El Departament de Medi Ambient i Habitatge continua treballant per a la recuperació per aquesta espècie en perill d’extinció segons el nou catàleg de fauna amenaçada de Catalunya
S’han alliberat 64 exemplars al Parc Natural de Montsant que provenen del riu Glorieta, a l’Alt camp
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat la primera translocació de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)que és una espècie en perill d’extinció segons el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Aquesta és la primera vegada que el Departament realitza una operació d’aquestes característiques que consisteix en portar els crancs d’una població donant a una població receptora d’on havia desaparegut.
Concretament, s’han alliberat 64 exemplars a un punt no concretat d’un barranc pertanyent a la conca del riu Montsant, d’on havia desaparegut aquesta espècie, probablement com a conseqüència dels aiguats del 1994.
Per poder reintroduir una espècie en el medi natural és necessari conèixer les causes de la seva desaparició, realitzar estudis genètics i un estudi de la viabilitat dels exemplars que s’estan reintroduint. A partir d’això i dels estudis genètics i de viabilitat, s’ha realitzat la primera translocació d’aquesta espècie amb exemplars provinents d’una de les millors poblacions de Catalunya, el riu Glorieta, amb característiques compatibles a la zona on han estat alliberats al Parc Natural de Montsant. El transport dels crancs va ser molt complicat perquè s’havia de carregar, d’una banda, aigua del riu Glorieta en un bidó i, de l’altra, els crancs en càmeres humides, per poder fer l’aclimatació a la zona d’alliberament, barrejant a poc a poc dins del bidó, aigua del riu Glorieta amb la del riu on s’alliberaven els crancs. Es va haver de fer aquest transport a peu, durant més de dues hores, pels camins inaccessibles de l’Alt Camp i el Montsant.
Els censos programats dels exemplars alliberats que es faran posteriorment podran confirmar l’èxit d’aquesta actuació al Montsant.
Importància del cranc autòcton i factors d’amenaça
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és una espècie amb un elevat valor ecològic dels ecosistemes fluvials, i serveix com a indicador del bon estat de les aigües continentals. Durant els darrers 30 anys ha desaparegut de la majoria dels rius i rierols de Catalunya, on era una espècie abundant. La situació actual és de molt poques i petites subpoblacions supervivents que representen menys de l’1% de la seva distribució original, cosa que fa que es trobi en perill d’extinció.
Moltes de les poblacions del cranc de riu autòcton es troben fortament amenaçades a causa del seu aïllament, manca d’aigua en èpoques de sequera i pocs exemplars. El motiu principal d’aquesta situació ha estat la invasió d’una malaltia fúngica produïda pel fong Aphanomyces astaci, transmesa pel cranc roig americà (Procambarus clarkii), espècie introduïda que es va detectar a Catalunya per primer cop el 1985 al Delta de l’Ebre, i també pel cranc senyal (Pascifastacus leniusculus), el qual, a més, competeix directament pel seu hàbitat. D’altra banda, un altre aspecte que ha contribuït a aquesta disminució és l’alteració dels ecosistemes fluvials, la qual cosa ha provocat la desaparició i l’aïllament de les poblacions actuals de cranc autòcton.
Per fer front a aquesta situació i evitar la seva desaparició, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en marxa un Pla de recuperació del cranc de riu a Catalunya per gestionar la repoblació de l'espècie i els seu hàbitat. La conservació, la divulgació i la conscienciació de la població són bàsiques per assegurar la supervivència d’aquesta espècie protegida.
