Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Mapa del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Acció Climàtica protegirà bona part del Pirineu occidental envers la contaminació lumínica la propera tardor

query_builder   6 juliol 2023 08:53

event_note Nota de premsa

Acció Climàtica protegirà bona part del Pirineu occidental envers la contaminació lumínica la propera tardor

  1. 11 municipis de l’entorn del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’afegeixen al projecte de protecció envers la contaminació lumínica
  2. Presentat el nou pla per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica de tot Catalunya, amb una inversió prevista de més de 9 milions d’euros fins al 2028, finançada a través del Fons Climàtic
La directora general, durant la presentació.
La directora general, durant la presentació.
{"name":"2023/07/06/00/48/eb9c91e6-8041-4347-8704-031b20fb1e90.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":180204}

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té previst declarar el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici espais protegits envers la contaminació lumínica la propera tardor. Ho ha explicat aquest dimecres al vespre la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya e Busquet, als alcaldes i alcaldesses que conformen aquests espais protegits i la seva àrea d’influència, en una trobada a la seu del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, a Sort.

Màxima protecció a 13 municipis de l’Alt Pirineu

Boya s’ha mostrat molt satisfeta de la feina feta pels ajuntaments del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que els ha permès arribar a la fase final de tramitació de la figura de protecció en només un any des que es va publicar la resolució d’inici. De fet, 13 dels 16 municipis que l’integren ja disposen de la màxima protecció (Sort i la Guingueta d’Àneu –que comparteixen territori amb el Parc Nacional i estan protegits des de fa tres anys–, Alt Àneu (també compartit), Llavorsí, Tírvia, Farrera, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, Soriguera, Valls de Valira, Baix Pallars –dins l’espai xarxa Natura 2000 Alt Pallars, que gestiona el Parc–), després que ahir mateix el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publiqués la Resolució de modificació del Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya, per la qual 11 municipis de l’entorn del Parc passen a ser zona de màxima protecció envers la contaminació lumínica.

Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya
Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya
{"name":"2023/07/05/13/18/da994da3-64d0-4901-8707-50707b847372.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":163007}


La directora general ha encoratjat els tres municipis del Parc Natural que falten per incorporar a aquesta figura a accelerar els tràmits, i també els que integren el Parc Nacional d’Aigüestortes, que van interrompre el procés de tramitació, iniciat el 2018, per la pandèmia, explicant que “és una oportunitat per posar en valor un dels actius més importants del Pirineu, per arribar a crear l’àrea de protecció lumínica més important d’Europa”. La Generalitat els donarà ple suport per reactivar la iniciativa els propers mesos.

Impuls econòmic i tècnic a tot Catalunya

De fet, tots els municipis del país declarats zona de màxima protecció ja podran gaudir de forma prioritària d’ajut econòmic per reformar les instal·lacions d’enllumenat, en el marc d’un projecte que també s’ha presentat a Sort. Boya ha anunciat que “hem ampliat el finançament per a les actuacions de millora de l’enllumenat, oferint el 100% de finançament als municipis i tot el suport tècnic”.

Si bé anualment el Departament d’Acció Climàtica convoca ajuts per a l’adequació de la il·luminació exterior, destinats als ens locals de tot Catalunya (amb una dotació de 500.000 euros aquest any 2023), recentment ha aprovat un projecte integrador destinat de forma exclusiva a la reducció de l’impacte ambiental de l’enllumenat en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica. Un projecte que preveu una inversió de més de 9 milions d’euros fins l’any 2028, provinents del Fons Climàtic, un fons que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

La inversió anual prevista en ajuts per als ens locals és d’entre 500.000 i 1.900.000 euros/any, que es distribuiran mitjançant convocatòries de subvencions. També es destinarà una partida econòmica específica per a establiments de titularitat privada, amb ajuts d’entre 100.000 i 200.000 euros anuals entre els anys 2024 i 2028.

