• La reducció en la sinistralitat laboral mortal ha estat del 63% entre 2001 i 2010

• L’objectiu fixat pel Govern de reduir la sinistralitat un 20% en aquesta legislatura s’ha assolit en registrar-se un descens del 29%

• En els nou primers mesos de 2010 la sinistralitat laboral mortal ha baixat un 38%

• El mes de maig de 2010 ha estat el primer sense cap accident laboral mortal des que la Generalitat va començar a elaborar estadístiques d’accidents de treball, l’any 1982

 

Pel que fa a la sinistralitat laboral mortal, s’ha reduït a tots els sectors a més de la meitat, entre 2001 i 2010. Així, a la indústria s’ha reduït en un 63%, als serveis en un 58% i a la construcció en un 53%. En relació a l’índex d’incidència mitjà de sinistralitat laboral mortal, la construcció triplica encara els del conjunt de sectors de l’economia.

 

En xifres absolutes d’accidents, si l’any 2001 varen morir a la feina 39 treballadors i treballadores de la indústria, en els darrers 12 mesos aquesta xifra ha baixat a 11 (-71%). Pel que fa a la construcció, la reducció ha estat del 56%, en passar-se de les 39 víctimes d’accidents laborals mortals de fa deu anys a les 17 registrades entre octubre de 2009 i setembre d’enguany.

 

Al sector serveis, si a l’any 2001 va haver 71 morts per accident laboral, en el darrer s’han produït 37 accidents laborals mortals (-48%).

 

A l’agricultura, l’any 2001 es van produir sis morts mentre que ens els darrers 12 mesos ningú no ha resultat mort, segons el registre de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social amb les contingències professionals cobertes.

 

Respecte a la manera de produir-se els accidents de treball traumàtics durant la jornada, els sobreesforços segueixen sent –en dades de 2009-, el 40% del total d’accidents traumàtics amb baixa durant la jornada. Tant els xocs com els aplastaments i les caigudes suposen un 19% del total d’accidents, respectivament. Finalment, els talls i les punxades generen un 10% del total d’accidents laborals traumàtics que tenen lloc a Catalunya.

Pel que fa a la tipologia dels accidents mortals, els estudis mostren que entre octubre de 2009 i setembre de 2010, 7 de cada 10 accidents mortals durant la jornada laboral van ser per causes no traumàtiques –per exemple vessaments cerebrals i infarts- o deguts al trànsit.

 

En xifres absolutes cal dir que els accidents laborals per causes traumàtiques no derivades del trànsit –és a dir, caigudes d’alçada, cops, colgaments, contactes amb corrent elèctric, etcètera- van ser 18 durant aquest període, mentre que hi va haver 17 a causa d’accident de trànsit durant la jornada laboral, així com 30 accidents per causes naturals –és a dir, atacs de cor o vessaments cerebrals durant la jornada –.

L’any 2005, la proporció d’accidents per causes traumàtiques sobre el total d’accidents laborals mortals era del 48%, ara és del 28%. Aquestes xifres mostren que en els darrers anys no només s’ha reduït la sinistralitat laboral mortal, sinó que a més ho ha fet en particular en relació als accidents per causes traumàtiques no derivades del trànsit, que són aquells que més directament són l’objecte de les polítiques de prevenció de riscos laborals.

Pel que fa al perfil de les persones accidentades, les dades corresponents a 2009 mostren que els menors de 25 anys són els que tenen uns índexs de sinistralitat laboral més elevats, de 5.372, xifra que es redueix ja de forma pronunciada en el cas de les persones d’entre 25 i 34 anys, amb un índex de 4.446. A partir dels 35 anys la sinistralitat segueix disminuint, però de forma més suau, fins el punt que són els treballadors majors de 55 anys els que tenen un índex de sinistralitat laboral més baix, de 3.979.

 

En canvi, la proporció s’inverteix pel que fa a la sinistralitat laboral mortal, ja que els índexs més elevats es donen entre els treballadors més grans de 55 anys (7,9), que es mantenen al col·lectiu d’entre 45 i 54 anys (7,8). Per sota de 45 anys es produeix una caiguda abrupta dels índexs de sinistralitat laboral mortal, fins el 3,2 de les persones treballadores d’entre 35 i 44 anys, i els 2,2 i 0,9 del col·lectiu d’entre 25 i 34 anys i dels menors de 25, respectivament.

