Durant l’any 2007, als centres de salut mental de Barcelona s’han atès 44.758 adults i 6.269 nens i joves.
En el mateix període s’han produït 1.814 altes d’hospitalització d’aguts, 590 de subaguts i 835 d’hospitalització parcial, i 6.572 serveis d’urgències hospitalàries de salut mental.
En el període 2006-2007, s’ha incrementat en un 31% els pacients atesos als centres de salut mental.
L’atenció primària de salut (APS) atén bona part de la morbiditat relacionada amb els problemes de salut mental. La prevalença (últims 12 mesos) dels trastorns mentals entre els usuaris atesos a l’APS és, a Catalunya, del 29,5%. La comorbiditat (altres problemes de salut que presenten els pacients i no són de salut mental) va ser del 15,3%.
Els principals trastorns detectats a l’atenció primària de salut són el trastorn d’ansietat (16,6%), els trastorns de l’estat d’ànim (13,4%), el trastorn depressiu major (9,6%), el trastorn d’angoixa sense agorafòbia (7,0%) i la fòbia específica (6,7%).
L’increment progressiu de la implementació de la cartera de serveis de salut mental a l’atenció primària de salut està permetent augmentar l’abast d’atenció a la població, i s’observa amb relació al 2006 un increment de 10.535 persones ateses. L’any 2006 les persones ateses van ser 34.223 i l’any 2007, 44.758.
Aquest increment de cobertura d’atenció de la població està relacionat amb el desplegament progressiu de la cartera de serveis de salut mental a l’atenció primària de salut, que en l’actualitat està implantada als centres de salut mental que mostra la taula següent:
CSM | ABS |
CSMA Dreta Eixample | 5 |
CSMA Nou Barris nord | 5 |
CSMA Nou Barris sud | 4 |
CSMA Poble Sec | 3 |
CSMA Sants | 3 |
CSMIJ Eixample | 10 |
CSMIJ Sants-Montjuïc | 6 |
En el període 2006-2007, s’ha produït, per tant, un increment del 23,7% de pacients atesos als centres de salut mental en el seu conjunt.
En la població atesa en els CSMIJ, els trastorns més freqüents són els trastorns preadults, la reacció d’adaptació i els trastorns emocionals específics en la infància i l’adolescència.
En la població atesa en els CSMA, els trastorns més freqüents són els trastorns afectius, els trastorns esquizofrènics i la reacció d’adaptació, i els trastorns d’ansietat.
L’any 2007, dels pacients atesos en els CSMIJ el 61% són del sexe masculí i el 39% són de sexe femení. Dels pacients atesos l’any 2007 en els CSMA el 63% són dones i el 37% són homes.
Globalment, les dones presenten percentatges més alts que els homes de consulta als centres de salut mental. Amb relació a l’edat, els percentatges més baixos apareixen a partir dels 65 anys (vegeu figura).
A Barcelona és atesa un 2,4% de la població adulta i un 2,3% de la població infantil i juvenil per problemes de salut mental.
Als CSMIJ la ràtio de visites totals és de 2,3, amb una mitjana de 4,4 visites successives. Als CSMA la ràtio de visites totals és de 3,4, amb una mitjana de 8 visites successives.
Cal destacar també que el global de visites successives generades a partir d’una primera visita de Barcelona Ciutat està 1,5 punts per sobre del de Catalunya, que està en un valor del.5.5.
Quant a l’hospitalització, a la ciutat de Barcelona hi ha 511 llits d’hospitalització de salut mental, i s’estan incrementant les places dels hospitals de dia de salut mental amb 296 places en l’actualitat. També s’estan incrementant progressivament els serveis de rehabilitació comunitària; avui hi ha 706 places de centres de dia amb una activitat de 1.395 persones ateses l’any 2007.
Les dades d’hospitalització de 2007 de la taula mostren un total de 1.814 altes d’hospitalització d’aguts, 590 de subaguts i 835 d’hospitalització parcial. La freqüentació d’urgències és de 6.572 urgències de salut mental.
Durant l’any 2007 s’han posat en marxa tres comitès operatius de salut mental a Barcelona nord, Barcelona dreta i Barcelona esquerra; en breu s’iniciarà el de la Barcelona litoral.
L’objectiu fonamental dels comitès operatius de salut mental és impulsar aliances estratègiques entre els proveïdors implicats, desenvolupant recursos i programes assistencials bàsics que garanteixin a tots els territoris l’atenció als problemes de menys complexitat i potenciar els recursos i procediments de més complexitat.