Més de 100 municipis implicats

La finalitat del projecte és protegir i posar en valor el medi natural nocturn de les zones més privilegiades de Catalunya, i disminuir alhora les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades del consum d’energia per a la il·luminació, en un mínim del 60% en les instal·lacions d’enllumenat exterior (gairebé 1.400 tones de CO2-eq/any) i també en altres municipis de menys de 1.000 habitants, que normalment estan propers a zones d’alt valor natural. Una protecció que s’aconseguirà a través d’accions al voltant de quatre pilars:

  1. Suport en la planificació de l’enllumenat públic dels municipis implicats.
  2. Suport econòmic en la modernització d’instal·lacions. Això implica la possibilitat d’incidir en uns 500 municipis, uns 120.000 punts de llum de titularitat pública municipal i també en establiments de titularitat privada.
  3. Mesura i predicció: implantació d’un innovador sistema d’avaluació de la qualitat del cel nocturn de tot Catalunya basat en la modelització informàtica, la visió per satèl·lit i també monitoratge en estacions fixes de mesura. D’aquesta forma es podran crear indicadors que permetin avaluar l’evolució de la contaminació lumínica a tot el territori.
  4. Accions de difusió, informació i formació.

En una primera fase”, ha explicat la directora general, “es preveu incidir en actuacions al Parc Nacional d’ Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Parc Natural de l’Alt Pirineu i a l’espai natural de la Serra del Montsec”. En una segona fase se centraran en el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural dels Ports. En total, es preveu que hi hagi més d’un centenar de municipis catalans implicats en projectes de protecció envers la contaminació lumínica.

Plans d’acció per veure el cel estrellat

Els territoris que volen ser protegits lumínicament elaboren plans d’acció amb mesures per prevenir i corregir la contaminació lumínica existent, definir les característiques que ha de tenir l’enllumenat exterior de la zona, plantejar accions de sensibilització, així com proposar integrar el cel de nit dins de l’estratègia turística del territori per tal de crear noves oportunitats per a l’economia local.

En aquest marc, el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha inclòs en el seu Pla d’acció la creació d’una xarxa d’uns 16 miradors, de fàcil accés en cotxe o a peu, amb cartells explicatius per fer activitats relacionades amb l’astronomia. Un d’ells se situarà al port del Cantó, a Soriguera (Pallars Sobirà), a tocar de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), que estarà operatiu a finals d’any. Alcaldes i alcaldesses que van assistir ahir al vespre a la presentació dels projectes de protecció envers la contaminació lumínica del Departament d’Acció Climàtica van poder participar en aquest punt en una activitat d’observació d’estels.

L’estrella polar o l’estel del pastor?

També a través del Pla d’acció, el Parc Natural ha encarregat l’edició d’un planisferi per facilitar l’observació del cel fosc amb la ubicació dels cossos celestes en el firmament. L’originalitat d’aquesta eina, elaborada per l’empresa de guies i intèrprets astronòmics Obaga activitats, rau en el fet que és una antologia dels noms de les constel·lacions segons la tradició oral del Pirineu.

Canalla fent observació astronòmica amb el planisferi.
Canalla fent observació astronòmica amb el planisferi.
{"name":"2023/07/05/13/19/918a11a2-72c7-4520-aae9-c6f2d31a4d6c.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":"136317"}


Es fa referència a l’Estel del Pastor (Estrella Polar), el Carro Gros (Ossa Major), el Bou Roig (Taure), les Balances de Sant Miquel (Balança), el Cavall de Sant Jordi (Pegàs), el Ric i el Pobre (Bessons) o el Moltó (Àries). Ni molt menys s’ha trobat nom per a totes les estrelles i constel·lacions, i en aquests casos s’ha deixat el nom testimonial de la mitologia popular catalana.

El planisferi es distribuirà principalment entre les persones que participin en les activitats astronòmiques del Parc Natural.

