- En el marc de la 9a Taula del Cava que ha tingut lloc avui a Vilafranca del Penedès, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat l’estudi dels costos de producció de raïm i d’elaboració de vi base cava de l’any 2023
- Durant la Taula, a més, s’ha informat sobre la creació d’una unitat específica d’inspector que tindrà com a missió garantir la traçabilitat i el compliment de la normativa del sector del vi
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha presidit avui a Vilafranca del Penedès una nova Taula del Cava on s’ha presentat, per segon any consecutiu, l’estudi sobre els costos de producció de raïm i d’elaboració del vi base cava de l’any 2023. Durant la trobada, a més, s’ha informat el sector sobre la creació d’una unitat específica d’inspectors per garantir la traçabilitat de la producció que estarà operativa a partir de la verema de 2023.
Com ha explicat el conseller Mascort, la Taula del Cava és l’exemple de la manera de fer avançar el país: la cogovernança. “El Govern treballa de la mà dels productors del sector vitivinícola, les organitzacions agràries i el món de la recerca per dotar de més eines i major transparència el mercat. Amb aquest nou estudi de costos, contribuïm a la sostenibilitat econòmica tant dels productors com dels elaboradors. És cabdal que totes les persones que fan gran aquesta indústria tinguin una compensació econòmica justa i digna per la seva feina, a totes les baules de la cadena”.
L’estudi dels costos de producció del raïm, un compromís del Departament d’Acció Climàtica encarregat per l’INCAVI i treballat conjuntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), determina una forquilla de costos de producció de les tres varietats majoritàries en l’elaboració del vi base cava (xarel·lo, parellada i macabeu), unes dades que serveixen d’orientació per determinar uns costos de referència aproximats tenint en compte la producció de cada explotació i les despeses inherents a les característiques de cada campanya vitícola.
El cost de producció per hectàrea s’incrementa en un 26%
A partir del cost mitjà anual per hectàrea del període 2016-2021 per a cada indicador de cost en € base 2020, s’actualitza a 2022 a partir dels Índexs de Preus i Salaris Pagats disponibles per a l’any 2022. Aquests costos mitjans en valor 2022 s’actualitzen a 2023 amb la variació interanual de l’IPC a Catalunya, situat en un 3,9%. El cost per ha augmenta un 26% l’any 2023 respecte de la mitjana 2016-2021, sobretot per l’augment dels preus de l’energia, els combustibles i els productes fertilitzants.
Estimació de costos per aquest 2023
Tenint present la incertesa de la verema d’enguany, l’estudi estima un cost de producció en 0,47 €/kg, 0,44 €/kg i 0,50 €/kg per a les varietats macabeu, xarel·lo i parellada, respectivament.
Quan s'afegeix a aquestes xifres el cost d’elaboració, que s'ha establert en 0,17 €/kg, el cost hipotètic total per kg se situa en 0,64 €, 0,62 € i 0,67 €, respectivament, per a cada varietat descrita anteriorment.
Per acabar, aquest any 2023, un cop es converteixen les xifres a €/litre, per la qual es comptabilitza que per 100kg de raïm en resulten 66 litres de vi, l’estimació de cost per al macabeu és de 0,96 €, i això suposa un increment de 0,10 cèntims respecte el 2022. En les varietats xarel·lo i parellada, la pujada se situa en 0,06 cèntims.
Una unitat específica per combatre el frau alimentari en el món del vi i e-RVC
En el marc de la Taula, el secretari d’Alimentació ha donat detalls al sector sobre la creació d’una unitat específica d’inspectors que focalitzaran la seva tasca en el compliment de la normativa del sector vitivinícola. Tal com ha detallat Carmel Mòdol, l’equip comença a treballar amb la intenció de dur a terme inspeccions al llarg de tota la cadena de manera integral, en coordinació amb les unitats competents en el control oficial del sector que depenen del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Els controls previstos inclouran actuacions conjuntes amb els Mossos d’Esquadra per aturar i revisar els moviments d’entrada de productes vinícoles en camions cisterna.
També s’han presentat les novetats del nou e-Registre Vitivinícola de Catalunya, el nou e-RVC, que, entre d’altres, incorporarà l’ús de les TIC per garantir la traçabilitat del raïm al celler; els lliuradors de collita rebran un missatge de text (SMS) al seu telèfon mòbil quan el celler doni d’alta, modifiqui o doni de baixa una pesada; el saldo es calcularà per parcel·la vitícola, i qualsevol canvi en les parcel·les implicarà un nou càlcul de saldo; l’entrada de raïm al celler serà per parcel·la vitícola, i es podran agrupar un màxim de quatre parcel·les per pesada. El DACC, conscient de les novetats, ha elaborat un pla de suport de la verema amb l’objectiu de poder acompanyar viticultors, cellers, DO i/o qualsevol persona implicada que necessiti ajuda en la implementació de la verema en el nou eRVC.
A banda del conseller David Mascort, la 9a Taula de Cogestió del Cava ha comptat amb la participació per part del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del secretari d’Alimentació, Carmel Mòdol; la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells; la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes; el director general d’Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia, i el director dels Serveis Territorials del Departament a Barcelona, Josep Pena; les organitzacions agràries Unió de Pagesos i JARC; l’Associació de Viticultors del Penedès; la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; el Consell Regulador del Cava; representants de la patronal AECAVA, i elaboradors. Avui, la Taula també ha comptat amb la presència de l’àmbit cientificotècnic amb el CREDA i el Gabinet Tècnic del Departament