IDESCAT

Imatge decorativa

Estadística de naixements. Dades provisionals. 2022

Els naixements de mare espanyola disminueixen un 3,9% a Catalunya el 2022, mentre que els de mare estrangera augmenten un 1,1%

query_builder   27 juliol 2023 10:42

event_note Nota de premsa

Estadística de naixements. Dades provisionals. 2022

Els naixements de mare espanyola disminueixen un 3,9% a Catalunya el 2022, mentre que els de mare estrangera augmenten un 1,1%

Júlia i Leo són els noms més posats als nadons del 2022

L’any 2022 han nascut a Catalunya 56.316 nadons, dada que representa una disminució del 2,3% en relació amb les dades definitives de l’any anterior i una taxa bruta de natalitat de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 2 de cada 3 nadons (37.903) són de mare espanyola i han disminuït un 3,9%, mentre que 1 de cada 3 (18.413) són de mare estrangera i han augmentat un 1,1%.

Gràfic. Naixements per nacionalitat de la mare. Catalunya. 2013-2022{"name":"2023/07/27/10/38/667a883c-e13b-4a74-9ad4-7d5e4bed74f8.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":208857}


L’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,17 fills per dona (1,21 fills l’any 2021), un valor més baix que els nivells assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l’entorn d’1,3 fills per dona els anys 2018 i 2019). La fecunditat de les dones de nacionalitat espanyola és d’1,12 fills, mentre que la de les dones de nacionalitat estrangera és d’1,39 fills per dona.

L’edat mitjana a la maternitat se situa en els 32,6 anys, mentre que l’edat mitjana en el moment de néixer el primer fill és de 31,6 anys. L’edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys i la de nacionalitat estrangera és de 30,8 anys, de manera que les dones estrangeres que han tingut fills el 2022 són de mitjana 2,4 anys més joves que les espanyoles.

Els naixements al territori

El nombre de naixements l’any 2022 ha disminuït en 5 dels 8 àmbits del Pla territorial. El Penedès és el que en registra una major disminució (‑5,2%), seguit del Camp de Tarragona (‑3,2%), les Comarques Gironines (‑2,8%), l’àmbit Metropolità (‑2,4%) i l’Alt Pirineu i Aran (‑1,9%). El nombre de naixements ha augmentat a les Comarques Centrals (1%), les Terres de l’Ebre (0,8%) i a Ponent (0,5%).

L’any 2022, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits del Pla territorial amb més fecunditat (1,40 i 1,35 fills per dona, respectivament). Els segueixen les Comarques Gironines (1,31) i les Terres de l’Ebre (1,30). La fecunditat més baixa correspon a l’Alt Pirineu i Aran (0,98 fills per dona), seguit de l’àmbit Metropolità (1,13).

En general els territoris amb més fecunditat tenen també una edat d’entrada a la maternitat més jove. Així, l’edat mitjana de les mares en néixer el primer fill és més baixa a Ponent (30,4 anys), seguit de les Comarques Gironines (30,7 anys) i les Terres de l’Ebre (30,9 anys). A l’altre extrem, l’edat més alta és a l’àmbit Metropolità (32 anys) i l’Alt Pirineu i Aran (31,9 anys).

Per comarques, la majoria (26) han registrat un descens del nombre de naixements l’any 2022, amb els descensos més elevats a la Conca de Barberà (‑16,7%), l’Alta Ribagorça (‑15%) i el Berguedà (‑12,1%). A l’altre extrem, l’Urgell és la comarca que registra el major increment en la xifra de naixements (18,3%), seguida del Moianès (10,8%) i Aran (9,8%).

Pel que fa la taxa bruta de natalitat, les comarques amb la natalitat més alta l’any 2022 són la Segarra (9,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants) i el Gironès (9,0‰), mentre que la natalitat més baixa es registra a l’Alta Ribagorça (4,3‰) i el Pallars Jussà (5,1‰).

