- El cap de l’Executiu diu que les ajudes que ha anunciat el Govern espanyol són “clarament insuficients” i lamenta “el desequilibri entre l’esforç que fa la ciutadania de Catalunya i el poc esforç del Govern de l’Estat”
- Aragonès ha visitat aquest matí la finca IRTA Mollerussa per conèixer les actuacions que estan duent a terme en el seguiment de la sequera
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha denunciat aquest matí des de Mollerussa el paper del govern espanyol davant el dur context de sequera que patim, on “la previsió, la planificació i l’anticipació han brillat per la seva absència”, i ho ha contraposat amb la posició del Govern de Catalunya, que “ha acompanyat des del primer moment el sector, la pagesia i els ramaders del país per fer font a l’impacte de la sequera”. Per aquest motiu, ha demanat “una implicació molt més gran” de l’Estat, perquè “ningú es pot desentendre de les seves obligacions en un sector clau com el de la pagesia”.
“La Generalitat ja ha destinat 92 milions d’euros en ajudes, i n’activarem de noves per la vinya i l’olivera, mentre que l’Estat n’ha anunciat 261 pel conjunt del territori i és evident que són insuficients”, ha destacat el president. Unes ajudes que ha alertat que “no sabem ni on ni com es repartiran” i que són “una mostra clara del desequilibri entre l’esforç que fa la ciutadania de Catalunya i el poc esforç que fa el Govern de l’Estat”.
El cap de l’Executiu ha posat com a exemple les decisions de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre respecte als Canals d’Urgell: “Es demostra que, quan les decisions es prenen a 600 quilòmetres de distància, acostumen a ser males decisions. Les decisions a prop del territori, treballant conjuntament, acostumen a ser molt més bones”.
Aragonès ha recordat que és necessari de cara al futur poder avançar en la modernització del Canal d’Urgell, que exigeix una inversió de 1.200 milions d’euros: “La Generalitat ens hem compromès a aportar-hi el 60% i aquí, de nou, exigim a l’Estat a decidir si cobrirà el 40% restant que li correspon i que és clau pel futur de les terres de Lleida”.
En contraposició a l’actitud de l’Estat, el president ha fet notar que el Govern de la Generalitat ha treballat des del primer moment amb “amb planificació i conjuntament amb el sector, a través de la Taula Agrària, que ens permet que les mesures que es vagin adoptant siguin amb el màxim consens”.
“La sequera és el principal problema que té Catalunya i hi estem invertint tots els recursos disponibles, amb inversions que sumen 2.400 milions d’euros fins al 2027”, ha manifestat. Aragonès ha recordat que la Generalitat ja ha destinat 92 milions d’euros en ajudes que “permeten garantir la viabilitat del sector”. Un primer paquet, el mes de maig, destinat a la compra de farratges, i un segon, al juny, per les pèrdues de fruita dolça i conreus herbacis de secà. “I estem treballant en un tercer paquet per als sectors de l’olivera i la vinya”, ha explicat.
“Hem treballat amb planificació, en col·laboració amb el sector, amb aportació de recursos econòmics i amb evidència científica. I això ens ha permès que, en l’àmbit de la Generalitat, no hi hagi cap zona de regants a qui se li hagi tancat l’aigua”, ha subratllat.
Visita a l’IRTA
El president ha fet aquestes declaracions en el marc de la visita que ha fet a la finca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a Mollerussa, per conèixer les actuacions que estan duent a terme en el seguiment de la sequera, així com un projecte de sobre agricultura regenerativa.
Aragonès ha destacat que la feina de l’IRTA és “clau per l’acompanyament que ha de tenir el conjunt de la indústria agroalimentària del país”, en un context que ens obliga a canviar la manera de viure i de consumir. I ha lloat que, amb la seva tasca, “el coneixement científic baixa al camp”.
Des de finals del 2022, l’IRTA col·labora amb les comunitats de regants, tant de les zones regulades per Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com de la zona regulada per l’Agència Catalana d’Aigua, proporcionant informació i mitjans tècnics per ajudar a la planificació, elaborar Plans de Contingència, si calen, i gestionar el reg del dia a dia de manera més eficient. “La innovació i la recerca com la que es du a terme des de l’IRTA són bàsiques per avançar en una gestió de l’aigua més eficient”, ha apuntat el cap de l’Executiu, “i això ens permet poder encarar un futur en què hi haurà més sequeres, i seran de més intensitat i més periodicitat, i fer-ho molt més ben preparats”.
3
Imatges
