El 90 % de les treballadores de l’àmbit de l’execució penal que ha patit un episodi de violència masclista per part d’un company de feina no l’ha denunciat. Aquesta és una de les evidències que revela la primera enquesta sobre violència masclista en l’entorn laboral que ha fet la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV) del Departament de Justícia, Drets i Memòria. Per invertir aquesta dinàmica, durant els propers mesos, s’instaurarà a tots els centres de treball la figura del “referent del protocol”. Aquesta persona serà qui acompanyi i orienti la víctima en la derivació als recursos especialitzats de suport i ajuda. En definitiva, serà qui activarà el protocol de la Generalitat per aquests casos.

{"name":"2023/06/16/11/46/2b860be9-5513-49f1-854e-62952d71a4ee.jpeg","author":".","type":"0","location":"0","weight":121679}

Aquesta és una de les mesures que es posaran en marxa amb l’objectiu de “garantir entorns laborals segurs, còmodes i lliures de masclisme”. Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, aquest divendres, durant la presentació dels resultats de l’enquesta i de les propostes de millora. “Estem compromeses amb el canvi cultural en clau de gènere i amb la transformació feminista del país. Fent públiques les dades sumem a un canvi que és imparable i imprescindible”, ha afirmat la consellera.

A l’Enquesta sobre actituds i comportaments discriminatoris i de violència masclista a l’àmbit laboral de l’execució penal hi han participat 1.518 treballadors (26 % del total - 41, 2 % homes; 58,3 % dones i 0,5 % no binaris). Ha estat elaborada per l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista (OCJVM), la Comissió Tècnica per a la Igualtat de Gènere i la Prevenció de les Violències Masclistes en l’Execució Penal amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb els investigadors Jorge Rodríguez Menés, Ana Safranoff i Elena Larrauri Pijoan.

Paula Montero, directora d’Afers Penitenciaris de la conselleria, ha subratllat la necessitat de tenir evidència empírica sobre la realitat: “La diagnosi prèvia és imprescindible per tal de dissenyar actuacions i mesures correctores”.“Habitualment es parla molt de violència masclista a l’àmbit familiar o social, però no tant del que passa als entorns laborals. I cuidar dels professionals també és una responsabilitat legalment atribuïda a les empreses i, per descomptat, a les administracions públiques”, ha explicat Montero, que també ha insistit en “la importància de tenir estructures i sobretot suport institucional”.

Les dades mostren una realitat similar a la d’altres entorns laborals, segons ha manifestat Encarna Bodelón, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Per exemple, el 15,3 % de les dones han estat víctimes d’alguna agressió sexual per homes de l’entorn laboral, segons l’Enquesta sobre violències masclistes a Catalunya del 2021, del Departament d’Interior. En el cas de l’execució penal, les dades indiquen que un 7 % de les dones treballadores dels diferents àmbits del sistema d’execució penal català han estat víctimes d’abusos o agressions sexuals (acostaments, insinuacions, fregaments, tocaments o exhibicionisme, etc.) per part d’un company de feina, mentre que un 9-10 %, ho han estat per part dels usuaris dels serveis.

L’enquesta que ha presentat la conselleria de Justícia, Drets i Memòria també recull que un 4 % de les dones enquestades assegura que, almenys alguna vegada, altres professionals de la feina han exercit violència física contra la seva persona (empentes, cops, bufetades o llançament d’objectes).

És important ressaltar que el 46,3 % de les dones agredides per interns no presenta queixes ni denúncies ni tampoc recorre a cap eina o protocol de l’organització. I aquesta proporció augmenta fins al 89,6 % quan les agressions s’han produït per part dels treballadors. L’enquesta també recull que al voltant d’un 10 % de les dones que han estat víctima d'algun tipus de violència per part d’altres professionals no la reconeixen com a tal.

Pel que fa a situacions de discriminació laboral, el 52 % de les dones enquestades van patir-ne algun episodi per part dels seus col·legues, caps o subordinats homes. En canvi, el 85 % dels homes no identifica aquestes situacions de discriminació laboral ni assetjament a les quals estan exposades les dones.

