El Projecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya ha superat aquest matí la votació del debat a la totalitat en el Ple del Parlament, i podrà continuar, així, el tràmit parlamentari. L’actualització del Codi civil català, aprovada pel Govern de la Generalitat el passat novembre, ha estat impulsada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria amb l’objectiu d’adaptar la legislació catalana a la realitat social i jurídica dels nostres dies.

La consellera Ubasart ha interpel·lat el conjunt dels diputats i diputades i ha reivindicat l’actualització del dret civil com una oportunitat per aprofundir en la garantia dels drets: “Hem d’aconseguir que el Codi civil sigui un instrument de progrés a l’altura dels reptes que la societat del segle XXI ens imposa. És una oportunitat que no podem, i que no volem desaprofitar”.

Ubasart ha insistit en la necessitat d’actualització del Codi civil, 20 anys després de la primera llei, i l’ha reivindicat com “l’expressió del caràcter de la societat catalana, una societat diversa i moderna que necessita un marc normatiu de convivència adaptat a les noves realitats socials”.

Principi d’igualtat amb criteris inclusius i no sexistes

Un dels principis transversals que inspira l’actualització del Codi civil és la garantia de la igualtat entre dones i homes. Ubasart ha explicat que “es canvien conceptes masculins per formes neutres, i s’imposa el criteri de redactar els articles i les normes amb un llenguatge respectuós amb el gènere que doni visibilitat a les dones i elimini l’androcentrisme endèmic dels textos legals”.

En aquesta línia, s’elimina l’article que fa referència als efectes de les relacions sexuals de la mare amb altres homes, en cas de qüestionament de la paternitat. També es reforça el poder de decisió sobre el propi cos, com per exemple el fet que correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. A més, en el nou text s’estableix un marc legal per respectar el principi de paritat de dones i homes en la composició dels òrgans col·legials d’associacions i fundacions.

Garantir i reforçar drets bàsics

La resolució alternativa de conflictes es fixa com a principi general en el nou text i, per tant, s’insta els ciutadans a resoldre els conflictes per la via de la mediació abans que el judici. “Tot i que la mediació ja és una realitat, el fet d’introduir-la com a norma promou que els operadors jurídics en prenguin més consciència”, ha defensat Ubasart.

En referència a les persones amb discapacitat, s’implementa el principi de capacitat jurídica de totes les persones, en línia amb les directrius de la Convenció de Nova York de 2006. A més, en l’àmbit del dret successori, l’actualització del Codi civil de Catalunya reforça la posició de la persona hereva i es reforma la llegítima per reduir-ne l’abast: el període per reclamar-la passarà de 10 a 4 anys. També, el maltractament de caràcter psicològic s’inclou dins del maltractament greu com a causa de desheretament.

Pel que fa als drets dels animals, es deixen de considerar com a béns materials, i en situacions de separació o divorci s’incorpora a la legislació un tractament propi que els diferencia dels drets dels objectes, com la possibilitat de custòdia compartida o el dret de successió.