L’aprovació del Pla, que consta d’un total de 334 noves accions, permet seguir avançant en la configuració de la política marítima integral del país
La promoció d’un turisme marítim innovador, la creació del Pla d’acció de relleu generacional pesquer o l’aposta per l’aqüicultura restaurativa que inclou el cultiu de macroalgues són algunes de les novetats del nou Pla pluriennal 2023-2026 de l’Estratègia marítima de Catalunya, que té com a objectiu principal impulsar l’aprofitament del mar de manera sostenible, tot garantint l’equilibri social i territorial i la sostenibilitat dels ecosistemes.
El Pla, que ha estat aprovat avui pel Ple del Consell Català de Cogestió Marítima, inclou un total de 334 accions, entre les quals també destaquen les línies d’actuació adreçades a l’optimització de la gestió de la pesca marítima recreativa, la dinamització de les activitats nàutiques d’esbarjo amb el compromís en la seva compatibilitat amb el medi, la promoció d’una activitat de construcció, reparació i desballestament de vaixells compromesa amb l’economia circular i la sostenibilitat, la consolidació del sector de les diverses fonts d’energia renovables d’origen marí i l’exploració de les propietats biotecnològiques de les espècies marines produïdes a Catalunya. Totes, mesures englobades en l’àmbit del Pla adreçat a impulsar una economia blava respectuosa envers el conjunt dels usos del mar.
Aquest seria el segon pla que s’aprova de l’Estratègia marítima. El primer es va desenvolupar entre el 2018 i el 2021 i ha permès que aquest segon tingui un nivell de concreció molt més elevat.
El nou Pla, que manté la seva divisió en quatre àmbits, té dos objectius estratègics transversals. El primer, enfocat en l’R+D+I, col·laboracions internacionals, l’establiment d’indicadors econòmics que defineixen l’estadística de l’economia blava, la sostenibilitat de l’economia blava, la formació, el control i la seguretat a mar, entre d’altres. I un segon objectiu estratègic transversal dedicat a impulsar la transició energètica i l’adaptació dels diferents sectors econòmics blaus al canvi climàtic. Quant a la resta d’objectius estratègics, estan destinats al desenvolupament dels diversos sectors econòmics: turisme marítim, pesca marítima professional i recreativa, aqüicultura, activitats maritimorecreatives i esportives, construcció-reparació i desballestament de vaixells, energies renovables i biotecnologia marina.
Una cartografia detallada del fons marí
En l’àmbit del Pla dedicat a l’observació i la preservació dels hàbitats i ecosistemes marins, destaquen, per exemple, l’execució, conjuntament amb l’Estratègia de patrimoni natural i biodiversitat de Catalunya, d’una cartografia detallada del fons marí fins als 50 m de profunditat o l’avaluació de l’impacte antropogènic dels diferents sectors blaus sobre el medi i el desenvolupament de propostes de millora.
El mar com a font de benestar i riquesa
Igual que el primer Pla, aquest segon també conté objectius estratègics enfocats a apropar la ciutadania al mar, arrelar l’economia local i social, i valorar i potenciar el paper de la dona en les activitats vinculades al mar. Algunes temàtiques incloses se centren a difondre els beneficis per a la salut que té establir una relació propera amb la mar (salut blava), reforçar el teixit empresarial del territori amb accions d’economia social, continuar amb accions de reconeixement de la dona del món marítim i del seu apoderament, i consolidar l’Associació Catalana de Dones de la Mar constituïda en el marc d’aquesta Estratègia.
Una governança marítima innovadora en mans de la ciutadania
Aquest àmbit se centra en la governança de la política marítima integrada i específicament en la consolidació dels instruments desenvolupats en l’anterior Pla. En aquest sentit, les actuacions que es duran a terme son la consolidació de la cogestió com a model de governança, així com d’un assessorament científic d’excel·lència per a la gestió mitjançant l’Institut Català de Recerca per la Governança del mar (ICATMAR) i el reforç de les activitats del Servei d’Assessorament en Pesca i del Servei d’Oceanografia Operacional de Catalunya. També es consolidarà la recentment creada Xarxa GALP al llarg de tot el litoral català com a eina clau d’implementació de l’EMC al territori, i es desenvoluparan un pla d’ordenació de les activitats i usos a mar i la llei de la mar.
El Consell Català de Cogestió Marítima que ha aprovat avui el Pla és l’òrgan de governança, integrat per representats de l’Administració, el sector, l’àmbit científic i la societat civil, encarregat de contribuir activament a la implementació de l’Estratègia marítima de Catalunya, aprovar els informes de valoració del resultat de la seva implementació, i les modificacions i adaptacions per als successius períodes i elevar-les al Govern.
2
Imatges
