El Departament de Salut valora satisfactòriament la resposta del sistema a l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) que garanteix a Catalunya el dret dels ciutadans a rebre la prestació d’ajuda per morir (PRAM). Quan es compleixen dos anys de l’aplicació de la LORE, Catalunya ofereix una resposta sistemàtica, equilibrada i garantista a una demanda de la societat actual.

En la mateixa línia s’expressa la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), que és l’òrgan independent que té per finalitat garantir la correcta aplicació de la LORE al país. La CGAC subratlla que l’aplicació de la llei ha estat satisfactòria a Catalunya, tot i la complexitat de la norma, i destaca també que dona resposta a una necessitat social llargament demandada i que es va consolidant com una prestació més del sistema sanitari.

Durant el 2022, un total de 175 persones van sol·licitar la prestació d’ajuda per morir i es van realitzar 91 prestacions, seguint el procediment que estableix la Llei de l’eutanàsia.

De les 175 persones que ho van demanar, 55 van morir abans de concloure el procediment, 12 sol·licituds es van informar desfavorablement, 3 es van ajornar, 1 es va revocar i 13 sol·licituds (en data de 31 de desembre de 2022), continuaven els tràmits per verificar el compliment dels requisits previstos per la LORE. De mitjana, les sol·licituds han tingut un temps de resolució de 42 dies.

Per regions sanitàries, gairebé 7 de cada 10 prestacions es van produir a la Regió sanitària de Barcelona, concretament el 67,0%.

Prestacions realitzades d’ajuda per morir durant l’any 2022 per regions sanitàries

Per gènere, de les 175 persones que van sol·licitar la PRAM l’any 2022, el 41% eren dones i el 59%, homes. L’edat mitjana de les dones que finalment van rebre la prestació era de 73,80 i la dels homes 73,12.

La majoria de les sol·licituds que va rebre la CGAC procedien de l’atenció primària (114), seguides dels centres hospitalaris (51), 8 de l’atenció intermèdia (sociosanitària) i 2 de residències. Tot i això, aquest àmbit no sempre coincideix amb aquell on finalment es fa la prestació.

Les persones que van sol·licitar la PRAM patien majoritàriament patologies neurològiques, les quals representen un 36,0% del total, seguides de les patologies oncològiques, que representen un 34,85%, i, a més distància, persones que patien un context de multimorbiditat i fragilitat avançada, i malalties respiratòries.

La majoria de les persones que van rebre la PRAM patien malalties d’anys d’evolució que afectaven en major o menor grau la seva autonomia funcional i els ocasionaven una alta dependència, que feia necessària l’assistència d’altres persones per a la higiene, l’alimentació i altres activitats bàsiques de la vida diària. A més, a vegades la seva capacitat de relació i comunicació també estava greument afectada.

El nombre de professionals sanitaris que s’han acollit al dret a objectar en consciència la pràctica de l’eutanàsia i s’han inscrit al Registre d’objectors de consciència no impacta en la prestació i no ha dificultat que les persones que han sol·licitat la prestació la poguessin rebre.

Barcelona, 14 de juny de 2023