 

 

Any 2009	Accidents no mortals	Accidents mortals
	Índex incidència	Índex incidència
Menors de 25 anys	5.372	0,9
De 25 a 34 anys	4.446	2,2
De 35 a 44 anys	4.362	3,2
De 45 a 54 anys	4.349	7,8
Majors de 55 anys	3.979	7,9

 

Val a dir que analitzant separadament els accidents mortals traumàtics durant la jornada laboral es mantenen aquestes proporcions de major sinistralitat global entre els joves, i major índex de sinistralitat mortal entre les persones grans, tot i que amb diferències menors. Cal tenir en compte que els accidents laborals mortals per causes naturals –infarts, vessaments cerebrals- afecten habitualment els treballadors de més edat.

 

Pel que fa a l’evolució de la sinistralitat laboral per sexes, la comparació entre els anys 2001 i 2009 mostra que si bé la sinistralitat laboral s’ha reduït de forma important en ambdós sexes, l’evolució ha estat molt més significativa entre els homes, ja que els índexs de sinistralitat laboral no mortal s’han reduït un 48%. Pel que fa les dones, aquests s’han reduït un 30%, gairebé vint punts percentuals menys.

 

En xifres absolutes, els 151.304 accidents laborals amb baixa que van patir els homes l’any 2001 es van reduir fins els 81.001 de l’any 2009, una reducció del 46%. En canvi, entre les dones s’ha passat dels 37.596 accidents del 2001 als 32.066 de 2009 –una reducció del 15%-.

 

		Accidents no mortals		Accidents mortals
		Nombre AT	Índex incidència	Nombre AT	Índex incidència
Homes	2001	151.154	11.150	150	11
	2009	80.897	5.764	104	7.4
Dones	2001	37.591	3.829	5	0,5
	2009	32.063	2.667	3	0.2

 

Una explicació a aquesta evolució diferent de la sinistralitat laboral entre tots dos sexes es pot trobar en que les dones treballen majoritàriament a sectors com els serveis, on el risc d’accident de treball greu i mortal és menor i això ha motivat que tant l’administració com els agents socials i econòmics hagin centrat els seus esforços en reduir la sinistralitat allà on suposava un problema més urgent. És precisament en aquests sectors amb elevada presència d’homes on la millora al llarg de la dècada en matèria de prevenció de riscos laborals ha estat més significativa i això ajudaria a explicar les diferències.

 

 

Finalment, pel que fa als índexs de sinistralitat per nacionalitat de l’any 2009, destaca la dada que els treballadors i treballadores estrangers tenen una sinistralitat laboral no mortal un 7% superior a la dels nacionals –amb uns índexs de 4.581 i 4.280, respectivament–.

 

En canvi, la sinistralitat laboral mortal presenta uns índexs més elevats entre els treballadors i treballadores espanyols, del 4,3, per un 3,3 dels estrangers –un 23% menor-. Una possible explicació és que els treballadors estrangers són més joves que els nacionals de mitjana, i el factor de l’edat explicaria la seva menor sinistralitat laboral mortal.

 

 

 

 

 

A banda de l’afectació a la salut i en alguns casos a la vida dels treballadors i treballadores que tenen els accidents de treball, un altre efecte indesitjable de la sinistralitat laboral és la pèrdua de productivitat que origina tot accident de treball.

 

Aquesta reducció de la competitivitat de l’economia que comporten les deficiències en les mesures de prevenció aplicades a les empreses es pot apreciar, entre d’altres maneres, tenint en compte els dies de baixa que comporten els accidents. En aquest sentit, prenent les dades de l’any 2008 cal dir que els accidents que es van registrar aquell any van suposar més de 3,5 milions de jornades de treball perdudes.

 

Respecte a la durada de les baixes per accident de treball, cal dir que el 40% dels accidents de treball comporten baixes d’entre una i dues setmanes, mentre que el període de convalescència del 17,7% de les víctimes d’accidents laborals va ser d’entre un i tres mesos. Finalment un 3,7% dels accidents van comportar unes baixes de més de tres mesos, i un altre 1,5% dels accidents van obligar a les persones que els van patir a restar convalescents més de mig any.

• Centres de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Treball

• Formació ocupacional (persones en atur)

• Formació contínua (persones ocupades)