
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha presentat avui un Pla Director per impulsar les xarxes de proximitat a Catalunya des de les Administracions Locals, elaborat per l’Institut Cerdà. El director d’Indústria, Comerç i Distribució de l’Institut Cerdà, Roger Gaspa, ha estat l’encarregat de detallar els aspectes principals del Pla en el marc de la sessió de ponències del Tàstum 2010.
Aquest document de treball ofereix una visió global de la venda de proximitat a Catalunya i quines són les seves potencialitats i expectatives de negoci. La part central del Pla analitza com han d’actuar les Administracions Locals per impulsar aquest camp de negoci, per tal d’impulsar el valor econòmic, socio-laboral, territorial, turístic i de sostenibilitat d’aquesta activitat econòmica, que permet donar més estabilitat al sector productor català.
Segons el conseller Llena, el Pla identifica les potencialitats dels municipis per promoure xarxes de proximitat, ja sigui perquè tenen un nucli de productors a prop o bé tenen un elevat potencial de clients/consumidors. Pel titular d’Agricultura, el Pla ens permetrà disposar d’un protocol únic per tal d’activar les xarxes de proximitat al territori, i disposar així d’una única manera de procedir i actuar en aquest camp.
Els canals de venda de proximitat són aquells en què no hi ha cap intermediari entre productor i consumidor, i actualment, hi ha aproximadament uns 500 agents que es dediquen a aquesta activitat econòmica. Segons les dades del 2009, el valor dels productes frescos comercialitzats per venda de proximitat són de 125,8 milions d’euros, el que representa un 2,32% de les vendes de productes frescos a Catalunya. Així mateix, la despesa anual per càpita de productes frescos adquirits per venda directa és de 18,7€ per persona/any a Catalunya, tenint en compte que el total de la despesa per persona/any per producte fresc s’eleva a 805,2 €.
El Pla Director pronostica que les xarxes de proximitat creixeran de forma continuada i sostinguda en els pròxims anys, ja que responen a una nova demanda dels consumidors; s’associa a conceptes com la proximitat i la sostenibilitat, i a més, rep un fort impuls per part de moviments socials emergents com l’Slow Food.
En relació a la demanda, cal destacar que en els darrers 3 anys, la crescut un 4% els consumidors que utilitzen aquests canals de venda, fet que suposa que el canal de venda de proximitat representa el 3% de les vendes dels principals productes que s’hi comercialitzen. Els productes amb més nivell de vendes són el vi, les hortalisses i les verdures i les fruites.
Davant d’aquest context, el Pla Director estableix com a objectiu per aquest tipus de comercialització arribar al 7% de les vendes però per assolir aquesta fita cal incidir en un seguit de factors:
Demanda:
• Posicionar i dotar de valor afegit el producte
• Fidelitzar el prescriptor / consumidor esporàdic
• Disponibilitat del producte en les zones de demanda, no només en les zones productores
• Disposar de major amplitud del assortiment
Estructura:
• Estructurar i vertebrar el sector
• Definir polítiques coordinades des de les administracions
• Operadors amb major dimensió, i facilitar les sinèrgies i cooperació entre ells
• Disposar dels recursos humans, formació i perfil empresarial
Cadena:
• Disposar de canals d’aprovisionament i distribució fiables
• Gestionar el canal de compra en les zones de demanda
• Reserva de sòl a venda directe
• Noves tecnologies
• Gestió logística
El Pla Director desenvolupa les línies d’acció a impulsar per part de les Administracions, amb l’objectiu de promocionar la venda dels productes de proximitat. En aquest document, s’analitzen actuacions en diferents vessants com serien les vinculades a informació, promoció, formació i ajuts, estructura e integració.
Informació
- Elaboració d’un registre voluntari de productors de venda directa.
- Creació d’un distintiu identificatiu, pictograma, etc. Implantació en el territori, i desenvolupament de les eines i elements de senyalització.
- Impuls a la realització d’estadístiques del sector i d’un quadre de comandament amb els principals indicadors.
- Major presència a les xarxes de proximitat.
- Inclusió dels punts de venda de proximitat a les guies i rutes turístiques i de comerç local
Promoció
- Promoció i impuls a la presencia en fires nacionals i locals.
