Es tracta de dos estudis encarregats per la Direcció General de Memòria: Un aporta dades de 212 brigadistes d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos; i l’altre de combatents d’altres orígens i soldats espanyols, que van lluitar en les Brigades Internacionals al front de l’Ebre
Les recerques detallen els llocs on podrien haver desaparegut i s’emmarquen en el programa Alvah Bessie, dedicat a la recerca de brigadistes desapareguts a Catalunya i impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica
El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha publicat dos estudis amb les dades de 722 combatents republicans desapareguts a Catalunya durant la Guerra Civil. Es tracta d’un gran avenç documental, en tant que s’estableix la xifra i el nom dels desapareguts procedents d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos; en total, són 212 persones. En la majoria de casos, a més, se situa l’escenari on probablement van desaparèixer.
D’altra banda, ambdós estudis indiquen que, dels 722 combatents, 357 eren d’origen estranger —incloent-hi els 212 alemanys, austríacs i neerlandesos—, i la majoria van formar part de les Brigades Internacionals, un cos militar creat per iniciativa del Komintern (Internacional Comunista), amb l’objectiu d’organitzar l’allistament de voluntaris a l’estranger i de canalitzar-ho en una estructura única.
Tot i els bons resultats dels estudis, la voluntat del Departament és continuar treballant-hi per tal que les recerques futures aportin dades i matisos nous.
Les recerques se circumscriuen en el marc del programa Alvah Bessie, el projecte de memòria democràtica dedicat a la recerca dels brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil. Els estudis porten per títol “Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya. Alemanya, Àustria i els Països Baixos” i “La Brigada Thälmann al front de l’Ebre”.
La Direcció General de Memòria Democràtica subratlla que la informació no només és rellevant en termes de coneixement històric, sinó que també serveix per difondre el Cens de persones desaparegudes i per ampliar les mostres d’ADN del Programa d’identificació genètica.
Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya originaris d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos
Aquest treball és el resultat de la recerca per conèixer la identitat dels voluntaris internacionals vinguts d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos, i determinar els indrets on van desaparèixer o on van ser inhumades les seves restes. Suposa un punt de partida per buscar-ne i localitzar-ne els familiars, un dels objectius finals.
No és un treball estàtic, atès que la llista de persones mortes o desaparegudes a Catalunya —així com les circumstàncies de la desaparició— es pot ampliar o modificar a mesura que la recerca avanci. Els detalls de l’estudi es tradueixen en la publicació de les dades de 212 persones, de les quals 102 són d’origen alemany, 70 d’origen austríac i 40 d’origen neerlandès. D’altra banda, destaca que dos dels noms es corresponen amb dues dones, una d’elles morta fora de Catalunya, però inhumada en territori català. Per consultar l’estudi complet, vegeu l’enllaç següent.
Aquesta relació s’ampliarà properament amb noves nacionalitats, amb la voluntat d’afegir-hi els desapareguts procedents dels Estats Units, del Canadà, del Regne Unit i d’Irlanda.
La Brigada Thälmann al front de l’Ebre
És la primera recerca fruit del programa Alvah Bessie, i se centra en les persones desaparegudes de la Brigada Thälmann, que va actuar al front de l’Ebre entre març i setembre de 1938. A l’estudi, s’hi documenta la desaparició de brigadistes alemanys, austríacs, neerlandesos, escandinaus i d’altres nacionalitats, així com els combatents espanyols adscrits a aquesta brigada. D’altra banda, per primera vegada, es proporciona informació detallada sobre els moviments d’aquesta brigada al front de l’Ebre.
En dades globals, es compten 660 persones associades a la brigada, mortes o desaparegudes al front de l’Ebre o per causa de ferides rebudes en aquest front, de les quals com a mínim 295 són d’origen estranger.
Un dels aspectes rellevants del treball és que presenta dades precises sobre les persones concretes de la unitat que van desaparèixer, s’acoten les possibles ubicacions i, en alguns casos, s’hi inclouen alguns noms dels quals no es tenia coneixement.
Per consultar l’estudi, vegeu l’enllaç següent.
La recerca tindrà continuïtat i, de fet, s’està treballant en un estudi equivalent sobre una altra de les brigades internacionals al front de l’Ebre.
El programa Alvah Bessie
El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, va presentar el programa Alvah Bessie l’abril de l’any passat, amb la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil.
La implantació d’aquest programa específic és necessària per identificar els voluntaris internacionals del conflicte i, alhora, localitzar-ne els familiars vius. En primer lloc, per resoldre el buit d’informació que hi ha sobre aquest tema, ja que, malgrat que un nombre elevat d’aquestes persones figura associat a algunes de les fosses localitzades a Catalunya, en molts casos no n’hi ha cap registre per poder establir el lloc on van desaparèixer. En segon lloc, perquè la majoria de les famílies no tenen coneixement de la recerca de persones desaparegudes que duu a terme la Generalitat de Catalunya i dels instruments disponibles per localitzar-les i identificar-ne les restes, com són el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica.
El programa no limita la investigació als membres de les Brigades Internacionals, sinó que abasta totes aquelles persones d’origen estranger que van prendre part en la guerra en el bàndol antifeixista, com a soldats o com a personal sanitari, com a part de les Brigades Internacionals o bé en altres unitats.
Per consultar més informació del programa, vegeu l’enllaç següent.
Internacionals a Catalunya
Catalunya va ser un escenari important de la participació dels brigadistes internacionals: com a porta d’entrada, com a porta de sortida i, també, com a escenari de combats, especialment les Terres de l’Ebre. Tanmateix, les dades sobre els voluntaris antifeixistes internacionals desapareguts a Catalunya són encara incompletes, com ho són també el nombre d’estrangers inscrits al Cens de persones desaparegudes en relació amb el nombre de baixes que les Brigades Internacionals van patir.
S’estima que, al llarg de la Guerra Civil, entre 35.000 i 40.000 persones d’origen estranger es van unir a la lluita republicana; la majoria ho va fer en les Brigades Internacionals, mentre que d’altres ho van fer en les Milícies Antifeixistes, durant els primers mesos del conflicte, o en altres unitats de l’exèrcit republicà. A Catalunya, es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer, per bé que la recerca continuada en pot fer reduir la xifra o, per contra, la pot fer augmentar durant els propers anys.