- El conseller clou la I Jornada Metodològica d'Acció Comunitària, que porta per títol ‘L'organització de la comunitat en barris i viles: territoris, agents i projectes’, amb més de 400 assistents
Més de 400 persones, entre professionals, acadèmics, responsables polítics i experts, han omplert la sala del Petit Palau de la Música de Barcelona amb motiu de la I Jornada Metodològica d'Acció Comunitària, organitzada per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials.
Amb el títol ‘L'organització de la comunitat en barris i viles: territoris, agents i projectes’, aquesta primera edició s’ha centrat a donar sentit pràctic a l'acció comunitària que es desenvolupa en el marc de la política social. L’objectiu és determinar com s’ha de treballar per fer de l'àmbit comunitari un motor de cohesió social. Un tema que ha suscitat l’interès dels assistents i ha generat molt de debat.
El director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs i Pérez, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda. Un discurs on ha destacat la importància dels agents socials per enfortir les comunitats. "Si no enfortim la capacitat d’organització col·lectiva de la ciutadania, les polítiques socials tenen un paper menor", ha assenyalat.
Per la seva banda, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, en el seu discurs de cloenda, ha assegurat que “Hem fet una aposta molt seriosa per reforçar la política comunitària. En un context molt complex, havent de fer front a transformacions disruptives vinculades a la tecnologies, l'envelliment, i la demografia, amb unes migracions que han transformat els nostres barris. L’acció comunitària es produeix en aquest context.”
El conseller ha subratllat que la defensa d’un “model social no determinista ha d’estar en l’horitzó de les nostres polítiques i l’acció comunitària –hi ha afegit- la ubiquem en aquesta ambició. Necessitem institucions socials sòlides. Els professionals de l'acció comunitària són fonamentals. Han de treballar en combinació amb administració de la Generalitat,amb diferents departaments, i l’àmbit local. És un gran repte.”
Finalment, Carles Campuzano ha defensat que “no podem servir l'acció comunitària des de la lògica de la contractació,sinó des de la lògica de la concertació social. Hi estem treballant des del Govern, com també en el desplegament del Pla de barris i de viles, especialment als barris amb major complexitat social, incorporant-hi la mirada d'infància i joventut, començant per l'educació en el lleure.”
Espai de debat amb experts
El catedràtic en Ciència Política per la UAB i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, Ismael Blanco i Fillola, ha estat l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural amb el títol ‘(Re)construir fraternitat. L’Acció comunitària front a la desigualtat i la segregació social’.
La Jornada ha continuat amb un espai de debat que portava per títol ‘Reptes metodològics de l'acció comunitària. Com fer possible la intersectorialitat, la transversalitat i l'organització col·lectiva?’. Des de l’àmbit de l’educació, la salut comunitària, els serveis socials i l’habitatge, entorn urbà i comunitats veïnals, s’ha reflexionat sobre quines són les interseccions on es troben les diferents polítiques públiques que tenen com a objectiu comú promoure la inclusió social. Amb les intervencions de Fathia Benhammou, directora de l’Àrea de Programes i membre de l’equip directiu de la Fundació Jaume Bofill; Ana Bocio, subdirectora general de Promoció de la Salut de la Generalitat; Manuel Aguilar Hendrickson, professor a l'Escola de Treball Social de la UB; i Ricard Gomà, professor titular de Ciència Política a la UAB, director de l'Institut Metròpoli i investigador de l'IGOP-UAB.
L’última sessió plenària de la Jornada ha estat centrada a compartir experiències de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. Gràcies a l’expertesa i coneixement al territori dels equips tècnics d’acció comunitària i els responsables dels casals cívics i comunitaris, han presentat casos d’èxit on el treball en l’àmbit comunitari ha suposat un motor de cohesió i promoció social de la societat.
