Simó presenta el Decret del règim lingüístic...

Aquest decret forma part del Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028, que inclou un total de 10 mesures, també presentat avui

Simó: “No permetrem el retrocés de drets lingüístics a Catalunya perquè estan intrínsecament lligats als drets socials i al model de país que volem. Hi ha un acord social ampli que des del Departament treballarem per mantenir i per enfortir”

Simó: “El president de la Generalitat ens va demanar a tots els consellers i conselleres que prenguéssim mesures per defensar Catalunya, sobretot per defensar aquells drets que estan més amenaçats davant un escenari que es pot produir si un govern d’ultradreta arriba al Govern espanyol”

Rdp Pla de foment de la llengua catalana

La consellera d’Educació, Anna Simó i Castelló, ha presentat aquest matí en roda de premsa el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu, que avui inicia el tràmit d’informació pública. Simó ha destacat que, “fa uns dies, el president de la Generalitat ens va demanar a tots els consellers i conselleres que prenguéssim mesures per defensar Catalunya, sobretot per defensar aquells drets que estan més amenaçats davant un escenari que es pot produir si un govern d’ultradreta arriba al Govern espanyol i si continuen les intromissions dels alts tribunals en les polítiques que pertanyen tant a l’executiu com al legislatiu”. És per això que la consellera ha presentat avui aquesta mesura, que és la més destacada delPla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028, que n’inclou un total de 10.

Tal com ha exposat la titular d’Educació, aquestes 10 mesures del Pla s’han elaborat “a partir dels objectius fixats a l’acord de Govern sobre la defensa del català i de les resolucions aprovades en el debat monogràfic al Parlament, on es va acordar impulsar un Pacte Nacional per a la Promoció i la Defensa de l’Escola Catalana”.

Anna Simó ha recordat que a inici de legislatura el Departament ja va alertar de la davallada de l’ús del català a l’escola i que es van iniciar accions per revertir la situació. Ha afegit que, en aquest context, “ara veiem com l’onada reaccionària de la ultradreta, i de la dreta que ha assumit els postulats de la ultradreta, va avançant indefectiblement”. Per això, ha afirmat que “no permetrem el retrocés de drets lingüístics a Catalunya perquè estan intrínsecament lligats als drets socials i al model de país que volem. Hi ha un acord social ampli que des del Departament treballarem per mantenir i per enfortir”.

La titular d’Educació també ha explicat que els centres educatius tenen un caràcter compensatori pel que fa al coneixement i la possibilitat d’ús de la llengua catalana. En aquest sentit, ha assegurat que “la població nouvinguda és una oportunitat per incorporar nous parlants i donar-los oportunitats” i que “l’escola ha de garantir l’assoliment d’una competència alta, tant oral, com escrita, en llengua catalana i castellana al final de l’etapa d’ensenyament obligatori, sigui quina sigui la llengua d’origen i el context socioeconòmic de l’alumnat”.

Projecte de decret del règim lingüístic

En relació amb el Pla de foment de la llengua catalana, la primera mesura és aprovar i desplegar el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu que avui inicia el tràmit d’informació pública, del 17 de juliol fins al 15 de setembre, que “pretén donar seguretat jurídica als centres”, tal com ha remarcat la consellera d’Educació. Simó ha relatat també que s’han mantingut converses amb els grups parlamentaris, entitats, sindicats i representants de la societat civil vinculats a la llengua i la cultura catalanes. “Volem que en surti un text robust i consensuat a partir de les aportacions de totes les persones i entitats que volen preservar el model d’escola catalana”, ha remarcat.

Els principals punts del projecte de decret són que precisa com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els projectes lingüístics de centre (PLC); diu que el responsable dels PLC és el Departament d’Educació en lloc de les direccions de centre; que els PLC no es poden canviar amb el curs ja començat; preveu mesures per garantir l’aplicació adequada dels PLC; remarca el caràcter vehicular del català; garanteix que tot l’alumnat assoleix la competència en tres llengües; assegura l’acollida personalitzada i en català de l’alumnat nouvingut; remarca el caràcter compensatori de les desigualtats d’origen que tenen els aprenentatges lingüístics i subratlla l’adequació del model d’immersió lingüística; i estableix com a requeriment el nivell de C2 de català per accedir a la funció pública docent a partir del curs 2025-2026.

La resta de mesures del Pla són les següents:

Incrementar els recursos d’acollida de l’alumnat nouvingut a partir de 2024, que inclou com a mesures el Pla de formació de xoc dels nous tutors d’aula d’acollida, la posada en marxa el proper curs del pla pilot d’aules d’acceleració al Consorci d’Educació de Barcelona (per a alumnes estrangers que s’incorporin a 2n, 3r i 4t d’ESO) i la definició amb les escoles oficials d’idiomes d’un pla d’acollida lingüística per a l’alumnat de 16 a 18 anys que arriba al llarg del curs.
Promoure la recerca en pràctiques educatives que afavoreixen l’adquisició precoç de la llengua i l’èxit en els aprenentatges i els usos lingüístics, millorar-ne l’avaluació, especialment de la llengua oral. Preveu l’anàlisi dels resultats de les primeres proves de competència oral i el Pla de recerca educativa.
Millorar la competència lingüística en català del professorat. S’ha incrementat el nombre i la modalitat de cursos de C2, posant 4.500 places a disposició dels docents. Properament, es preveu un increment de places: 5.000 el curs 2023-2024 i 5.500 el curs 2024-2025.
Incentivar la formació lingüística de les famílies. El Pla preveu l’organització, des del Consorci per a la Normalització Lingüística, de cursos d’aprenentatge de català per a famílies.
Crear una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català, impulsada pel Departament d’Educació i 3Cat (CCMA).
Introduir nous continguts i habilitats en gestió i tractament de la diversitat lingüística al màster de professorat de secundària juntament amb el Departament de Recerca i Universitats. Elaborar una proposta consensuada pels diversos agents implicats, amb l’objectiu que pugui concretar-se durant el curs 2023-2024.
Desplegar els tallers dels usos lingüístics en l’àmbit educatiu (ULAE) fins a completar la totalitat dels centres educatius de Catalunya. La primera fase preveu 877 centres (202 en el pla pilot del curs 2021-2022 i 675 el curs 2022-2023 i, la segona, dos models de tallers ULAE (intensiu i en xarxa). Previsió de desplegament a 700 centres cada curs (200 d’intensius i 500 en xarxa), per arribar a 3.500 el 2026.
Fomentar l’anàlisi i l’avaluació de les dades relacionades amb la competència lingüística de l’alumnat i els usos lingüístics dels centres. Previsió de crear un equip de seguiment i col·laborar amb el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i les universitats catalanes.
Continuar i reimpulsar els plans educatius d’entorn (PEE). Passar dels 118 municipis actuals a 162 municipis el 2025.