Canvi cultural, sensibilització, conscienciació, suport i acompanyament

A banda de la figura del referent del protocol, des de l’SMPRAV s’impulsaran altres mesures que responen a tres grans eixos d’intervenció.

Les mesures que es proposen –de les quals algunes ja estan en marxa i d’altres estan en un moment preliminar o pendent d’altres actuacions prèvies– s’estructuren en 3 grans eixos d’intervenció:

Eix 1: Suport institucional a les actuacions vinculades al desenvolupament de polítiques de gènere

a. A totes les unitats i centres de justícia juvenil existeix la figura de les referents de gènere, així com un grup motor que potencia les actuacions en aquesta matèria. Concretament, a l’execució penal hi ha 60 referents de gènere.

b. A tots els centres penitenciaris s’han creat els consells per a la igualtat amb la presència d’un comandament de l’equip directiu per donar relleu a l’anàlisi i als acords que es puguin prendre.

c. El desplegament del II Pla d’igualtat de la Generalitat de Catalunya inclourà mesures específiques per al cos de tècnics especialistes de servei interior de presons i preveu actuacions també en la prevenció de la violència masclista.

d. També està previst incidir sobre l’ús de la comunicació no sexista i amb perspectiva de gènere en el conjunt de protocols, manuals i procediments interns d’organització i funcionament, aplicant els criteris de la Guia sobre llenguatge i comunicació no sexista.

Eix 2: Reforç d’una cultura institucional no sexista

Les campanyes de sensibilització i la formació són elements clau per establir les bases per a un canvi cultural de l’organització.

a. Ja s’ha publicat un decàleg d’adhesió de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima a la tolerància zero davant les conductes masclistes.

b. Es manté l’impuls de la formació en matèria d’igualtat i perspectiva de gènere, incloent-hi la perspectiva de gènere com a matèria obligatòria en la formació inicial.

c. Es reforçaran les campanyes de sensibilització i conscienciació perquè les dones identifiquin i reconeguin les diferents manifestacions de la violència masclista.

d. S’impulsaran mesures per aconseguir que tots els professionals actuïn quan vegin una conducta discriminatòria, sexista o de violència masclista, i que passin d’un rol d’espectador a un rol d’actor implicat. Un dels objectius prioritaris és incorporar els homes a aquestes accions de sensibilització i conscienciació de la violència masclista.

Eix 3: Suport i acompanyament a les professionals afectades

Una dada preocupant de l’enquesta és que la gran majoria de les dones no van presentar cap queixa ni denúncia interna, ni externa, ni tampoc van recórrer a cap eina o protocol de l'organització quan van patir alguna forma de violència severa. Encara avui hi ha poques dones que denuncien aquestes experiències, especialment si el perpetrador és un company, ja que aquest tipus de victimitzacions es denuncien menys que les patides per part d'usuaris i clients del servei.

Per ajudar que les dones demanin ajuda i/o denunciïn aquestes situacions que pateixen a l'entorn laboral s'han de pensar noves estratègies per protegir i donar suport a les dones a la feina. Amb aquest objectiu:

a. S’ha endegat una campanya de publicitat i difusió del Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere a l’Administració de la Generalitat de Catalunya:

1. Hem creat uns circuits d’activació del protocol a l’estructura de la SMPRAV.
2. Hem fet difusió d’informació amb una campanya de sensibilització anomenada “I tu quin paper jugues?”, amb informació dirigida també a les possibles dones que han patit les agressions.
3. Hem seleccionat professionals que seran referents del protocol a tots els centres de treball.

b. En el marc de la violència masclista i/o lgtbifòbica exercida per les persones internes als centres penitenciaris contra els professionals, en primer lloc, ja es registren els incidents de manera segregada i amb una anàlisi pròpia; i també s’ha creat un procediment d’actuació intern, que aglutina de manera coordinada mesures de caràcter regimental i de seguretat, de tractament penitenciari o de denúncia a les instàncies judicials.