La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, reivindica el CEJFE com a “palanca de transformació social i garantia de drets”

La directora del CEJFE, Encarna Bodelón, subratlla “l’esperit de transformació social i la perspectiva de coneixement innovador obert a la societat” del Centre

“Volem que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada esdevingui l’escola catalana d’Administració de justícia i Execució Penal de referència a Catalunya”. Amb aquestes paraules ha clos la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, l’acte solemne de celebració dels 40 anys de creació del CEJFE que s’ha fet avui al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Per a la consellera, el futur del CEJFE passaper una escola d’Administració de Justícia i d’Execució Penal amb vincles amb les universitats, centres de recerca, professionals i ciutadania però, sobretot, “connectada amb les experiències i els debats d’avantguarda dels països més avançats”.

En el seu discurs de cloenda de l’acte del 40 aniversari, Ubasart ha fet un repàs a la trajectòria de la institució des de la seva creació i ha agraït especialment l’aportació que va fer l’actual síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, primera directora del CEJFE, qui va aportar les “idees més avançades de l’esfera internacional”. El reconeixement també ha anat dirigit a tots els antics directors, centenars de persones formadores i usuàries, i als becaris i personal de la casa.

La titular de Justícia, Drets i Memòria ha reivindicat aquesta institució com a exemple de compromís polític amb un horitzó de llibertat, fraternitat, humanisme i emancipació que esdevé una “palanca per a la transformació social i la garantia de drets”. “En un moment on perillen molts dels consensos que crèiem intocables –ha conclòs la consellera– la tasca del CEJFE és imprescindible per defensar un model de societat més justa, més lliure, més igualitària i més fraterna”.

De la seva banda, la directora del CEJFE, Encarna Bodelón, ha destacat “l’esperit de transformació social del Centre que s’exemplifica amb la creació de l’Observatori Català de Justícia en Violències Masclistes”. Bodelon ha subratllat també la seva “perspectiva de coneixement, innovador i obert a la societat: conèixer aquestes realitats és un dret de la ciutadania, un element important en l’exercici dels seus drets. La voluntat és la de generar i recollir coneixement que pugui orientar les polítiques públiques”. “Es tracta de posar el Centre davant dels reptes que té la Justícia en el segle XXI: posar-lo a liderar la defensa dels drets fonamentals de les persones en l’Administració de justícia i l’execució penal”, ha puntualitzat per finalitzar la directora.

Ester Giménez-Salinas, síndica de Greuges de Catalunya i primera directora del CEJFE ha destacat el factor humà com a element imprescindible en l’èxit dels equips”. Per a Giménez-Salinas “la formació és inseparable de la recerca” i ha comparat aquesta última amb la” bona cuina: aquesta ha de ser lenta i no es pot improvisar”.

L’exconseller Raül Romeva, economista i doctor en Relacions Institucionals i Ciències de l'Educació i l'Esport, ha lamentat que de “la presó es parla poc, gens o malament”. “És per això que el coneixement i la recerca – ha dit- determina la mirada dels mitjans de comunicació o dels qui fan política. El populisme punitiu, el simplisme mediàtic i algunes estructures ancorades en el passat, ens fan batallar per un canvi de paradigma”.

L’abolicionisme penal, segons Dario Melossi

L’acte de celebració ha comptat amb la participació del Dr. Dario Melossi, catedràtic de Criminologia a la Facultat de Dret de la Universitat de Bolonya, qui ha pronunciat la ponència “Presó i societat: quin abolicionisme?”. Melossi ha fet referència a l’abolicionisme penal, i especialment el penitenciari, que ha sorgit recentment als Estats Units de la mà del moviment Black Lives Matter. “Les posicions abolicionistes penals han sorgit d’activistes afroamericanes com Angela Davis o Ruth Gilmore” –ha explicat el catedràtic–, qui també ha destacat la important aportació de l’intel·lectual, també afroamericà, W.E.B. Du Bois en la “democràcia de l’abolició”.

40 anys del CEJFE

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada es va crear mitjançant un decret com a organisme autònom administratiu, adscrit al Departament de Justícia, el 6 de desembre de 1983. La seva finalitat aleshores era oferir els elements necessaris d’investigació, estudis, formació i suport als diferents serveis del Departament de Justícia. Amb el traspàs de competències penitenciàries l’any 1985 es van ampliar les seves obligacions de formació inicial i permanent del personal penitenciari. Aquell any també es va ampliar la formació per al personal al servei de l’Administració de justícia.

El Centre és una institució que col·labora amb altres institucions i organismes nacionals i internacionals, organitza plans de pràctiques per a estudiants universitaris, màsters d’execució penal, congressos i jornades, i atorga anualment ajuts a la investigació en matèries pròpies del Departament de Justícia, Drets i Memòria. Paral·lelament, es publiquen els resultats obtinguts en investigacions i recerques impulsades pel mateix CEJFE.

El CEJFE acull, des de fa 4 anys, l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista que té encomanada la tasca de la formació, recerca, creació de grups de treball, jornades i reconeixement de premis enfocat a la lluita contra les violències masclistes.

4  

Imatges

Taula Rodona

Taula Rodona 129107

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. 148914

Ponència de Dario Melossi.

Ponència de Dario Melossi. 132745

Acte de celebració dels 40 anys de la creació del CEJFE.

Acte de celebració dels 40 anys de la creació del CEJFE. 299877