{"name":"2023/07/27/15/35/2ee22cfc-3878-4c2e-bd82-89f211971a3f.gif","author":"Departament de Salut","type":"0","location":"0","weight":123792}

Catalunya se suma a l’esforç internacional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per eliminar les hepatitis víriques com un problema de salut pública. Enguany, amb motiu del dia mundial d’aquestes malalties i amb el lema “Un fetge, una vida”, l’OMS destaca la importància de la prevenció, de la detecció precoç i de fer més accessible el tractament a les persones que pateixen infecció per alguna hepatitis vírica.

En línia amb l’estratègia de l’OMS, el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C (VHC) de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIH) del Departament de Salut prioritza actuacions centrades en la prevenció per reduir les noves infeccions, el cribratge per al diagnòstic precoç, la cerca activa per a la recuperació d’infeccions ocultes, així com en facilitar l’accés ràpid i simplificat al tractament. En definitiva, pretén arribar al major nombre possible de persones i oferir les estratègies més eficaces per prevenir i tractar aquesta patologia.

A Catalunya, des de l’any 2015 –quan van aparèixer els tractaments antivirals d’acció ràpida–fins al desembre de 2022 s’ha tractat a un total de 28.556 persones pel virus de l’hepatitis C, de les quals 1.338 van ser tractades al llarg de 2022.

Tant la infecció crònica pel virus de l'hepatitis B (VHB) com pel VHC poden evolucionar a cirrosi i carcinoma hepàtic. I el fet que moltes d’aquestes infeccions, fins i tot en aquests estadis greus, siguin asimptomàtiques fa que l’estratègia d’identificar-les i tractar-les esdevingui primordial. Malgrat que actualment existeix una vacuna eficaç contra les hepatitis A i B i un tractament molt eficient contra l’hepatitis C, segueixen produint-se infeccions i morts atribuïbles a aquestes malalties.

Segons els darrers informes de l’OMS, el nombre de persones que pateixen infecció crònica per VHB i per VHC és 354 milions arreu del món, amb l’agreujament que cada any se n’infecten 3milionsmés i acaben morint més d’1,1 milions de persones.

Pel que fa a Catalunya, del 2015 al 2020 es van registrar entorn de9.600 morts per causes atribuïbles a l’hepatitis C i B. El 2020 la taxa va ser de 12,7 morts per 100.000 habitants.

Detecció precoç des de l’atenció primària i comunitària (APiC)

A Catalunya s’ha desplegat un conjunt d’estratègies per intensificar el cribratge i identificar els casos asimptomàtics o casos ocults, estratègies que combinen des de l’ús de la informació sanitària per identificar variables que facin sospitar d’una infecció no tractada, fins apropar el cribratge a poblacions més vulnerables o que no freqüenten els serveis sanitaris.

Entre aquestes iniciatives, destaca l’experiència pilot que s’ha desenvolupat els darrers 12 mesos en la qual les metgesses i metges d’atenció primària de 57 CAP de Barcelona han revisat els seus propis pacients amb presència d’aquestes variables. Gràcies a aquest cribratge a l’APiC s’han pogut identificar 608 persones que potencialment podien estar infectades.

D’altra banda, s’ha fet un esforç d’equitat amb la població més vulnerable o menys vinculada al sistema sanitari, apropant el cribratge a espais i centres comunitaris i establint circuits àgils d’accés al tractament.

Les persones drogodependents, especialment aquelles que s’injecten drogues (PQID), presenten una prevalença d'hepatitis C més alta que la població general. Així en el marc del Protocol de diagnòstic i tractament del virus de l’hepatitis C per persones drogodependents s’han desenvolupat intervencions que han permès cribrar unes 6.500 persones i tractar-ne unes 450 als serveis de drogodependències de Catalunya des de 2020 fins al 30 d’abril d’enguany.

Pel què fa les persones migrades originàries de països amb altes prevalences del VHC, però també del VHB,l’any 2021 la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques va posar en marxa a quatre zones de Catalunya (Tarragona ciutat, Lleida ciutat, L’Hospitalet de Llobregat i Barcelona litoral) el projecte MiCatC. Aquest projecte ha permès fer 150 intervencions en diferents poblacions migrades, basades en la participació de la pròpia comunitat, i prop de 1.500 cribratges. S’ha diagnosticat un 3,3% de persones amb anticossos positius de VHC i un 1,1% amb infecció activa. Pel que fa al VHB, es va trobar un 3% de persones infectades.

Des de novembre de 2022 s’ha començat el cribratge in situ en centres d’atenció a persones sense llar, la qual cosa ha permès cribrar en 32 dies d’activitat en aquests serveis a més de 300 persones i identificar-ne a 4 d’infectades pel VHC i 3 pel VHB.

Accions innovadores de cribratge comunitari

Aquest mateix divendres 28 de juliol, coincidint amb el Dia Mundial contra l’Hepatitis, Salut celebra el seminari en línia "No podem esperar per un món sense hepatitis. Junts podem aconseguir-ho", que compta amb la participació de Joan Colom Farran, subdirector general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, i una taula rodona sobre iniciatives innovadores en cribratge comunitari en població migrant, moderada per Xavier Majó, metge de la SGAVIH. També hi intervindran experts com Maria Buti (professora de Medicina i consultora sènior d'Hepatologia de l'Hospital Vall d'Hebron), Elisa Matró (del Servei de Microbiologia LCMN, Hospital i Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol), Camila Pichio (de l’ISGlobal, l’Hospital Clinic i la Universitat de Barcelona) i Venus Forero (de la SGAVIH de l’Agència de Salut Pública de Catalunya).