic es redueixen gairebé a zero i es pot parlar de neutralitat climàtica, mentre que si no es duen a terme les mesures i estratègies proposades a la PROENCAT 2050 les emissions de CO₂ només disminuirien fins als 26 milions de tones. La neutralitat climàtica del cicle energètic va acompanyada també d’una major sobirania energètica, ja que en l’escenari dissenyat per la PROENCAT 2050 la dependència energètica de l’exterior es redueix del 93,8% al 7,9%, sense comptar els usos no energètics de l’energia. En termes econòmics, aquesta reducció de la dependència energètica implicaria passar d’una despesa de 8.700 milions d’euros anuals a 650 milions d’euros anuals.
A partir dels objectius energètics i ambientals establerts per la Unió Europea i del marc normatiu vigent, la Prospectiva fa una modelització de l’evolució del consum i de la producció d’energia al país, que es tradueix en una previsió numèrica de la demanda i de l’oferta energètica i del seu impacte econòmic, social i mediambiental. El document també planteja les estratègies que s’han d’aplicar per assolir la descarbonització del sistema energètic.
L’estalvi i l’eficiència energètica, l’eix fonamental
Així, el document considera l’estalvi i eficiència energètica com l’eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic, ja que la demanda de béns i serveis és el que determina les necessitats energètiques d’un país. La PROENCAT 2050 preveu que, per assolir la descarbonització del sistema energètic, caldrà un fort decreixement del consum d’energia final, que s’haurà de reduir un 30,3% en el període 2017-2050. Els àmbits del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que protagonitzaran una major reducció en el consum d’energia. Les inversions necessàries per assolir aquesta xifra d’estalvi d’energia s’han estimat en 15.000 milions d’euros.
A més, cada vegada més consums passaran a ser elèctrics, amb l’objectiu d’aprofitar la major flexibilitat del sistema elèctric per introduir energies renovables i la seva capacitat per reduir emissions contaminants. La mobilitat elèctrica, la climatització dels edificis amb sistemes de bomba de calor o l’electrificació d’una part dels processos industrials sumaran en aquesta direcció. Així, si l’any 2017 el grau d’electrificació de la demanda d’energia era del 24,8%, per l’any 2050 s’espera que augmenti fins al 76,6%. De fet, es preveu que la demanda elèctrica es multipliqui per 2,3 en el període 2017-2050. En aquest sentit, es calcula que s’hauran d’invertir 13.256 milions d’euros en infraestructures de la xarxa elèctrica per dimensionar-la i modernitzar-la adequadament.
Un major desplegament de les energies renovables
Per satisfer aquesta demanda d’energia de la manera més neta i sostenible, caldrà avançar en el desplegament de les energies renovables. L’estudi preveu que per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica). La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Es calcula que les inversions en energies renovables hauran d’ascendir als 51.511 milions d’euros.
Aquestes dades inclouen l’aprofitament del potencial fotovoltaic existent en els edificis i en altres espais artificialitzats. S’ha previst la instal·lació de més d’11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW d’energia fotovoltaica en altres espais artificialitzats, que aportaran fins al 40% del total de l’energia solar que es generi a Catalunya. En conjunt, fins al 2050 entraran en servei al voltant de les 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes d’elles associades a sistemes d’autoconsum i generació distribuïda, que permetran aprofitar fins a un 65% del seu potencial total. De fet, l’estudi considera que la implantació d’energies renovables s’ha de fer minimitzant l’ús del territori per a usos energètics, i conclou que amb només l’ocupació del 2,5% de la superfície del país Catalunya pot cobrir el 97,5% del seu consum d’energia primària amb energies renovables. La petjada ecològica associada a l’actual model energètic equival a 3 vegades la superfície de Catalunya.
La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 també adverteix que disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic si no s’actua també de forma decidida sobre la demanda energètica. A més, també considera que caldrà implantar sistemes d’emmagatzematge per desplaçar els excedents d’energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments.
Pel que fa al sector energètic no elèctric, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 té en compte la importància dels combustibles renovables en la transició energètica. L’aprofitament de la biomassa, el biogàs o els subproductes d’origen renovable són algunes de les línies que el document aposta per maximitzar, ja que són energies que es poden utilitzar per substituir energies fòssils per a usos tèrmics o bé per a la generació d’electricitat gestionable. També es té en compte el desenvolupament de l’hidrogen renovable i la transformació del sector de les refineries i plantes d’olefines, que passaran a basar-se en la bioeconomia i la utilització de residus i subproductes renovables. Les inversions en la utilització d’energies renovables per a usos tèrmics es xifren en 4.594 milions d’euros.
Estratègies per materialitzar la transició energètica
Per assolir la descarbonització de sistema energètic català i materialitzar la transició cap a un model més net, sostenible i democràtic, la PROENCAT 2050 identifica una vintena d’estratègies que cal desenvolupar amb la màxima intensitat. Aquestes estratègies són la reducció del consum d’energia sense reduir el benestar i el creixement econòmic; la descarbonització del sector primari; la descarbonització de la indústria; la implantació d’una mobilitat neta, segura i connectada; l’avenç cap a una edificació de consum gairebé nul i de zero emissions i la rehabilitació del parc d’edificis existents; l’apoderament de la ciutadania i de les empreses; fer una transició justa i inclusiva que no deixi ningú enrere; la lluita contra la pobresa energètica i la defensa del consumidor vulnerable; l’orientació de la recerca, el desenvolupament i la innovació en energia cap a la transició energètica; l’electrificació de l’economia; implantar un nou disseny del sistema elèctric; desplegar a gran escala les energies renovables; donar un paper rellevant a l’emmagatzemament d’electricitat; apostar per l’autoconsum i la generació de proximitat; la minimització de l’ús del territori per a usos energètics; la utilització de la biomassa per a usos tèrmics i com a matèria primera; l’establiment de mecanismes de finançament adequats per a la transició energètica; l’ús selectiu de l’hidrogen renovable; l’impuls a l’economia circular i a la bioeconomia i transformar la transició energètica en creació d’ocupació de qualitat i en oportunitats empresarials.
