El Govern ha aprovat aquest dimarts el programa temporal per a l’anàlisi i el disseny de la perspectiva de gènere interseccional i de la no-discriminació aplicada als àmbits dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de l’accés als fons europeus a Catalunya. Es tracta d’un programa que farà efectiva la transversalitat de gènere en la gestió dels fons europeus i en el càlcul de l’impacte de gènere dels pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya com a eina imprescindible per assolir la igualtat de gènere i la transformació feminista del país.

L'anàlisi de l’impacte de gènere en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya permet conèixer quin és el cost econòmic de les desigualtats de gènere, identificar els recursos que es destinen a respondre a les desigualtats i les discriminacions de gènere i és també una eina clauper garantir que els recursos tenen un impacte positiu pel conjunt de la ciutadania. Els pressupostos són un reflex de les prioritats polítiques de les administracions públiques i, per això,valorar-ne l’impacte de gènere ajuda a identificar factors que fan que les desigualtats de gènere siguin persistents i permet adequar la despesa per erradicar-les.Prendre consciència que els pressupostos no són neutres en els seus efectes i que poden generar biaixos de gènere és el primer pas per integrar transversalment la perspectiva de gènere i garantir una distribució més equitativa, transparent i eficient dels recursos que impulsi un canvi estructural en favor de la igualtat de gènere.

El Govern aplicarà també aquest enfocament en la gestió dels fons europeus per tal que la perspectiva de gènere estigui inclosa en totes les etapes de la seva gestió, incloent-hi la seva avaluació, els indicadors de seguiment o els criteris per seleccionar les propostes i per reduir, així, les bretxes existents en l’accés i la distribució d’aquests recursos.

L’executiu considera que la incorporació de la perspectiva de gènere aplicada als comptes de la Generalitat i a la gestió dels fons europeus és un element clau i imprescindibles, no només per la desigualtat estructural existent entre dones i homes, sinó perquè la crisi generada per la pandèmia i la crisi econòmica global derivada de la guerra a Ucraïna han tingut un major impacte en les dones, tant pel que fa a les desigualtats (en l’àmbit laboral, en la impossibilitat de conciliar, o la feminització de la precarietat laboral, entre d’altres) com respecte a les violències masclistes.