El Departament de Territori ha iniciat avui el tràmit d’informació pública per delimitar els municipis que es declararan zones de mercat residencial tensionat i on s’aplicaran les mesures de limitació de les rendes del lloguer que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023). Són 140 municipis amb una oferta insuficient d’habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar les mesures de contenció de les rendes.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui l’anunci d’informació pública del procés de declaració que inclou la memòria justificativa amb els criteris emprats per delimitar aquests 140 municipis i una anàlisi territorial de la situació del mercat residencial a Catalunya en els darrers anys, amb especial atenció a l’evolució de l’esforç econòmic per accedir a un habitatge de lloguer o compravenda en funció del nivell de renda de la població resident.

Ara s’obre un període d’informació pública de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment qui les aprovarà. La vigència de la declaració serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats seguint el mateix procediment. Per a l’aplicació de les mesures, amb caràcter trimestral el Mitma aprovarà una resolució que reculli la relació de zones de mercat residencial tensionat que es vagin declarant seguint el procediment establert.

Per fer la declaració, i per tal de garantir la coherència de les zones tensionades amb la planificació territorial de les polítiques d’habitatge a Catalunya, s’han identificat inicialment 163 municipis potencials i que són els que el Pla territorial sectorial d’habitatge, actualment en la fase final de la seva tramitació, considera com a àrees de demanda residencial forta i acreditada. D’aquests 163 municipis, 140 compleixen els requisits que estableix la Llei estatal per ser declarats àrees tenses:

1. Que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el trenta per cent dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.
2. O que el preu de lloguer o compra de l'habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d'habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l'índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

En aquests 140 municipis (veure annex a la nota de premsa adjunta) hi viuen 6,2 milions de persones, el que representa un 80,6% del total de la població de Catalunya.

Mapa dels municipis que es declaren àrees tenses:

{"name":"2023/06/22/09/54/93181667-6ed1-4fe7-b7d1-fdf5b83d9899.png","author":"TER","type":"0","location":"0","weight":1222631}

Aplicació de l’índex de preus del lloguer català

En aquests 140 municipis és on el Govern aplicarà les mesures de contenció de les rendes que recull la llei estatal, que té molts punts en comú amb la llei pionera que Catalunya va impulsar l’any 2020 en matèria de contenció de lloguers (Llei 11/2020) i que el Tribunal Constitucional va tombar. Així, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana. El Departament de Territori ja ha demanat al Ministeri l’homologació d’aquest índex català.

Així mateix, per agilitzar la declaració de les àrees tenses i començar a aplicar-ne les mesures al més aviat possible, el document que avui es tramita inclou la definició de caràcter general de gran tenidor com la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters, tal i com recull la nova llei. No obstant això, la normativa dona la possibilitat d’acotar-ho fins a titulars de cinc o més habitatges. En aquest sentit, el Departament de Territori iniciarà de forma immediata els estudis necessaris per tal d’aplicar aquesta rebaixa si és necessari.