Justícia, Drets i Memòria

Els incendis de 2022 van destapar múltiples restes òssies a Corbera d'Ebre i el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha escanejat la zona per recollir-les.

Un dron de la Generalitat rastreja 400 hectàrees cremades a Corbera d'Ebre per buscar restes òssies de la Guerra Civil

query_builder   3 setembre 2023 09:12

event_note Nota de premsa

Un dron de la Generalitat rastreja 400 hectàrees cremades a Corbera d'Ebre per buscar restes òssies de la Guerra Civil

Les imatges obtingudes s’analitzen amb tecnologia d’IA

Forma part de l’actuació arqueològica global que durà a terme el Departament de Justícia, Drets i Memòria a la zona del Mas de la Pila, a Corbera d’Ebre


Com a conseqüència dels incendis de 2022 a Corbera d’Ebre (Terra Alta), múltiples restes òssies del període de la Guerra Civil han aflorat a la superfície. Durant els darrers mesos, el Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha rebut múltiples avisos de troballes i ha executat diverses actuacions d’urgència pel que fa a la recollida i la recuperació d’aquestes restes. Tanmateix, a causa del gran volum de restes localitzades, el Departament ha planificat i executat intervencions arqueològiques que podrien indicar l’existència de fosses fins ara desconegudes.

Amb la finalitat de recuperar el màxim nombre possible de restes, s’estàduent a terme una prova de concepte d’innovació, que consisteix en l’escaneig aeri de les 400 hectàrees afectades pel foc al voltant de la zona del Mas de la Pila. Es tracta d’una iniciativa pionera que es desenvolupa amb la col·laboració de la Direcció d’Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, i l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Departament de Justícia, Drets i Memòria.

El mes de juliol es va realitzar una part de la prova amb un dron amb tres càmeres incorporades de gran precisió per capturar l’espai en alta definició. L’aparell va tenir en compte diferents espectres electromagnètics, com l’espectre visible, el tèrmic i l’infraroig. Les imatges obtingudes s’estan analitzant amb tecnologia d’IA, basada en xarxes neuronals de convolució, algunes d’aquestes ja preparades per detectar imatges aèries.

Està previst que al setembre es faci un treball de prospecció en extensió, amb el suport de les imatges capturades pel dron, que permeti recollir totes les restes, tant de les informades com de les que hi pugui haver sobrevingudes. La prospecció comptarà amb un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, antropòlegs i historiadors. A més, es preveu localitzar també altres indrets susceptibles de ser excavats més endavant, com trinxeres o altres espais on els soldats del front de l’Ebre hi van viure i combatre.

Paral·lelament, durant l’agost s’han excavat tres localitzacions al Mas de la Pila en les quals sovint apareixen restes en superfície per tal d’intentar localitzar possibles llocs d’enterrament. En la primera localització s’han excavat fins ara més de quinze metres de trinxera i s’han localitzat restes que podrien correspondre almenys a set individus.

Tot i que la zona està plena de barrancs i és de difícil accés, actualment hi ha documentades diverses línies de trinxera construïdes en el decurs de la tercera o la quarta contraofensiva franquista (agost i setembre de 1938). A causa dels combats i la falta de recursos de l’exèrcit republicà provocà que molts cossos quedessin escampats i/o parcialment enterrats. És per aquesta raó que apareixen restes humanes de manera recorrent. Recordem que la Batalla de l’Ebre fou la més mortífera de la Guerra Civil, amb més de 30.000 morts.

Per tot, les restes òssies recuperades seran objecte d’estudis arqueològics, antropològics i genètics amb l’objectiu final d’identificar-les i poder-les retornar a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.

Increment de les actuacions de recollides de restes en superfície

Les restes òssies localitzades en superfície, sovint associades a contextos bèl·lics, representen una part força rellevant de les intervencions incloses en el Pla d’actuacions en fosses. De fet, durant el primer semestre de 2023, es van registrar a Catalunya un total de 25 avisos de troballes humanes en superfície relacionades, presumptament, amb el període de la Guerra Civil.

D’acord amb el protocol vigent, quan s’informa la troballa de restes en superfície, un equip d’arqueòlegs es desplaça fins la zona per recollir les restes i avaluar-ne el context. Aquests casos impliquen actuacions d’urgència que poden alterar el calendari de les actuacions programades del Pla de fosses; tanmateix, mostren una realitat històrica de la Guerra Civil a Catalunya, en què gran part dels desapareguts registrats són soldats morts en els fronts i inhumats de forma precària en fosses fora de cementiri de les quals no se’n té cap dada.

D’altra banda, aquest tipus d’actuacions sobrevingudes serveixen per fornir i ampliar la informació del mapa de fosses amb noves localitzacions que, d’una altra manera, seria impossible documentar. Actualment, el web de fosses compta amb 911 registres documentats, 57 dels quals corresponen a actuacions fetes des del 2008 per recollir restes en superfície del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’aquestes actuacions, n’hi ha 26 que van derivar posteriorment en excavacions de fosses.

1  

Imatges

Els incendis de 2022 van destapar múltiples restes òssies a Corbera d'Ebre i el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha escanejat la zona per recollir-les.

Els incendis de 2022 van destapar múltiples restes òssies a Corbera d'Ebre i el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha escanejat la zona per recollir-les. 4189380

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia