La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha clos aquesta tarda l’acte d’homenatge “Xile sempre al cor i a la memòria”, organitzat pel Memorial Democràtic i la Filmoteca de Catalunya, amb motiu del 50è aniversari del cop d’estat contra el govern de Salvador Allende. “Els crims contra la humanitat no prescriuen, i fer memòria és fer democràcia” ha asseverat. Ha afegit, a més, que “el derrocament d’Allende va significar el derrocament de tot un món d’il·lusions i d’esperances que Xile havia aixecat per al món sencer”.

En el marc de l’esdeveniment, Ubasart ha aprofitat per referir-se al fet que la Cort Suprema xilena hagi condemnat els assassins del famós cantautor Víctor Jara i ha assegurat que“també aquí, a casa nostra, ha arribat el moment de començar a obrir processos judicials”. En aquesta línia, ha recordat que la Generalitat s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo, a Via Laietana: “es tracta d’obrir camí, de desencadenar més casos, d’esclarir la veritat, de reparar. Justícia, veritat, reparació i garanties de no repetició: aquests són els principis que ens mouen”.

D’altra banda, Ubasart també s’ha referit a les relacions estretes que històricament han compartit la comunitat xilena i catalana: “Xile va acollir milers de refugiats catalans després de la Guerra Civil espanyola; i a la inversa, un cop mort el general Franco, Catalunya va rebre milers de xilens que fugien de la dictadura de Pinochet”. Per tot, ha afirmat que “la relació d’amistat entre el poble xilè i el poble català ve de lluny i ha entonat sovint paraules d’exili”.

L’acte commemoratiu ha consistit en una conversa entre la cineasta i referent internacional de l’exili xilè Carmen Castillo i la crítica de cinema Imma Merino. En el marc de la conversa, Castillo ha expressat les seves vivències i reflexions al voltant de la desfeta del govern d’Allende, l’exili que va patir i la resistència a la dictadura pinochetista. D’altra banda, ha fet també una crida en defensa el llegat històric i els valors democràtics de tots aquells que van salvaguardar la llibertat, la justícia i la dignitat del poble xilè.

En paraules de Castillo, “la batalla per la memòria no acaba mai. Cal construir en democràcia, educar i formar en clau de justícia”. Castillo també ha volgut agrair l’organització de l’acte al Memorial Democràtic i al Departament de Justícia, Drets i Memòria.

Prèviament, s’ha projectat el film La flaca Alejandra, dirigit per la mateixa Castillo i Guy Girard l’any 1994, un documental que explica el funcionament de la maquinària repressiva de la dictadura de Pinochet, a través de la història de Marcia Merino, militant del Moviment d’Esquerra Revolucionària que, sota tortura, va delatar els seus companys i es va convertir en col·laboradora del règim.

Aquesta activitat ha estat la primera de tota una sèrie d’actes que el Govern ha organitzat aquest mes de setembre per sumar-se a la commemoració dels 50 anys del cop d’estat i que culminaran el dia 24 amb un concert d’homenatge a Víctor Jara, coordinat juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el govern xilè.

Carmen Castillo, una vida de militància antifeixista

La cineasta documentalista Carmen Castillo Echeverría va néixer a Santiago de Xile, l’any 1945. Historiadora de formació, va ser professora a la Universitat Catòlica de Xile i també va treballar al Palau de la Moneda, la seu del Govern xilè, com a assessora del president Salvador Allende, tot i que no militava en cap dels partits integrants de la Unitat Popular, sinó en el Moviment d’Esquerra Revolucionària (MIR).

Després del cop d’estat que va instaurar una dictadura militar criminal, Carmen Castillo va passar a la clandestinitat com a membre de la resistència, fins que, el 5 d’octubre de 1974, la Direcció d’Intel·ligència Nacional (DINA) va assaltar la casa del carrer Santa Fe de Santiago on vivia amb Miguel Enríquez, aleshores company seu i màxim dirigent del MIR. Enríquez va morir durant l’assalt mentre que ella va resultar greument ferida.

Després de ser expulsada del país, on no va poder tornar durant tretze anys, Castillo va iniciar un llarg exili, que la va dur a establir-se a París. A França, va rebre el suport i l’aixopluc d’intel·lectuals tan rellevants com Gilles Deleuze, Felix Guattari i Daniel Bensaid, entre d’altres. Al llibre Un dia de octubre en Santiago (1980) va escriure sobre el MIR, la resistència i l’exili.

Amb la restauració de la democràcia, després de la derrota de Pinochet al plebiscit de 1988, va començar a tornar periòdicament a Xile, on sentia, sobretot, la presència de traïdors i col·laboracionistes, a més d’una indignació davant la impunitat dels militars que, amb el dictador al capdavant de les forces armades, volien imposar la llei del punt final per esborrar els seus crims.

En contra del silenci i l’oblit imposats, el 1993 Castillo va realitzar el documental memorable, La flaca Alejandra. També va començar a escriure sobre el retrobament dolorós amb el país a Ligne de fuite (1988) i, més endavant, a SantiagoParís. El vuelo de la memoria (2000), un llibre ‘a dues veus’ coescrit amb la seva mare.

Castillo ha fet de l’exili una experiència vital i un camp d’estudi. L’any 2021 es va inaugurar una exposició sobre la seva figura i obra al Museu Memorial de l’Exili (MUME), de la Jonquera. Actualment continua la seva lluita vinculada a la memòria, i alhora, està vivament connectada als moviments socials ecologistes i feministes a Xile i a França, per tal de fer de la igualtat, la justícia i la dignitat humana els eixos de qualsevol política responsable.