Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els municipis de més de 500 habitants de Catalunya que tenen un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat el 2020 són Matadepera (IST 131,8), Castellolí (125,8) i Sant Cugat del Vallès (124,9). A l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb menor índex socioeconòmic són Barbens (57,1), Salt (62,0) i Seròs (65,1).
Hi ha diferències importants en el nivell socioeconòmic dels municipis catalans: hi ha 37 municipis que tenen un IST alt (supera en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana) i a l’altre extrem, n’hi ha 31 amb un IST baix (20 punts o més per sota de la mitjana). Dels 37 municipis amb el nivell socioeconòmic alt, 12 es troben a l’Àmbit Metropolità, 10 a les Comarques Centrals i 6 a l’Alt Pirineu i Aran. En canvi, dels 31 amb el nivell socioeconòmic més baix 16 estan a Ponent i 9 a Comarques Gironines.
D’altra banda, el grup més nombrós de municipis és el que es troba en el nivell mitjà alt de l’IST (entre la mitjana de Catalunya i 20 punts percentuals per sobre d’aquesta). Aquest grup està format per 527 municipis que tenen una forta presència a tot Catalunya, excepte a les Terres de l’Ebre. Finalment, hi ha 352 municipis que tenen un IST mitjà baix (entre la mitjana catalana i 20 punts per sota). La majoria dels municipis de les Terres de l’Ebre es troben en aquest grup.
Per comarques, destaca el Pallars Sobirà, ja que tots els municipis tenen un IST per damunt de la mitjana catalana, i també la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra, on 9 de cada 10 municipis el tenen per damunt de la mitjana. A l’altre extrem, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià tenen un IST inferior a la mitjana catalana i en el cas del Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta, són 9 de cada 10 municipis els que se situen per sota de la mitjana.
L'IST és un índex relatiu, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. L’Idescat n’ofereix resultats per comarques i, per primera vegada, per tots els municipis. A més, a nivell inframunicipal, difon resultats de les 853 agrupacions censals, dels barris de Barcelona i, també per primera vegada, de les 5.073 seccions censals de Catalunya. Aquesta informació es pot consultar a través del nou visor de mapes de dades estadístiques que ha desenvolupat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, amb la col·laboració de l’Idescat.
Components socioeconòmics de l’IST per municipis
L'IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 de situació laboral, 2 de nivell educatiu, 1 d’immigració i 1 de renda. Els valors de cadascun d’aquests indicadors varien molt entre els municipis de Catalunya. Tanmateix, els municipis amb l’IST més elevat mostren resultats més alts en tots 6 indicadors i els municipis amb l’IST més baix mostren tots els indicadors amb resultats menys elevats.
Entre els municipis de més de 500 habitants, els que registren els valors més elevats i més baixos de cada component són els següents:
Població ocupada de 20 a 64 anys (64,0% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostra el valor més alt a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80,0%) i el més baix a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%).
Treballadors de baixa qualificació (11,8% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb el valor més baix són Matadepera (2,6%) i Sant Cugat del Vallès (3,9%). En canvi, els valors més elevat són els de Sant Pere Pescador (35,2%) i Ullà (29,8%).
Població de 20 anys o més amb estudis baixos (14,0% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb el valor més baix són Lladó (3,3%) i Matadepera (3,9%). En canvi, els valors més elevats són els de la Fatarella (33,0%) i Vilalba dels Arcs (31,6%).
Població jove sense estudis postobligatoris (26,6% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. Els municipis amb el valor més baix sónMatadepera (5,4%) i Sant Cugat del Vallès (8,2%); en canvi, els valors més elevats són els de Torres de Segre (60,9%) i la Jonquera (57,0%).
Estrangers de països de renda baixa o mitjana (13,0% al conjunt de Catalunya). Els municipis amb el valor més baix són Castellolí (0,6%) i Maspujols (1,1%), mentre que els valors més elevats són els el de Guissona (51,8%) i la Portella (40,4%).
Renda mitjana per persona (14.152 € al conjunt de Catalunya). Els municipis amb el valor més elevat són Matadepera (22.806 €) i Sant Just Desvern (21.511 €) i els que tenen el valor més baix són Salt (9.468 €) i Lloret de Mar (9.758 €).
Barris de Barcelona
Al municipi de Barcelona també es presenten resultats pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament. D’aquests, n’hi ha 11 amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (66,1), el Besòs i el Maresme (72,4), la Trinitat Vella(73,0), la Marina del Prat Vermell (73,7) i Vallbona (74,7). A l’altre extrem, hi ha 9 barris amb un IST que supera la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (135,9), Sant Gervasi – Galvany (131,3), Pedralbes (129,6), Sant Gervasi – la Bonanova (129,5) i Sarrià (129,4).
L’IST del barri de les Tres Torres, el més elevat del municipi, es compon per un 66,2% de població ocupada i d’un 1,7% d’ocupats que són treballadors de baixa qualificació. El 3,5% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 5,1% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 4,4% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 30.242 euros anuals.
En canvi, els valors dels indicadors que componen l’IST del barri de Ciutat Meridiana, el més baix del municipi, són força diferents als de les Tres Torres. A Ciutat Meridiana el 52,4% de la població està ocupada, i el 24,4% dels ocupats són treballadors de baixa qualificació. El 21,7% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 46,2% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 31,6% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 8.433 euros anuals.
2
Fitxers adjunts
