- La nova normativa amplia les mesures per garantir l’ús normal del català i l’aranès als mitjans de comunicació audiovisuals
- També introdueix mesures innovadores per afrontar fenòmens com el de la pressió estètica, tant en els continguts informatius com en la comunicació comercial audiovisual
El Consell Executiu ha aprovat l’Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual a Catalunya, amb l’objectiu principal d’adaptar l’actual norma a la gran transformació d’aquest sector en àmbits com la convergència de mitjans de comunicació i el canvi d’hàbits comunicatius del públic, que ha anat acompanyat de noves fórmules empresarials. En aquest sentit, pretén aplicar a Catalunya la directiva europea de serveis de Comunicació Audiovisual, emmarcada en l’Estratègia del Mercat Únic Digital per a Europa.
A aquests efectes, el Projecte de llei s’orienta cap a l’aplicació dels eixos de la política audiovisual catalana establerts en el Llibre Blanc de l’Audiovisual de Catalunya. Des d’una perspectiva estratègica, això implica, d’una banda, donar resposta als reptes derivats de la coexistència de l’audiovisual català amb l’audiovisual d’abast espanyol i internacional, i de l’altra, expandir el model de sistema audiovisual mixt (publicoprivat) de Catalunya a les noves formes de comunicació digital.
Aquests eixos estratègics s’han de focalitzar en l’oferta de continguts audiovisuals en català i occità, aranès a l’Aran; la prestació de serveis públics audiovisuals com a vertebradors del territori; el finançament i la sostenibilitat del sector audiovisual de Catalunya; l’afirmació de Catalunya com a factoria de continguts audiovisuals d’excel·lència i atractius, i la producció d’una informació i uns continguts d’interès local plurals i de qualitat.
Un audiovisual lliure de discriminació i violències
La modificació de la Directiva europea de serveis de Comunicació Audiovisual suposa ampliar l’àmbit d’aplicació als serveis d’intercanvi de vídeos en plataformes, harmonitzar les regles aplicables al servei de comunicació audiovisual televisiu lineal i al servei de comunicació audiovisual televisiu a petició, impulsar la promoció d’obres audiovisuals europees, flexibilitzar el règim de comunicacions comercials audiovisuals en la televisió tradicional i reforçar la independència dels reguladors audiovisuals amb la formalització de l’ERGA com a òrgan consultiu de la Comissió Europea.
Aquests canvis, en allò que es poden aplicar a Catalunya, s’han introduït al Projecte de llei, tenint en compte les previsions de caràcter bàsic de la Llei general de la comunicació audiovisual, que ha transposat la mateixa directiva en l’àmbit estatal.
La norma aprovada avui fa aquesta adaptació a la legislació europea amb l’objectiu d’aconseguir una comunicació audiovisual lliure de qualsevol classe de discriminació, violències i estereotips de gènere, i que valora les diversitats. En aquest sentit, introdueix mesures innovadores per afrontar fenòmens com el de la pressió estètica, tant en els continguts informatius com en la comunicació comercial audiovisual.
Garantir l’ús normal del català
Així mateix, s’han ampliat les mesures per garantir l’ús normal del català i de l’aranès als mitjans de comunicació audiovisual, no solament en la programació dels serveis lineals de comunicació audiovisual públics i privats (ràdio i televisió) sinó també en els catàlegs dels serveis a petició, a més de fomentar-ne l’ús en l’àmbit digital i de les xarxes socials, establir mesures de foment, promoció i protecció per a continguts en aquests idiomes i de protecció dels drets lingüístics en els sistemes operatius i els equips de consum.
A més, l’avantprojecte ha avançat també en la línia de garantir una major accessibilitat als mitjans de comunicació, de manera particular en allò que fa referència a la utilització de la llengua de signes catalana.
D’altra banda, la nova norma reforça les mesures destinades a prevenir l’activitat audiovisual sense títol habilitant, per tal de garantir el funcionament correcte de tot el sistema, amb respecte al pluralisme informatiu i les regles de la lliure competència.
Estructura de la llei
L’elaboració de l’actual text ha comptat amb una àmplia participació dels sectors implicats i dels diferents òrgans consultius com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, l’Autoritat Catalana de la Competència o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Des del punt de vista organitzatiu, el Projecte de llei manté els principis inspiradors de l’actual Llei 22/2005, de 29 de desembre, de comunicació audiovisual de Catalunya, que no han perdut vigència i són el marc regulador general del sector audiovisual de Catalunya.
La nova norma s’estructura en nou títols i 122 articles. El Títol I recull l’objecte, les definicions i l’àmbit d’aplicació de la llei, els principis fonamentals de la prestació dels serveis de comunicació audiovisual, els drets de la ciutadania envers els mitjans de comunicació i els supòsits d’autoregulació i corregulació. El Títol II fa referència a la presència de les llengües catalana i occitana/aranesa en els mitjans de comunicació. El Títol III estableix el sistema de governança de la comunicació audiovisual de Catalunya, a partir de les competències del Parlament, el Govern, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els ens locals.
El Títol IV fa referència a la utilització de l’espai radioelèctric i les competències de la Generalitat al respecte, en el marc de les competències de l’Estat en matèria de telecomunicacions. El Títol V regula el servei públic de comunicació audiovisual de Catalunya, que inclou el que és de competència de la Generalitat i el que presten els ens locals. El Títol VI estableix l’ordenació de la prestació de serveis audiovisuals per part de subjectes privats, en virtut d’una llicència o una comunicació prèvia. En el Títol VII es preveuen normes específiques sobre continguts audiovisuals. El Títol VIII regula la comunicació comercial audiovisual i el Títol IX regula l’activitat d’inspecció i el règim d’infraccions i sancions.
Per últim, les dues disposicions addicionals preveuen, respectivament, la realització d’una consulta sobre l’accés a la prestació de serveis de comunicació audiovisual comunitària sense ànim de lucre i l’elaboració d’un estudi sobre les perspectives de finançament del servei públic de comunicació audiovisual.
