{"name":"2023/06/26/12/48/5541b58b-4ea7-4860-8110-fa8ef4d90c26.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":85422}

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha apel·lat aquest matí a “treballar des del consens”, amb la implicació de tots els actors necessaris, per tal de “construir de nou les bases i els usos de la gestió de l’aigua a Catalunya” davant el context d’escassedat d’aigua.

Així ho ha dit en la reunió de constitució de la Taula Nacional de l’Aigua, que ha presidit al Palau de Pedralbes, acompanyat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, i juntament amb una trentena d’entitats, entre administracions, agrupacions agràries i sindicats, organitzacions empresarials, ambientals, turístiques, de recerca i socials. Un treball conjunt que ha de servir “de base per al el futur pacte nacional de l’aigua”, ha destacat Aragonès.

“Estem aquí per traçar conjuntament una estratègia de país que ens impliqui a tots per fer molt més resilient Catalunya davant d’una escassetat d’aigua que avui estem patint especialment, però que és evident que en els propers anys es produirà amb més periodicitat i amb més intensitat”, ha declarat el cap de l’Executiu. I, davant d’aquesta nova realitat, ha fet una crida a “preparar-nos per canviar la manera que tenim de produir, aconseguir i consumir aigua” i a treballar en “mesures a curt, mig i llarg termini”.

El treball que es realitzi a través de la Taula Nacional de l’Aigua conclourà amb la presentació d’un document que es presentarà durant la primavera de 2024 i que definirà les pautes d’estalvi i millora de l’eficiència en els diferents usos de l’aigua.

El president ha insistit que, gràcies a la feina que fa mesos que du a terme el Govern per minimitzar els efectes de la sequera actual , “hem pogut endarrerir sis mesos l’entrada en fase d’excepcionalitat de les conques internes”. “Si hem encarat aquests mesos, i si els podem continuar encarant, és gràcies a l’anticipació i la bona gestió que s’ha fet amb el Pla de Sequera i amb totes les mesures a curt i mitjà termini que ja hem pres”.

En aquest sentit, ha destacat les mesures que ja s’han anat prenent per anticipar-se a les sequeres futures, com la inversió de 2.400 milions d’euros a les conques internes pel període 2022-2027 per tal de poder doblar el volum d’aigua regenerada; la millora en les estacions de tractament d’aigua potable i dessaladores al Llobregat, al Besòs o a la Tordera; l’obertura d’ajudes per valor de 50 milions d’euros perquè els municipis puguin millorar el seu sistema hidràulic o les inversions per millorar l’eficiència dels grans canals de rec del país com els d’Urgell o el Segarra-Garrigues. També ha apostat per “arribar a acords amb l’Estat” en aquella part de la gestió que no depèn directament de la Generalitat, com són els 1.200 milions d‘euros que calen per modernitzar el canal d’Urgell, dels qual la Generalitat n’aportarà el 60%.

Composició de la Taula

{"name":"2023/06/26/12/49/9251a38d-ba0f-4fd5-8bf3-1e54fb0b1a81.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":138415}

La composició de la Taula Nacional de l’Aigua consisteix en un plenari i diferents grups de treball. Les entitats que en formen part sorgeixen fruit d’un treball amb els diferents grups parlamentaris i, a la vegada, a proposat del mateix Govern de la Generalitat de Catalunya. El plenari de la Taula el formen les següents entitats i associacions:

1. Administracions locals: Associació Catalana de Municipis (ACM), Federació Municipis de Catalunya (FMC), Associació de Micropobles, AMB.
2. Usos agrícoles i ramaders: Unió de Pagesos (UP), Associació de Joves Pagesos i Ramaders de Catalunya (JARC), Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) i Comunitats d'Usuaris del Baix Ter
3. Organitzacions Empresarials: PIMEC i Foment del treball
4. Cicle Urbà: Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC), Triple A, Associació de municipis i entitats per l'aigua pública, Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
5. Usos hidroelèctrics: Associació de Productors i Usuaris de l'Energia Elèctrica (APUEE)
6. Usos Turístics: Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT)
7. Usos recreatius i esportius: UNDESCAT
8. Organitzacions sindicals: CCOO i UGT
9. Usos Ambientals: Xarxa per a la conservació de la Natura (XCN), Ecologistes en Acció, Ecologistes de Catalunya i Grup de Defensa del Ter
10. Coneixement i recerca: Clúster de l’Aigua (CWP), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Institut Català De Recerca De L'Aigua (ICRA)
11. Moviments socials: Associació d’Economia Social de Catalunya, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Aigua és Vida i Plataforma en Defensa de l'Ebre

A més, podran participar als grups de treball totes aquelles entitats que ho hagin demanat i que centrin els seus esforços en definir plans i percentatges d’estalvi d’aigua i actuacions de millora per estalviar aigua en el context del seu ús. Els grups de treball es constituiran en comissions sectorials:

1. cicle urbà de l'aigua
2. agricultura i ramaderia
3. usos industrials
4. recerca i innovació
5. energia
6. turisme
7. medi ambient i biodiversitat
8. usos recreatius i esportius

I en comissions territorials:

1. Alt Pirineu i Aran
2. Ponent
3. Terres de l'Ebre
4. Camp de Tarragona
5. Penedès
6. Comarques centrals