La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, s’ha reunit avui amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya i sindicatures i defensors i defensores locals d’arreu del país per enfortir el treball conjunt de defensa de drets de la ciutadania i per garantir que es compleixen al conjunt de municipis del país. La consellera ha defensat que aliances com aquesta són més necessàries que mai davant l’entrada a les institucions de l’extrema dreta. "Davant d’aquells que volen restringir els drets dels nostres veïns i veïnes i convertir-los en un privilegi d’uns pocs – ha assegurat la consellera Verge -, Catalunya vol ser refugi, també des dels municipis, per evitar un retrocés i per seguir avançant en el reconeixement de nous drets”.

La trobada ha servit per tractar els diferents temes de treball conjunt que s’estan duent a terme com l’estratègia per garantir el dret efectiu al padró per a tothom. Dins d’aquesta estratègia s’ha presentat el nou Protocol d’Orientació de casos de Padró a les Sindicatures locals i la Sindicatura de Greuges de Catalunya que permetrà que les persones que vegin vulnerat el dret al padró i rebin la negativa del seu ajuntament puguin ser acompanyades des d’aquestes institucions per fer efectiu el seu dret. En aquest sentit, Verge ha destacat el paper clau de les sindicatures de greuges locals per garantir el compliment dels drets de les persones des de la proximitat territorial. “Els drets humans no són cap entelèquia, són la mesura d’una vida lliure, d’una vida digna, i perquè siguin una realitat han de ser una realitat en el conjunt de municipis de Catalunya". També s’ha presentat la publicació d’una eina de preguntes freqüents que resol els dubtes més habituals que la ciutadania planteja sobre el padró i dona també informació jurídica al personal tècnic dels consistoris per tal de respondre correctament a les peticions de padró que reben.

Amb el nou protocol i l’eina de preguntes freqüents es fa un pas més en l’estratègia per garantir el dret al padró que s’ha impulsat des del Departament d’Igualtat i Feminismes des de la seva creació. Així doncs, s’han celebrat nombroses formacions entre 2021 i 2023 que han arribat a 840 persones i s’ha creat un servei d’assessoria per acompanyar els ajuntaments en l’aplicació efectiva del dret al padró. En paral·lel a les formacions, s’han elaborat diversos materials impresos d’informació i sensibilització sobre el dret a l’empadronament. Una de les publicacions està dirigida a càrrecs electes i personal tècnic d’administracions locals, i l’altra a tota la població. Aquesta última està disponible en vuit llengües diferents (català, castellà, anglès, francès, amazic bereber, àrab, xinès i urdú).

L’empadronament en el lloc de residència és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com ara l’educació o la salut. A més, és una eina de planificació imprescindible per als municipis, ja que els permet conèixer el número real de persones que viuen al municipi i als quals tenen l’obligació d’atendre des dels diferents serveis que presten. No estar inscrita o inscrit en el padró municipal també obstaculitza l’accés a drets bàsics, ja que l’empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària. De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d’un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultats per accedir a l’empadronament. Això, a la vegada, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l’accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. També incideix negativament en la tramitació i la renovació del permís de residència i/o de treball. Garantir el dret a l’empadronament és una obligació de les administracions públiques. L’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local estableix: “Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideixi habitualment”

A la reunió, que s’ha celebrat a la seu del Departament, hi han assistit Jaume Saura, adjunt del Síndic de Greuges de Catalunya, els síndics i síndiques locals de Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Sant Feliu de Llobregat i Palamós, i els defensors i defensores de Santa Coloma de Gramenet, Girona i Palafrugell.