- Promoció i impuls a l’aproximació de la oferta i la demanda:
- Agrobotigues i botigues tradicionals
- Mercats de pagès i parades en mercats municipals
- Foment i impuls a les associacions de consumidors.
- Incorporació de les xarxes de proximitat en els plans de dinamització comercials.
- Foment del consum institucional de producte de proximitat (hospitals, centres penitenciaris, escoles, etc.).
Formació i ajuts
- Foment de la formació en els operadors en origen (aspectes comercials, aspectes legals, APPCC, etc.).
- Establiment de línies de finançament i recolzament a estudis de viabilitat.
- Incorporació en les polítiques i línies de subvenció d’un apartat específic i diferenciat.
Estructura
- Aprovació de l’ordre reguladora
- Elaboració de plans integrals de xarxes de proximitat a nivell comarcal.
- Foment de les agregacions empresarials:
- Creació d’un clúster agregui les associacions i organismes existents.
- Associacionisme, cooperativisme, etc..
- Foment de les cooperatives mixtes.
- Estructures d’associació provincials entre productors
- Priorització de línies de finançament a projectes compartits (estructura comercial, logística, etc.).
- Establiment de centres logístics i economies d’escala a nivell comarcal, creació de plataformes de comercialització per productors o petits elaboradors, aprofitant estructures existents (públiques o privades)
Integració
- Establiment d’ajuts per a la generació de sinèrgies amb els actius territorials: turístics, lúdics, d’oci i culturals.
- Creació de rutes de venda de proximitat amb organització de visites a explotacions i integració d’aquestes en la oferta turística del territori.
- Establiment de sinèrgies amb el sector de la restauració catalana.
- Integració en les polítiques de desenvolupament rural de les iniciatives de creació d’estructures comercialitzadores en origen.
- Coordinació amb els Grups d’Acció Local i priorització en aquelles actuacions de comercialització en origen.
El consumidor i els productes locals i la web 2.0 com a eina per comunicar-se, altres temes tractats a la ponència del Tàstum 2010
D’altra banda, en el decurs de la jornada “Xarxes: productor i consumidor més a prop”, el cuiner Isma Prados ha exposat a quins arguments són sensibles els consumidors catalans, com poden els productors comunicar millor les propietats dels productes locals i, quins poden ser els medis per fer-ho (cuiners i restaurants, mercats, publicacions,...).
En aquest sentit, Prados ha ressaltat la importància de la traçabilitat i les etiquetes que l’ha certifiquen, com una de les garanties que el consumidor valora alhora de comprar un producte. Prados també ha parlat de la importància dels mercats i ha afirmat que són un bon espai per potenciar la venda directa entre productor i consumidor. Finalment, el cuiner ha suggerit que seria interessant que els estudis de gastronomia garanteixin la tradició culinària catalana.
Ricard Espelt, de l’empresa Redall, ha tractat sobres les xarxes socials a la web 2.0 com a eines per comunicar-se amb els potencials compradors, traslladar el valor dels productes, i rebre informació dels consumidors sobre el producte. A més, Espelt ha explicat com generar confiança i proximitat als consumidors amb aquestes eines.
Segons Espelt, les xarxes són un espai de possibilitats per a productors i consumidors, però és molt important que les empreses o productors tinguin una estratègia i un pla de comunicació per aconseguir el seu objectiu: vendes o prestigi. Per tant, “ és important, abans de fer qualsevol acció a la xarxa estudiar-ne la metodologia i establir una mètrica de resultats”, segons ha dit Espelt.
Finalment, el professor de màrqueting alimentari de l’Imperial College of London David Hugues ha basat la seva ponència en explicar com els productes locals s’han consolidat com a tendència de consum a altres països del món, i com se n’han beneficiat els petits productors. Hugues també ha explicat els models de comercialització, i que valoren els consumidors d’aquests productes.
Pel professor de màrqueting alimentari, els ciutadans compren productes de proximitat perquè són més frescos, saludables i bons pel medi ambient. Aquesta tendència va a l’alça perquè la gent està disposada a pagar més si això reporta un valor afegit per la seva alimentació i salut. Hughes també ha defensat la importància de les xarxes socials per aproximar-se als consumidors i ha afirmat que els agricultors tornen a estar de moda. Segons Hughes això és un fet que cal potenciar i aprofitar per treure el màxim rendiment.
18 d’octubre de 2010