El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, està revisant els efectes dels últims aiguats en les lleres de les zones afectades. En general s’han produït afectacions diverses en camins, alguna esllavissada o presència de runa, alteracions que els ajuntaments de la zona estan arreglant.
Pel que fa als cultius, en general els aiguats hauran estat beneficiosos per a l’olivera, els cítrics, que molt probablement caldrà tractar per fongs d’arrels en llocs on hi ha embassament d’aigua, i la vinya. La varietat bomba de l’arròs, encara no segada, ha quedat agitada. El cultiu més afectat ha estat el de l’avellana, que l’aigua s’ha endut perquè ja estava a terra. Són unes 500 hectàrees a la Terra Alta i unes 80 a la Ribera d’Ebre.
Conservant i mantenint les lleres
En el cas dels danys ocasionats per l’aiguat del Montsià de l’1 de setembre de 2021, l’Agència catalana de l’Aigua (ACA) va tramitar per la via d’emergència els contractes necessaris per fer-hi front. Es va retirar el material vegetal mort i sediments i es van reparar talussos i marges malmesos als barrancs del Solito, dels Penjats, de la Granja, del Codonyol, del Llop, de Sant Jaume, dels Castellans-Forques i a la sèquia de les Foies, als termes municipals de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Ulldecona, entre d’altres. L’import total de les despeses va ser de 176.961,80 €.
Des del 2018 fins ara s'han fet prop de 60 actuacions de manteniment i conservació de lleres a les terres de l'Ebre, amb una inversió total propera als 734.000 euros. D'aquestes, 15 s'han fet a la comarca del Montsià en trams no urbans (6 a Alcanar, 3 a Ulldecona, 3 a Masdenverge, 1 a La Ràpita, 1 a Amposta, 1 a Mas de Barberans i 1 a Santa Bàrbara) i dues en trams urbans (1 a La Ràpita i 1 a Ulldecona). En trams urbans la competència és municipal i l'ACA atorga ajuts que poden arribar a ser del 100% als municipis que ho sol·liciten. Els treballs de manteniment han consistit en la retirada de vegetació, la redistribució de sediments i en actuacions destinades a garantir la circulació de l'aigua.
Adaptant-nos al canvi climàtic
El Govern és conscient que episodis com aquest seran cada vegada més recurrents. En molts indrets hem heretat un model de planificació urbanística que no respon a la realitat de l’emergència climàtica que vivim. És per això que, planificant a llarg termini, el gener de 2023 es va presentar l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC30), el full de ruta amb més de 300 mesures perquè els entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori en general pugui continuar amb la seva activitat tot i els nous escenaris ambientals, ja que necessàriament haurem de canviar algunes dinàmiques. És indispensable l’adaptació a fenòmens climàtics extrems, com ara la sequera o l’augment de les situacions tempestuoses.
En el temps més immediat, s’està treballant en un estudi per redefinir les zones inundables. Si abans la recurrència d’episodis com el del Montsià era de cada 100 anys, ara veiem que són cada vegada més freqüents i cal una preparació per fer-hi front. De forma específica per al Delta de l’Ebre, una zona altament vulnerable a l’impacte del canvi climàtic, el Govern ha presentat l’Estratègia Delta, un pla per protegir el front marítim i la gestió de l’aigua dolça de la badia, amb un pressupost de més de 117 milions d’euros que s’està executant des d’inicis d’aquest any.
