El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ha publicat les dades d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya, corresponent a l’any 2021, en base a l'inventari que elabora el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Segons l’informe, les emissions GEH van ser de 40,40 milions de tones de CO₂eq. Respecte l’any anterior, la dada suposa un increment de l’1,4%, que correspon a 0,56 milions de tones de CO₂eq. En el conjunt de l’Estat, les emissions es van enfilar un 6,1% interanual.

{"name":"2023/06/14/14/15/5cb11552-8737-4aa2-9482-c67d194fa8ad.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":112239}

Aquests resultats s’han de contextualitzar en un any 2021 en què l’economia catalana va créixer de manera intensa (5,8 %), després de la contracció històrica del 2020 per la pandèmia (-11,7%). Aquesta forta expansió econòmica s’explica, en part, per un rebot arran de la reobertura de l’economia, i per una reactivació intensa induïda per l’Administració que, amb mesures com els ERTO o els ajuts directes a empreses, va contenir la destrucció del teixit productiu. Però el 2021 també va ser un any caracteritzat pels problemes d’aprovisionament a escala global i per l’augment destacat de la inflació, impulsada pels preus de l’energia.

Desacoblament entre emissions i PIB

Tot i l’augment de les emissions, força inferior al del Producte Interior Brut (PIB) de l’any 2021, les dades generals mostren un desacoblament entre les emissions i el creixement econòmic, tot i que cal analitzar el comportament dels diferents sectors i fonts emissores, que mostren senyals clarament diferenciades.

Mentre que els grans sectors industrials i de producció d’electricitat van reduir les seves emissions un 1,79%, les dels sectors difusos, com el transport, la petita indústria, el sector residencial comercial i institucional, el ramader o el dels residus, van incrementar en el seu conjunt un 2,64%. Per la seva part, l’aviació civil les va augmentar un 42,45%, fruit evident de la recuperació de la seva activitat a taxes anteriors, tot i que en valor absolut representa una aportació molt menor.

Menys emissions de les instal·lacions regulades

En aquest context encara d’incertesa i de problemes conjunturals les instal·lacions més intensives en emissions de GEH, les que formen part de la Directiva europea de comerç de drets d’emissió van reduir les emissions un 1,79%.

A nivell sectorial, la davallada més important, a nivell absolut, es va concentrar en el sector de la fabricació de ciment (188.003 tCO2 eq), i en la generació elèctrica (155.699 tCO2 eq). Mentre que a d’altres sectors, com la fabricació de ferro colat/acer i de fabricació de vidre, el descens va ser de menor ordre de magnitud. Altres sectors que també van baixar emissions, com la cogeneració/combustió, metalls ferris, productes ceràmics i fabricació de paper i cartró, s’explica perquè algunes instal·lacions d’aquests sectors que l’any 2020 figuraven dins el règim general del comerç van passar l’any 2021 al règim d’exclusió.

Pel que fa als sectors que van augmentar les emissions, el més significatiu és la refineria (194.210 tCO₂ eq), tot i que també ho van fer en d’altres com en el de la fabricació de calç, en el de productes orgànics en brut i en la producció d’hidrogen i gas de síntesi.

Les emissions difuses, prop dels nivells pre-pandèmia

Les emissions de GEH del sector transport es van incrementar un +2,7% (0,31 milions de tCO₂eq), en especial el transport per carretera. La venda de carburants, dada íntimament lligada a les emissions de GEH, va créixer un 11% en relació al 2020. Cal destacar que les dades de venda de carburants pel 2022 ja són equivalents a les del 2019 i en conseqüència aquest sector tornarà a incrementar les seves emissions.

Les emissions del sector Residencial Comercial Institucional també van incrementar les seves emissions un 2,8% (+0,14 milions de tCO₂eq), en especial la combustió en l’àmbit serveis (+0,1 milions de tCO₂eq). L’any 2021 va ser un any meteorològicament semblant al 2020 en termes de necessitats de calefacció, per tant aquest increment s’explica majoritàriament per la recuperació de l’activitat econòmica post-pandèmia.

En el sector agrari i ramader (considerant les activitats agràries i ramaderes i la combustió en el sector) l’increment ha estat del 3,7% (+0,14 milions de tCO₂eq), en especial les emissions en la fermentació entèrica (+0,13 milions de tCO₂eq). El sector del tractament i eliminació dels residus ha reduït les emissions un 3,8% (-0,09 milions de tCO₂ eq), seguint la seva tendència, conseqüència de la disminució de la deposició de residus sòlids urbans en abocadors (-0,06 milions de tCO₂eq) i de la millora del tractament d'aigües residuals domèstiques (-0,03 milions de tCO₂eq).

Més esforços per assolir els objectius per al 2030

El grau d’ambició de les polítiques de canvi climàtic s’ha accelerat molt en els darrers anys com a conseqüència del que observem en el nostre dia a dia, de l’alerta de la comunitat científica, de l’Acord de París del 2015 i de la seva traducció a la política europea, i també perquè els objectius per al 2030, de reducció del 55% de les emissions respecte el 1990, són molt més exigents que els del 2020. Per abordar-los, cal implementar polítiques transformadores que aconsegueixin reduccions efectives d’emissions de GEH.

En aquest context, l’evolució de les emissions del 2021, tot i tenir un increment inferior al creixement econòmic, no s’alinea amb la senda de reducció anual necessària per assolir els objectius pel 2030, en especial pel que fa als sectors difusos. El desplegament total de la Llei de Canvi Climàtic aquest mateix any i la posada al dia del país en la transició energètica han de contribuir a complir els objectius.