El Montsec, l’àrea protegida més consolidada

La directora Mireia Boya explica aquest dijous a alcaldesses i alcaldes de l’àrea d’influència de l’Observatori del Montsec (Àger, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, la Baronia de Rialb, Camarasa, Foradada, Os de Balaguer, Ponts, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Castelló de Farfanya, Cubells, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Ivars de Noguera, Montgai, la Sentiu de Sió, Sant Esteve de la Sarga, Tiurana i Tremp), al mateix Parc Astronòmic, a Àger (Noguera), el projecte del Departament d’Acció Climàtica per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica i els ajuts associats.

Aquesta àrea està protegida des de l’any 2013, quan es va publicar la resolució que fixava l’Observatori del Montsec com a punt de referència i s’establia l’àrea d’influència d’aquest territori. L’any 2020 es va ampliar l’àrea d’influència, que actualment té un abast de 23 municipis i més de 2.000 km2, l’àrea protegida envers la contaminació lumínica més important de Catalunya.

En el projecte de reducció de l’impacte de la contaminació lumínica es preveu treballar específicament en l’àrea d’influència de l’Observatori del Montsec, certificada com a Reserva i Destinació Turística Starlight des de 2013, per tal de buscar una millora de les condicions d’observació astronòmica i del gaudiment de la ciutadania en general.

Il·luminar de forma sostenible

Una instal·lació d’il·luminació exterior mal dissenyada produeix contaminació lumínica per l’impacte que té la llum sobrera sobre el seu entorn i, de forma indirecta, pel fet que consumeix més energia de la necessària, amb la consegüent emissió de GEH per a la producció d’aquesta energia. La utilització de les noves tecnologies pot aconseguir reduir sensiblement el consum energètic i la repercussió ambiental de la il·luminació exterior. Per això, cal fer servir llum al més càlida possible i minimitzar l’emissió de llum blavosa, que és la que més impacta sobre el medi ambient i els éssers vius. La llum ambre ajuda les persones a conciliar el son, mentre que la blanca, no. Corregir una mala il·luminació comporta una millora de la salut pública.

En particular, en zones d’especial protecció, la llum a instal·lar ha de ser aquella que garanteixi tres criteris bàsics: el to de la llum ha de ser carbassa; el flux de llum ha d’anar cap a baix, tot evitant enviar llum al cel o a zones on cal preservar la foscor; i cal disposar de sistemes de telegestió o regulació del llum per ajustar-lo, o fins i tot apagar-lo, on i quan sigui necessari.

Preservar la foscor natural

La pèrdua de la foscor natural no afecta només la visió dels estels, sinó que és un factor més que amenaça la biodiversitat, donat que moltes espècies animals, i també vegetals, depenen de la foscor per dur a terme les seves accions vitals d’alimentació (relació depredador-presa) i reproducció. El Parc Natural de l’Alt Pirineu, per exemple, gaudeix d’una de les diversitats més grans de lepidòpters nocturns d’Europa. Hi viuen fins a 800 espècies diferents de papallones gràcies, en bona part, a la qualitat del cel fosc.

En aquests moments de crisi ambiental global i d’emergència climàtica, la xarxa de parcs naturals esdevé una infraestructura bàsica de país”, ha firmat Boya, que ha remarcat que “no només hem de disposar d’espais naturals protegits, sinó que hem d’assegurar la seva salut: hem d’aconseguir que la qualitat ambiental d’aquests espais sigui òptima per a les espècies que hi viuen, des del punt de vista de la qualitat de les seves aigües, de la qualitat de l’aire, o de la contaminació dels sòls”. “I també”, ha afegit, “hem de preservar la foscor natural d’aquests espais, un element de qualitat ambiental indispensable per a la vida i supervivència de moltes espècies”.

6  

Imatges

Moment de la presentació, a Sort

Moment de la presentació, a Sort 180204

Presentació a la seu del Consell Comarcal

Presentació a la seu del Consell Comarcal 129168

Taula amb alcaldes i alcaldesses

Taula amb alcaldes i alcaldesses 166958

La directora general atén la premsa

La directora general atén la premsa 294451

Planisferi 1

Planisferi 1 157007

Planisferi 2

Planisferi 2 184030

1  

Fitxers adjunts

Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya

Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya
PDF | 16012005

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia