1. L’exposició, organitzada per la Direcció General de Difusió i la Conselleria d’Empresa i Treball, i comissariada per Sergi Martín, és un recorregut per la seva vida i el seu temps: uns anys fonamentals per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial, dels quals Seguí en va ser un protagonista essencial.
  2. Es pot visitar fins al 3 de setembre a la Sala 3. L’accés és lliure i gratuït.

Darrere d’un sobrenom que ens fa pensar en un personatge de ficció, s’hi amaga una personalitat clau per entendre l’origen i l’evolució dels moviments socials al nostre país.

A principis del segle XX, en una Barcelona que esclata de misèria i de ràbia, Seguí s’erigeix en el líder natural d’una classe obrera que pren consciència de si mateixa i que s’adona del seu poder. Al capdavant de la CNT, el Noi del Sucre contribueix a l’assoliment de fites inimaginables, com l’aprovació de la jornada laboral de vuit hores

Seguí és un personatge inclassificable, un home d’acció i de formació autodidàctica qui, en una època en la qual sovintegen les bombes, té en la paraula la seva principal arma. Admirat i incòmode a parts iguals. Practicant fervent d’allò que anys més tard s’anomenarà cultura del pacte.

Salvador Seguí és una peça que falta en el trencaclosques de la nostra història. Sovint oblidat o reivindicat amb la boca petita. Cent anys després del seu assassinat, una realitat obstinada a repetir-se dona plena vigència al seu discurs.

L’exposició proposa, mitjançant recursos museístics clàssics, reproduccions fidels --els vagons que duien la pagesia del camp cap a la ciutat, l’interior d’una fàbrica, els cafès on es reunien...--, documents, enregistraments sonors, audiovisuals, fotografies, mappings i altres eines i recursos de suport, un recorregut per la vida del Noi del Sucre, que va ser, també, la de molts milers d’obrers. Així, en un trajecte que comença amb l’arribada a Barcelona i que acaba amb l’explosió de violència i el l’assassinat de Seguí, vivim de ben a prop la seva trajectòria vital, la de la família i els amics, per acabar visualitzant les fites assolides i el llegat que ell i els seus companys de lluita ens van deixar en herència.