Segons la grandària del municipi, els naixements han disminuït en tots els trams de població respecte a l’any anterior, especialment als municipis de menys de 500 habitants (‑12,2%). Els que han registrat els menors descensos són els d’entre 501 i 5.000 habitants i els que tenen entre 100.001 i 1 milió d’habitants. La ciutat de Barcelona ha registrat un 3,2% menys de naixements l’any 2022.

Naixements de mare estrangera

Els nadons de mares estrangeres han estat 18.413 l’any 2022. Segons el país de la nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon al Marroc (4.931 nascuts vius), seguida del Pakistan (1.253), Romania (922), Hondures (921) i Colòmbia (800).

Per grans regions geogràfiques, es compten 6.339 naixements de mares amb nacionalitat d’algun país del continent africà. Pel que fa als nadons nascuts de mares de nacionalitats americanes, 3.813 corresponen a nacionalitats d’Amèrica del Sud i 1.345 d’Amèrica del Nord i Central. Els nascuts de mare estrangera de nacionalitats de la Unió Europea són 2.846 i de la resta d’Europa 1.231. Finalment s’han registrat 2.781 nadons nascuts de mares amb nacionalitats asiàtiques i 14 nadons de mares amb nacionalitats d’Oceania.

Segons la residència de la mare, els percentatges més elevats de naixements de mare estrangera corresponen a Ponent (38,0%) i les Comarques Gironines (37,9%), que se situen més de 5 punts per sobre de la mitjana catalana (32,7%). Els àmbits que registren els menors percentatges de fills de mare estrangera són l’Alt Pirineu i Aran (28,5%) i el Penedès (28,6%).

Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (52,8%), l’Urgell i el Pla d’Urgell (43,8% i 42,9%, respectivament). A l’altre extrem, els percentatges més baixos corresponen al Pallars Sobirà (19,0%) i l’Alta Ribagorça (17,6%).

Per grandària del municipi, el conjunt de municipis de més de 100.000 habitants registren els majors percentatges de nadons de mare estrangera, a l’entorn del 37% de naixements, seguit del tram de municipis entre 10.001 i 50.000 habitants (amb el 33%). Per contra, les menors proporcions es troben als municipis de menys de 500 habitants (13,3%) i al conjunt de municipis entre 501 i 5.000 habitants, amb una proporció que se situa a l’entorn del 22%.

Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (65,3%), seguit de Salou (57,9%), Manlleu (56,1%), Lloret de Mar (55,9%) i Vic (54,5%).

Els noms dels nadons

Leo (433) és, per primera vegada, el nom més posat als nens nascuts a Catalunya l’any 2022, mentre que Júlia/Julia (440) es manté des del 2017 com el nom més posat entre les nenes. Cal destacar que el nom de Marc (398 nadons) passa a ocupar la tercera posició per darrere de Leo i Nil (425), després d’haver encapçalat el rànquing del nom de nadó més freqüent des que es va iniciar l’estadística de l’onomàstica l’any 1997. El segueixen Pol (391) i Jan (386), en les posicions quarta i cinquena, respectivament. Pel que fa a les nenes, després de Júlia/Julia, Ona (414) ha estat el més freqüent, seguit de Martina (396), Mia (372) i Lucía (357).

Per àmbits del Pla territorial, Leo és el nom més posat a l’àmbit Metropolità, al Camp de Tarragona i al Penedès. Jan ha estat el més freqüent a les Comarques Gironines, a Ponent, a les Comarques Centrals i a l’Alt Pirineu i Aran, mentre que Marc només ha estat el nom més freqüent a les Terres de l’Ebre.

En el cas de les nenes, Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes a l’àmbit Metropolità, les Comarques Gironines, el Camp de Tarragona i el Penedès. Martina és el més posat a les Terres de l’Ebre, Ona a Ponent, Jana a les Comarques Centrals i Laia a l’Alt Pirineu i Aran.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 342134

Taules

Taules
XLSX | 118375

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia