Els treballs de restauració d’una part del canal del Molí de Vilalta, al terme municipal de Santa Maria de Merlès (Berguedà) ha permès comprovar que una espècie invasora de cranc de riu s’alimenta de nàiades (petxines d’aigua dolça), que són espècies protegides i algunes fins i tot amenaçades d’extinció segons el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

 

Concretament, es tracta del cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus); quan coincideix en el mateix indret amb les nàiades (i en concret amb Anodonta cygnea), les depreda. Aquesta depredació de nàiades per part del cranc senyal s'ha comprovat també i estudiat a les instal·lacions de la masia Camadoca de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) (vegeu-ne les fotografies).

 

Durant les tasques de neteja, prèvies a la restauració del canal, s’han pogut rescatar amb vida 440 nàiades (Anodonta cygnea) i 259 de mortes. També s’han trobat 259 crancs de senyal, que és una espècie invasora. Els crancs de senyal se sacrificaran mentre que les nàiades s’han enretirat i es retornaran al seu hàbitat, un cop acabades les obres. Dels crancs de senyal enretirats, 60 eren femelles amb ous que haurien afavorit la proliferació de l’espècie invasora.

 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atorgat un ajut per a espais naturals protegits de 10.000 euros al propietari del canal per poder arranjar-lo i protegir la cria de nàiades a la riera de Merlès. La neteja té per objectiu reparar el canal, eliminar les espècies exòtiques que hi viuen (peixos i crancs de senyal) i preservar les espècies autòctones. Concretament, s’ha netejat un tram de canal d’uns 250 metres que tenia esquerdes i s’hi faran obres de restauració que alhora garantiran un bon hàbitat per a aquestes espècies. Els treballs de preservació de les espècies amenaçades es fa a través d’ADEFFA de Santa Maria de Merlès, centre col·laborador del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

 

 

 

Les nàiades són petxines d’aigua dolça de la nostra fauna, totes protegides per la legislació catalana. Són grans bivalves filtradors d’aigua dolça bioindicadors de la puresa i bona qualitat de l’aigua. Intervenen en la dinàmica de nutrients, i la mort d’individus o la disminució de poblacions alerta de problemes a l’hàbitat on viuen.

 

La seva reproducció és única i peculiar: expulsen les seves larves, anomenades gloquidis, que s’han d’enganxar a les aletes i/o brànquies d’un peix abans de 48 hores de ser expulsades. Després d’uns dies de parasitar el peix, el juvenil es desprèn i s’enterra al sediment, on creixerà fins a la fase adulta. La parasitació del peix és un mecanisme de dispersió perquè les nàiades s’agrupen al lloc on han caigut del peix, semisoterrades a la llera dels rius, i gairebé no es mouen.

 

Les principals amenaces per a les nàiades són les sequeres extremes, la contaminació, la depredació i l’extracció de sediments del riu.

 

ADEFFA, al centre de cria Camadoca de Santa Maria de Merlès, en col·laboració amb el DMAH, duu a terme actuacions de rescat de nàiades, cria en captivitat, reintroducció i educació ambiental.

 

 

El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és una espècie amb un elevat valor ecològic per als ecosistemes fluvials, i serveix com a indicador del bon estat de les aigües continentals. Durant els darrers 30 anys, ha desaparegut de la majoria dels rius i rierols de Catalunya, on era una espècie abundant. La situació actual és de molt poques i petites subpoblacions supervivents que representen menys de l’1% de la seva distribució original, cosa que fa que es trobi en perill d’extinció.

 

Moltes de les poblacions del cranc de riu autòcton es troben fortament amenaçades a causa del seu aïllament, la manca d’aigua en èpoques de sequera i els pocs exemplars. El motiu principal d’aquesta situació ha estat la invasió d’una malaltia fúngica produïda pel fong Aphanomyces astaci, transmesa pel cranc roig americà (Procambarus clarkii), espècie introduïda que es va detectar a Catalunya per primer cop l’any 1985 al delta de l’Ebre, i també pel cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus), el qual, a més, competeix directament pel seu hàbitat. D’altra banda, un altre aspecte que ha contribuït a aquesta disminució és l’alteració dels ecosistemes fluvials, la qual cosa ha provocat la desaparició i l’aïllament de les poblacions actuals de cranc autòcton.

 

Per fer front a aquesta situació i evitar-ne la desaparició, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en marxa un Pla de recuperació del cranc de riu a Catalunya per gestionar la repoblació de l'espècie i el seu hàbitat. La conservació, la divulgació i la conscienciació de la població són bàsiques per assegurar la supervivència d’aquesta espècie protegida.