1. L’execució del programa té un cost màxim de 290.608 euros per a l’any 2023
  2. Els professionals que s’hi acullin han d’acreditar l’ús del català en els escrits i informar els ciutadans del dret d’opció lingüística
  3. Aquest complement econòmic es va començar a bonificar el 2017, dins d’un pla pilot, i ascendia a 14 euros; amb els 25 euros actuals, l’increment total és d’un 78,5%

El Govern ha aprovat l’acord per modificar el conveni entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Justícia, Drets i Memòria, i el Consell dels Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya (CICAC) per fomentar el català entre els professionals que presten serveis de justícia gratuïta. La modificació es farà a través d’una addenda al conveni vigent, que permetrà passar dels 20 als 25 euros de bonificació per cada escrit en català, com ara una demanda, un recurs o una contestació a la demanda.

Inversió de 290.608 euros

La modificació proposada suma un import màxim de 290.608 euros per a l’any 2023 a càrrec del Departament, que farà el lliurament de fons al CICAC mitjançant bestretes trimestrals, un cop rebuts els certificats del trimestre anterior.

Per la seva banda, el CICAC i els col·legis de l’advocacia portaran a terme les gestions per abonar als professionals aquest complement econòmic. Els haurà de lliurar als advocats un cop hagi rebut l’import de la transferència, per períodes trimestrals, de forma separada i amb independència de les compensacions que puguin correspondre als professionals.

Fer els escrits en català i informar del dret d’opció lingüística

Els professionals acollits voluntàriament al programa perceben per a cada actuació professional un complement de 25 euros, que s’afegeixen al mòdul econòmic de compensació de l’actuació d’assistència jurídica gratuïta. Per la seva banda, els advocats assumeixen els següents compromisos:

  1. Presentar en català els escrits que iniciïn en les seves actuacions en el torn d’ofici.
  2. Informar els ciutadans dels drets lingüístics i fer efectiva l’opció lingüística que triïn.
  3. Fer constar l’opció lingüística a l’ejustícia.cat o mitjançant altressí, i sol·licitar expressament a l’òrgan judicial que la documentació es notifiqui en català, si així ho ha demanat el client.

Increment del 78,5% des de 2017

Aquest programa de foment entre el Departament i el CICAC es va iniciar a principis de l’any 2017 com a prova pilot, i la bonificació inicial prevista va ser de 14 euros addicionals per escrit. L’any 2021 es va formalitzar aquest pilot i es va mantenir el mateix import. En la darrera de les pròrrogues, aprovada a finals de 2022 i d’aplicació durant el 2023, es va incrementar la bonificació, que va passar dels 14 als 20 euros. Amb la modificació aprovada avui pel Govern, la bonificació s’incrementa, doncs, 5 euros més, i dels 20 actuals es passa als 25 euros. Per tant, des que es va començar a bonificar l’increment total ha estat d’un 78,5% (de 14 euros inicials fins als 25 euros).

L’ús del català en les actuacions dels advocats i advocades del torn d’ofici i assistència al detingut (TOAD) va créixer un 43% l’any 2022. En xifres absolutes, representen 10.726 actuacions respecte a les 7.483 de 2021, any en què es va reprendre el Pla de foment de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia.

Nivell C com a mèrit

Enguany, el Govern també ha aprovat, per Acord del Govern de 7 de febrer de 2023, renovar la subscripció del Conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en matèria d’acreditació de coneixement i formació en la llengua catalana per valorar el mèrit lingüístic en els concursos de jutges i magistrats.

D’acord amb aquest Conveni, que s’espera que se signi pròximament, el nivell de català que es valorarà com a mèrit per als jutges i magistrats en els concursos passa del B2 al C1. Aquest és el nivell que assoleixen els estudiants a Catalunya quan finalitzen els estudis secundaris obligatoris (ESO). Els certificats que reconeix aquest Conveni per acreditar el coneixement del català són els que determina la Secretaria de Política Lingüística, com ara és el cas dels certificats que expedeix el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

El CGPJ és qui estableix els criteris de valoració dels coneixements de les llengües cooficials per concursar als òrgans judicials en els territoris on hi ha dues llengües oficials. El primer acord de col·laboració en matèria de normalització lingüística entre el CGPJ i la Generalitat es remunta al 2 d’abril de 1993 i es va actualitzar el novembre del 2000.

La solució per garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans, no obstant això, requereix una reforma legislativa que estableixi el coneixement del català com a requisit i no com a mèrit –com ara–per al personal judicial que exerceix a Catalunya.